Rull recorre al TEDH i denuncia una persecució
El conseller de Territori en el govern de Puigdemont anuncia el recurs a Twitter
Al·lega vulneració de drets fonamentals
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ja té damunt la taula el recurs de Josep Rull contra la condemna de deu anys i sis mesos de presó per sedició. En el recurs, presentat pel lletrat Jordi Pina, s’acusa l’Estat de dur a terme una pràctica de “persecució de la dissidència política i de vulneració de drets i llibertats fonamentals”.
El mes de maig passat, el ple del Tribunal Constitucional va avalar la condemna dictada pel Tribunal Suprem i amb aquesta decisió es va esgotar el recorregut judicial de Rull a l’Estat espanyol, la qual cosa li va obrir les portes a recórrer al Tribunal d’Estrasburg, al qual ahir va acudir el seu advocat.
Així mateix ho va anunciar Rull al seu compte de Twitter: “El meu advocat Jordi Pina ha presentat el meu recurs a Estrasburg. Anem a la justícia europea a acusar l’Estat de persecució de la dissidència política i de vulneració de drets i llibertats fonamentals. Pels presos, exiliats i pels represaliats compromesos amb la llibertat.”
Drets vulnerats
En el recurs, l’advocat de Rull al·lega la “vulneració del dret a interrogar”, ja que se li va denegar l’opció que pogués comparèixer com a testimoni el 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, mentre que per contra sí que es va permetre la declaració del major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero.
En la demanda de Rull s’al·lega parcialitat del tribunal, indefensió de l’acusat i vulneració del dret a la presumpció d’innocència. D’aquesta manera, la demanda presentada pel lletrat de Rull manté el mateix esquema que el recurs interposat recentment davant la justícia europea en nom de Jordi Turull pel que fa als mateixos drets que haurien estat vulnerats en el procés.
El recurs rebat la idea que va ser un alçament argumentant que en tot cas va ser el primer alçament de la història sense alçats. L’advocat de Rull també argumenta que hi ha una desproporció en les penes per la “diferència de tracte” que es va donar als consellers que no van ser condemnats pel fet d’haver-se apartat de la política.
El tercer condemnat pel Suprem a arribar a Europa
El dret penal és individual. Això vol dir que el Suprem no ha jutjat el govern en la seva unitat, sinó que ha jutjat i condemnat un a un els seus membres, la presidenta Forcadell i els dos líders dels moviments socials. Les condemnes i les penes que hi van associades són individuals i el combat contra aquestes també, per això els recursos els han de presentar un a un cada un dels condemnats. És per això que a Europa només hi han arribat, fins ara, tres recursos, comptant-hi el que ahir va anunciar Josep Rull.
El primer a fer-ho va ser el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, el 9 de juny, quan el seu advocat, Benet Salellas, es va traslladar al tribunal amb seu a Estrasburg per formalitzar el recurs. L’endemà ho va fer Jordi Pina en nom del seu client Jordi Turull. Van acompanyar Pina el president Carles Puigdemont i Francesc Homs.
