Política

Abstenció rècord a l’Iran en unes eleccions a mida

L’Estat rebutja centenars de candidats reformistes i aplana el camí a Ebrahim Raisi, avalat pel líder suprem

Crides a no votar pels morts en les execucions ordenades pel presidenciable

Les eleccions presidencials amb la participació més baixa en la història d’Iran, celebrades ahir, atorguen més eloqüència als vots que van quedar fora de les urnes que no pas als que van entrar-hi. Malgrat que els resultats se sabran durant el dia d’avui, la sensació que les autoritats del país havien marcat el camí de la victòria a un candidat en concret ha fet sentir a bona part de l’electorat que no hi havia motius per acudir als col·legis electorals.

El líder suprem de la nació persa, l’aiatol·là Ali Khamenei, va cridar els 60 milions d’electors a participar en la jornada just després d’introduir el seu vot a Teheran: “Veniu a votar i a triar el vostre president.” Però les seves paraules podien semblar deshonestes per als cercles reformistes del país, després que el líder suprem vetés la majoria de candidatures que no formen part de l’àmbit ultraconservador. El Consell dels Guardians, un cos fortament influenciat pel líder suprem que escull qui pot concórrer a les eleccions, havia aprovat únicament set candidats d’un total de 600 aspirants. El rebuig de figures de renom i l’acceptació de presidenciables de reputació mediocre sembla, a ulls de molts electors, una estratègia per catapultar Ebrahim Raisi, clergue xiïta de 60 anys, de perfil ultraconservador i proper al líder suprem.

Raisi, contrari a la influència d’Occident a la regió, és l’actual líder del poder judicial iranià, des que el mateix Khamenei el va nomenar el 2019. Poc després, els Estats Units van aplicar sancions contra Raisi al·legant suposades violacions de drets humans, incloent-hi l’execució de més de 4.500 presoners polítics el 1988 i la supressió del Moviment Verd, nom amb què es coneixen les revoltes ocorregudes el 2009 per la reelecció de l’aleshores president Mahmud Ahmadinejad –ara, entre les candidatures rebutjades pel Consell dels Guardians.

L’únic candidat que es creu que podria fer oposició a Raisi és Abdulnaser Hemmati, professor d’economia a la Universitat de Teheran i excap del Banc Central, càrrec que va ocupar des del 2018 fins al maig, quan va aprovar-se la seva candidatura. Hemmati, de perfil reformista, suposa l’únic fil d’esperança per a molts votants moderats que han instat a donar-li suport a les urnes. D’altres promouen el boicot. “Anar a votar és un insult cap a tu mateix”, deia Elnaz, un jove de 27 anys, a Middle East Eye. Però n’hi ha que exposen altres motius per no votar. Molts iranians recorren a les xarxes socials per mostrar imatges dels seus fills morts, sigui per la repressió de les protestes antigovernamentals ocorregudes durant els darrers anys arran de la nefasta situació econòmica del país, o durant les execucions extrajudicials del 1988 a càrrec de Raisi.

LA XIFRA

7
candidats
a les eleccions presidencials han estat aprovats pel Consell de Guardians dels 600 presentats.

La relació amb Ali Khamenei, clau per guanyar

Moltes veus van advertir que el vet de polítics reformistes a les eleccions parlamentàries del 2020 per part del Consell de Guardians preveia el que passaria a les presidencials del 2021. Des del seu naixement posterior a la Revolució Islàmica, aquest cos sempre ha vetat centenars de candidats a les eleccions presidencials del país i ha acceptat només l’1% dels que hi pretenien concórrer. La forma com es trien els dotze membres del Consell indica que Ebrahim Raisi tenia del seu cantó els favors de les institucions de l’Estat. La meitat són elegits pel líder suprem, Ali Khamenei, proper a Raisi i patrocinador del seu auge a les posicions de poder. Els altres sis són escollits pel poder judicial, liderat des del 2019 pel mateix Raisi, des que Khamenei el va nomenar. Molts creuen que aquest sistema beneficia o perjudica candidats en funció de la seva relació amb el líder suprem. L’expresident Mahmud Ahmadinejad ha estat rebutjat com a presidenciable el 2021 després d’haver estat escollit president el 2005 i el 2009.

En cas de victòria de Raisi, es creu que un Iran dominat absolutament per conservadors no posa en risc la voluntat del país de retornar a l’acord nuclear, del qual els Estats Units van sortir el 2018 sota el lideratge de Donald Trump. El tractat és vist com l’única sortida del país per desempallegar-se de les dures sancions nord-americanes que li ofeguen l’economia. Hassan Rouhani, president sortint, va arribar com a moderat el 2013 i és criticat pel fracàs de les seves promeses, que vaticinaven un augment en les llibertats socials, i per la fallida de l’acord nuclear arran del revés de Trump, que impulsa els més conservadors al país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La CUP anuncia que no participarà a la reunió per preparar la comissió bilateral

barcelona

Montero celebra la presència de Giró al CPFF amb un “paper molt actiu”: “És la normalitat institucional que perseguim”

Madrid

Giró, sobre l’admissió de la denúncia contra l’aval de l’ICF: “El decret llei té una solidesa jurídica total i absoluta”

barcelona

Aragonès manté la negativa a assistir a la Conferència de Presidents malgrat la presència d’Urkullu

Menàrguens

La fiscalia investiga la concessió de l’aval de l’ICF a les fiances del TCu

barcelona

Les autonomies rebran 112.213 milions en bestretes, un 6,3% més que el 2021

madrid

La Junta de Portaveus defensa la “inviolabilitat” del Parlament i dona suport als exmembres de la Mesa citats pel TSJC

barcelona

El Parlament votarà demà el decret llei que ha permès l’aval de l’ICF per fer front al Tribunal de Comptes

barcelona

Urkullu anirà finalment a la Conferència de Presidents de divendres

vitòria