Política

El govern exigeix a l’Estat que obeeixi el Consell d’Europa

Considera que l’òrgan ha avalat que l’1-O es va emmarcar en principis fonamentals, i insta a una sortida que respecti la voluntat popular

Crida a un referèndum acordat i a posar fi a la repressió

Secundat per tots els consellers, com en les grans ocasions, el president Pere Aragonès va comparèixer ahir a la tarda a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat per saludar la concessió dels indults als presos polítics, amb qui comparteixen causa i que han estat més de tres anys i mig “privats injustament de llibertat”, però alhora per deixar ben clar que això no soluciona res i que, ara més que mai, és el moment de “tornar a fer política” i trobar una “sortida acordada” que resolgui definitivament el conflicte amb respecte a la voluntat majoritària dels catalans, que no és altra que la d’amnistia i autodeterminació. La declaració de l’executiu llegida per Aragonès, a més, es fa ressò del contundent informe aprovat la vigília per l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa contra la repressió espanyola envers l’independentisme català, i exigeix a l’Estat que obeeixi l’ens. És a dir, que atengui “sense més dilació” la petició europea de posar fi a tota repressió, de retirar les demandes d’extradició contra els exiliats i d’aturar la persecució a tots els polítics i servidors públics. De fet, l’executiu considera que la resolució del Consell d’Europa “reconeix” implícitament que l’octubre del 2017 el govern va actuar amb respecte “als principis fonamentals de la democràcia i els drets humans”, i insta l’Estat a posar-se a treballar per un acord que “parteixi” dels mateixos principis. “És hora de posar fi a la repressió; és hora d’un referèndum acordat amb un aval internacional, com desitja una amplíssima majoria de la ciutadania”, afirma.

Per Aragonès, els indults decretats ahir són “un reconeixement que les condemnes van ser injustes”, per la qual cosa els “satisfà” que els nou presos polítics recuperin la llibertat. Segons ell, tots surten de la presó “amb el cap ben alt i les idees intactes”, que no són altres que la voluntat “reforçada” de construir una república catalana. En aquest camí, el president va tornar a posar en relleu el 52% de vots del 14-F i va subratllar que la “millor manera” d’assolir-la “és la via del diàleg, la negociació i l’acord”. “El pas d’avui ajuda a generar credibilitat en el camí de la negociació i l’acord per resoldre el conflicte”, destacava. Això sí, recordava que els indults no aixequen la inhabilitació, ni resolen la situació dels exiliats ni la causa general contra l’independentisme, amb centenars de persones pendents de judici. “L’amnistia significa posar fi a la repressió, i seguirem determinats fins a aconseguir-la”, reblava.

El president compareixerà en els propers dies al Parlament per detallar la posició tant sobre els indults com sobre el demolidor informe europeu. En canvi, de moment no hi ha data fixada per a la reunió entre Sánchez i Aragonès, en principi anunciada per al juny i que segons la portaveu Patrícia Plaja “a tot estirar serà en les properes setmanes”.

Entretant, la portaveu d’ERC al Parlament, Marta Vilalta, assenyalava que els indults aportaran “credibilitat” a l’espai de negociació, en sortir de la reunió que van mantenir ella i el líder del grup, Josep Maria Jové, amb Aragonès i la consellera Laura Vilagrà a Palau, en el marc de les trobades del govern amb tots els partits, que es tanquen aquest matí amb Cs i el PP. “Els indults són un pas, però no la solució definitiva”, insistia, ja que “permetran alleugerir una situació que era injusta”. Segons Vilalta, cal una resposta de caràcter “global” que ha d’incloure “l’amnistia i l’autodeterminació”. La portaveu de JxCat al Parlament, Mònica Sales, va reiterar, en canvi, el seu escepticisme, i va qualificar els indults de “només fum”, ja que ahir es va saber la “publicitat enganyosa” que venia al darrere: la parcialitat i la reversibilitat. “Han volgut vendre un producte que ja era de compra obligada per Europa”, indicava Sales, que celebra el “revés històric” de l’informe del Consell d’Europa, perquè suposa “una victòria de l’exili i una derrota de l’Estat”. “Espanya ha de compartir informes sobre drets humans amb Turquia”, burxava.

