El govern revisarà les acusacions
Admet desproporció en el cas Vivet i no demanarà presó per a manifestants acusats de lesions no lleus
La CUP exigeix a la Generalitat que retiri també els càrrecs quan hi hagi un agent ferit
La condemna a 5 anys de presó del jove independentista Marcel Vivet, acusat de lesionar al braç un agent dels Mossos, dona motius a la intenció del govern de revisar les acusacions particulars contra manifestants, tal com es va comprometre amb la CUP per a l’acord d’investidura. L’executiu considera desproporcionada la pena de presó a Vivet i confirma que la nova línia d’actuació, tal com ja havia avançat l’exconseller Miquel Sàmper, se centrarà a demanar responsabilitats civils als acusats de lesionar un agent, però eliminarà el càrrec d’atemptat a l’autoritat. Era el mateix Departament d’Interior qui ho anunciava ahir després que, a primera hora, la junta de portaveus del Parlament aprovava per majoria una declaració en què es demana al govern retirar-se de les causes contra manifestants.
Declaració conjunta
ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem li demanen “retirar-se com a acusació particular de totes les causes obertes per l’exercici del dret a la lliure manifestació”. La declaració mostra la seva “solidaritat i suport” a Vivet pel que considera una “condemna absolutament desproporcionada” de l’Audiència de Barcelona. Dimecres es coneixia la condemna a 5 anys de presó contra Marcel Vivet per haver donat un cop a l’avantbraç a un mosso durant la protesta contra la manifestació del sindicat policial Jusapol el 2018 a Via Laietana. Vivet, que nega haver colpejat l’agent, va ser acusat per la Generalitat per un delicte de desordres, atemptat a l’autoritat i un delicte lleu de lesions pels quals sol·licitava per a ell una pena de 4 anys i 9 mesos de presó, mentre que la fiscalia demanava 5 anys. Tot i que govern i CUP van acordar que la Generalitat no es personaria com a acusació particular si no hi havia agents ferits, en el cas de Vivet hi ha un atestat de lesions.
Per això era el secretari general d’Interior, Oriol Amorós, qui ahir explicava l’abast de la revisió dels criteris de personació, en declaracions a TV3. La generalitat de la declaració parlamentària dona a entendre que l’executiu no acusarà manifestants ni en el cas de lesionar policies –la declaració no diferencia aquest cas–, però Amorós especifica els termes de la revisió que Interior farà dels criteris de personació i que ja havia avançat l’exconseller Sàmper. L’executiu només farà d’acusació particular quan hi hagi agents dels Mossos presumptament ferits per manifestants però deixarà d’acusar-los d’atemptat contra l’autoritat, càrrec que porta a penes de presó, i els sol·licitarà només responsabilitat civil pel rescabalament de les lesions. Amorós recorda que això és el que estableix l’acord d’investidura amb la CUP –aquest determinava que el govern només mantindria l’acusació en cas d’agents amb lesions “acreditades amb certificat mèdic” i, a més, establia de cara a les actuacions futures que la personació contra manifestants “es limitarà als casos de lesions acreditades, si s’escau, i se centrarà en el rescabalament de la responsabilitat civil en casos de lesions no lleus”.
De fet, el mateix Amorós considera que, en el cas Vivet, hi ha una “desproporció important” entre els fets que la sentència considera provats i la condemna a 5 anys de presó.
Agafant-se a la generalitat de la declaració parlamentària, la CUP demanava al govern que es retirés de totes les causes contra manifestants i, amb En Comú Podem, sol·licitava també la compareixença al Parlament del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena; el secretari general del departament i el director de la policia, per esclarir el cas Vivet. De fet, ahir al migdia es convertia en un cas doble tenint en compte que els advocats d’Alerta Solidària denunciaven que els Mossos haurien acusat un altre jove, Adrià, que encara ha de ser jutjat, de les mateixes lesions al mateix agent per les quals s’ha condemnat Vivet.
D’altra banda, els grups unionistes responien a la declaració d’ERC, Junts, la CUP i ECP amb una de Cs en què es dona suport a l’agent dels Mossos i considera l’agressió contra ell “acreditada en el procediment judicial”. El PSC, Vox i el PP hi van donar suport, però va ser rebutjada per la majoria de la junta.
LES FRASES
La declaració de suport a Vivet
En saber-se dimecres la sentència, enmig del ple del Parlament, la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Dolors Sabater, sol·licitava a la presidenta de la cambra, Laura Borràs, una reunió de la junta de portaveus per consensuar una declaració de suport a Vivet –el 14-F la CUP va situar el jove en una posició simbòlica de la llista electoral de Barcelona quan encara estava pendent de declarar, i Vivet també va formar part de Guanyem Badalona en Comú, la llista de Sabater, quan va tenir lloc la manifestació per la qual ha acabat condemnat. La junta de portaveus es reunia dimecres al vespre en acabat el ple, però no era fins ahir al matí que ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem es posaven d’acord en el contingut –segons l’ACN, els comuns volien que la declaració també inclogués una condemna explícita contra el Departament d’Interior per haver actuat com a acusació particular del cas demanant una pena de 4 anys i 9 mesos de presó.
