Política

Indults blindats al Suprem

El govern espanyol hauria de rebaixar les penes als presos polítics fins a menys de dos anys de presó perquè el tribunal no els faci tornar-hi a entrar

La inhabilitació per exercir càrrec públic es mantindria per evitar el lema ‘Ho tornarem a fer’

Als Jordis els falten tres mesos per complir quatre anys tancats
Els presos polítics han de sortir dels penals a finals de juliol pel tercer grau

Els nou presos independentistes catalans sortiran dels penals, a tot estirar, a finals del mes que ve. El 14 de juliol està previst que les juntes de tractament dels tres penals tornin a proposar que surtin en semillibertat, en la revisió semestral dels graus, i que el Departament de Justícia ho aprovi passats quinze dies, com ja va fer en les dues concessions anteriors. Ara bé, per evitar que el Tribunal Suprem els torni a tombar la semillibertat, és cabdal que no es demori més la concessió dels indults, i que el govern espanyol hagi fet bé els càlculs perquè Manuel Marchena no els torni a fer tancar. Demà es preveu que el president Pedro Sánchez ho desveli en un acte propagandístic al teatre Liceu.

La gràcia del perdó implica rebaixar les penes de presó imposades o commutar-les per una d’inferior o una multa. Els polítics també van ser condemnats a inhabilitació per exercir càrrec públic, tant temps com anys de presó. No és un càstig accessori sinó principal, i en els expedients que ha fet el Ministeri de Justícia s’hi hauran de pronunciar.

Hi ha pocs dubtes que el govern socialista mantindrà per als nou presos el càstig de la inhabilitació per exercir un càrrec en qualsevol organisme públic, des de l’àmbit local fins a l’autonòmic, per tal de fer callar els més crítics amb l’indult (el PP ha punxat, diuen) i poder dir que han neutralitzat el lema Ho tornarem a fer, que el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va pronunciar al final del judici al Suprem. Un lema amb molts significats que ha estat usat tant per la fiscalia com pel mateix tribunal sentenciador per assegurar que els presos polítics no s’han penedit i que hi ha risc de reincidència.

Unides Podem –que intenta amansir l’odi espanyol envers Catalunya– insisteix que, si no poden ocupar càrrecs públics, no hi ha perill que s’aprovin noves lleis de desconnexió ni que es declari la independència, que, pel mateix tribunal –i redactat per Manuel Marchena–, va ser “un somni” per obligar l’Estat espanyol a negociar (idea ara compartida pel líder de Junts, Jordi Sànchez). Aquest suposat engany, però, no es correspon amb les penes d’homicida que els van imposar el 14 d’octubre del 2019. Als exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, ja no els cal el perdó del govern com van demanar per a ells, ja que van complir la condemna de 20 mesos d’inhabilitació per exercir càrrec públic el 9 de juny passat.

Però és possible que amb els indults parcials concedits els presos polítics puguin tornar als penals? Doncs sí. La llei no fixa un límit d’anys per complir una condemna tancat en una presó, sinó que es valoren diversos elements, com ara la durada de la pena, si la persona té una xarxa familiar i el risc de reincidència. És habitual que amb penes inferiors a dos anys de presó, i si és la primera condemna, el tribunal sentenciador deixi en suspens l’entrada a la presó amb la condició que durant certs anys no delinqueixi. Hi ha hagut casos, però, com ara en delictes econòmics, en què els tribunals han ordenat l’entrada dels condemnats als penals per donar exemple. Va ser el cas del constructor i president del Barça Josep Lluís Núñez, condemnat a dos anys i dos mesos de presó pel cas Hisenda, i a qui l’Audiència de Barcelona va fer entrar a la presó, malgrat que aviat se li va concedir el tercer grau, ja que era un càstig menor, o amb l’aplicació de l’article 100.2, que també va permetre a l’exlíder convergent Oriol Pujol, condemnat a dos anys i mig de presó pel cas de les ITV, sortir a fer voluntariat.

El cas dels presos polítics catalans, però, no té precedents ni comparació. A més, el Suprem ha trencat les costures del Codi Penal i del reglament penitenciari amb ells. La revisió de graus i la tramitació d’indults podrien coincidir, i si és així les juntes de tractament haurien de refer els expedients i esperar que el tribunal sentenciador –el Suprem– els comuniqui les noves dates de la liquidació de la condemna per tal de fixar si els deixa en semillibertat, en llibertat condicional (en complir tres quartes parts de la condemna) o amb el càstig liquidat.

Per exemple, el 16 de juliol, als dos líders socials, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, els faltaran tres mesos per complir quatre anys tancats. La seva condemna va ser de 9 anys de presó i d’inhabilitació per un delicte de sedició, que complirien el 13 d’octubre del 2026 (vegeu el gràfic adjunt). El govern espanyol els hauria de rebaixar aquests cinc anys que els queden a zero o a menys de dos anys. Organitzacions internacionals són les que més han criticat l’empresonament dels dos líders civils per haver animat mobilitzacions massives i pacífiques per la independència de Catalunya. Ni el 20-S ni l’1-O es van produir accions violentes que posessin en perill l’ordre constitucional, un punt que segons diversos juristes progressistes és el que hauria de recollir el nou redactat del delicte de sedició.