Més dura encara, la diputada de la CUP Laia Estrada va alertar que els indults no són “una mesura adequada”, ja que els veu com “una primera pedra” per tancar el procés “en un pacte entre despatxos”, mentre hi ha més de 3.000 represaliats més que “queden a la intempèrie”. La CUP coincideix que no resolen “el fons del conflicte polític ni les seves conseqüències en clau repressiva”, i per això reivindica també l’amnistia i l’autodeterminació. Estrada lamentava que parlar de referèndum i autodeterminació “és tabú” a l’Estat, quan en el CEO del maig era l’opció preferida per un 75% dels catalans. “Es continua sense donar resposta als anhels socials i nacionals del nostre poble”, denunciava.

El pas d’avui ajuda a generar credibilitat en el camí de la negociació i l’acord per resoldre el conflicte
Pere Aragonès
president de la generalitat
No concedeixen els indults per voluntat, sinó per la pressió judicial que arriba sempre des de l’exili
Mònica Sales
portaveu jxcat al parlament
El govern estatal en cap cas obre la porta a resoldre el conflicte democràticament i a posar fi a la repressió
Laia Estrada
diputada de la cup

Aprovada l’estructura definitiva de la Generalitat

Després que l’endemà de la presa de possessió del president Aragonès s’aprovés un primer decret d’àmbits que va permetre la formació de les noves conselleries i definir les seves àrees d’actuació bàsiques, el consell executiu va aprovar ahir el decret d’estructura definitiva del govern, que consagra el pas de tretze a catorze departaments, per la creació del d’Igualtat i Feminismes, que queda dividit en dues secretaries que lideraran Mireia Mata i Montserrat Pineda. Així mateix, les competències d’Habitatge passen a Afers Socials, on es crea una secretaria pròpia. A més, es creen algunes noves direccions generals, com la de Nació Digital i Agenda Urbana a Vicepresidència, i d’altres augmenten de rang, com la de Política Lingüística, que passa a ser secretaria general. Així mateix, es confirma el canvi de nom del Departament d’Acció Exterior i Govern Obert, i es consolida la nova Oficina del President, que assumeix la coordinació de les tasques de comunicació. També es crea l’oficina del pla pilot per a la renda bàsica universal al Departament de Presidència.

Ahir es van continuar aprovant nomenaments en diversos departaments. Destaquen els de Jordi del Río com a director general de Mitjans de Comunicació; Enric Vinaixa com a secretari de Treball; Lluís Juncà com a director general d’Innovació; Agustí Serra, d’Ordenació del Territori i Urbanisme, i Mariona Sanz, de Fons Europeus. Josep Desquens serà el nou director general de Cooperació al Desenvolupament, i Montserrat Vilalta, d’Acció Exterior. Oriol Anson és el nou secretari d’Agenda Rural, i Assumpta Farran, la nova directora general d’Energia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El PSOE defensa promoure els “idiomes cooficials” i millorar l’”encaix de l’autogovern català” com a “únic camí viable”

madrid

Junqueras: “Fins i tot la presó forma part del camí a la llibertat”

barcelona

Casado: “A les Illes Balears no parleu català i no sou part de no sé quins Països Catalans”

palma

Illa demana al Govern explicacions per la dimissió dels tres membres de la direcció de l’ICF i exigeix “transparència”

súria

Turull culmina a Arnes la ‘Travessa per la Llibertat’: “Ho tornarem a fer i millor”

arnes

La JEC notifica a Torra l’execució de tres multes per valor de 8.500 euros en contra del dictat pel Consell d’Europa

barcelona

Aragonès: “No hi ha cap motiu per què els instruments d’aval siguin rebutjats”

terrassa

L’Audiencia Nacional posa fi a la investigació dels papers de Bárcenas

Madrid

Tres dimissions a la junta de govern de l’ICF arran dels avals

barcelona