Pel que fa als altres set presos polítics –tots ells excàrrecs del govern i el Parlament–, tenen condemnes de dos dígits, de les quals han complert tres anys i escaig. Per exemple, l’exvicepresident Oriol Junqueras, amb la pena més alta, 13 anys de presó, compliria la totalitat del càstig el 29 d’octubre del 2030.

En el judici i en els recursos contra l’evolució de grau, la fiscalia reclamava que els presos polítics no gaudissin de permisos per anar a treballar o per fer voluntariat fins a haver complert la meitat de la pena –en el cas de Junqueras, el maig del 2024–. Si el Suprem no s’hagués acarnissat tant contra els presos polítics catalans, amb la sentència i després revocant-los la semillibertat (el gener passat), es podria plantejar el perdó parcial de la meitat de la pena. Però implicaria deixar Junqueras i la resta de polítics amb uns cinc anys de presó pendents de complir, i ben segur que Marchena els faria tornar a tancar, tot i que aviat haurien d’assolir la semillibertat. Fins ara, els arguments del Suprem, repetits en l’informe contrari als indults, són que els presos polítics han passat poc temps tancats (tot i que ja superen els tres anys) per les elevades penes que els va imposar, i per falta d’un penediment, que no exigeix la llei, a més de no haver fet cap activitat, sense detallar, perquè respectin la llei, que en part significa obligar-los a canviar la seva ideologia.

Mossos torturadors

Un exemple clar del poder del tribunal sentenciador amb relació als indults és el cas dels quatre mossos condemnats per tortures a un ciutadà romanès, de nom Lucien, a qui van apallissar en confondre’l amb un lladre violent. L’Audiència de Barcelona va ordenar l’ingrés a la presó dels quatre agents castigats el 2008 argumentant “repulsa i alarma social”, malgrat que el govern espanyol del PP els havia indultat i rebaixat la pena de quatre anys i nou mesos inicial –reduïda en un any pel Suprem– a una de dos anys. Un mes abans d’ingressar al penal, el 2012, el govern espanyol els va concedir un segon indult i els va commutar les penes de presó per multes.

Exemples a banda, fa gairebé un any que el govern espanyol té les peticions d’indult als polítics sobre la taula. La divisió de Drets de Gràcia del Ministeri de Justícia les va rebre entre setembre i octubre del 2020, i s’espera que ara la seva resposta blindi qualsevol nou escarni.

LES DATES

14.10.19
El Suprem condemna
els dotze independentistes catalans per sedició, malversació i desobediència per l’1-O.
26.05.21
L’informe desfavorable
als indults dels presos polítics s’envia, finalment, des del Suprem al govern.

Cita al Liceu mentre excàrrecs del govern van al jutjat per l’1-O

“Dilluns [demà], el dia que el president Sánchez fa un acte de propaganda del PSOE sobre els indults al Liceu, vuit persones (entre les quals, jo mateix) declaren a la Ciutat de la Justícia amb relació al primer d’octubre. No hi ha partit més cínic i farsant que el PSOE”, piulava Jaume Clotet, ex-director general de comunicació del govern, processat per malversació per l’1-O en la causa del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona. “Serem al teu costat, Jaume. Amb tu, amb vosaltres. Això ho he dit a Pedro Sánchez”, li responia la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que ja ha comunicat al president espanyol que no pensa assistir al seu acte.

A més de Clotet, demà estan citats al jutjat Amadeu Altafaj, David Franco, Francesc Fàbregas, Josep Ginesta, Pablo Raventós, Saül Gordillo i Xavier Puig. Són els últims d’un total de 28 excàrrecs i empresaris acusats per l’organització del referèndum de Catalunya el 2017. La seva causa ja és a la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, que serà l’encarregada de jutjar-los l’any que ve. El nou pas pel jutjat 13 és perquè l’advocacia de l’Estat els vol preguntar sobre tres resolucions del Tribunal Constitucional contra l’impuls de cap procés a Catalunya, notificacions que cap dels processats va rebre, segons les seves defenses, però en les quals s’insisteix per acusar-los de desobediència. Tots els acusats s’han negat a declarar en aquest darrer tràmit, tal com va fer l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en el seu cas perquè ara és aforada i la seva causa ha d’anar al TSJC. És probable que el seu cas s’adjunti al dels diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. En els dos processos, la fiscalia ha de detallar ara les penes que els demanen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Asens defensa tractar la reforma de la sedició a la taula de diàleg i creu que pot facilitar el retorn dels exiliats

madrid

L’últim ple abans de les vacances vota sobre el fons per a l’aval de les fiances del TCu

barcelona

La Catalunya Nord reviurà l’1-O amb una marxa viària

barcelona

La fiscalia admet a tràmit la denúncia de Ciutadans contra l’aval de l’ICF

Barcelona

Oxigen per a les finances

madrid

Atacs a Aragonès pel tracte bilateral català

madrid

El Palace torna a estar d’estrena

Prats de molló

Gest a mitges amb la Polinèsia

París

Els bisbes veuen “renéixer les dues Espanyes de tan dramàtic record”

MADRID