La llei de seguretat devasta Hong Kong en menys d’un any
Un any després de l’entrada en vigor, la ciutat ja no gaudeix de les llibertats promeses
Els mitjans de comunicació, el món de les arts, els centres educatius i les llibertats fonamentals són els sectors més afectats
Un any després que Pequín imposés la temuda llei de seguretat nacional a Hong Kong, les llibertats polítiques de la ciutat provinents de l’època colonial britànica –fa anys elogiades– s’han reduït dràsticament i els residents han estat testimonis d’aquesta transformació autoritària de casa seva.
El Partit Comunista Xinès (PCX) ha implementat aquesta llei, que imposa penes com la cadena perpètua per tal de mostrar el seu control polític sobre un dels principals eixos financers del planeta. En un any, els efectes de la llei i d’altres mesures s’han escampat per la política, l’educació, l’art i altres facetes de la vida a l’illa.
L’àmbit en què ha tingut òbviament més conseqüències ha estat el polític, ja que el Partit Comunista Xinès ha deixat efectivament el moviment pro democràcia fora de la política i n’ha reprimit els líders i activistes. Molts dels quals, inclosos exdiputats, s’enfronten a càrrecs o estan complint penes de presó, com Joshua Wong, Agnes Chow, Margaret Ng, Martin Lee, Lee Cheuk-yan, Albert Ho i Leung Kwok-hung.
També, per segon any consecutiu, les autoritats de Hong Kong van prohibir la vetlla anual de Tiananmen en commemoració de la massacre del 4 de juny del 1989 a Pequín, tot i que molts ciutadans van fer evident la commemoració.
El març passat, el Parlament xinès va aprovar una llei que atribuïa a un comitè progovernamental de Hong Kong el poder de vetlar per la idoneïtat dels candidats al Consell Legislatiu, el Parlament de l’excolònia britànica, cosa que fa pràcticament impossible que els candidats prodemocràtics es puguin presentar a les eleccions. “La llei de seguretat nacional imposa un sentiment de terror blanc i dissuadeix la gent de protestar”, va dir l’activista Nathan Law, que està exiliat al Regne Unit.
Educació polèmica
Els centres educatius no s’han salvat de la llei i ara és d’obligat compliment que les escoles de la ciutat incloguin educació sobre “seguretat nacional” en el pla d’estudis. Hi ha hagut professors que han estat acomiadats pels continguts exposats a l’aula, ja que els han considerat subversius, i s’han implementat noves normatives estrictes que prohibeixen “no respectar el país”. Fins i tot s’està considerant la implementació de càmeres de seguretat a les aules per tenir sota control alumnes i professors.
La censura també s’ha estès a les arts: pel·lícules i exposicions s’han modificat o autocensurat pel temor que mostrar certes temàtiques pugui anar en contra d’aquesta llei, que és deliberadament vaga i àmplia en les definicions de discurs subversiu que inclou.
Tot i que hi ha hagut algunes empreses que han marxat, no han fugit de Hong Kong massivament com alguns van predir que podrien fer, si bé les institucions financeres que s’han quedat lluiten per complir règims de sancions estrictes. I encara que ningú hagi estat condemnat encara sota el règim de la llei de seguretat, hi ha desenes de persones acusades, algunes de les quals sota custòdia a la presó.
Mitjans de comunicació, peça clau
La influència de Pequín respecte al paper dels mitjans de comunicació a Hong Kong ha estat decisiva. La llibertat de premsa a l’excolònia britànica s’ha “deteriorat molt” durant l’últim any i ha assolit el mínim històric, segons el Hong Kong Press Freedom Index 2020, publicat el març passat per l’Associació de Periodistes de Hong Kong. Amb l’entrada en vigor de la llei, els periodistes s’enfronten a més risc de processament i escorcolls policials, i les autoritats han restringit l’acreditació de premsa i han denegat els visats per a periodistes estrangers, especialment els de llengua anglesa. Això ha causat que diversos mitjans anglòfons hagin abandonat la ciutat per situar les seves delegacions a l’Àsia fora de la Xina. El cas més paradigmàtic ha estat The New York Times, que va traslladar part de les seves operacions a Seül. Els mitjans locals també han patit la fòbia a la llibertat d’expressió de les autoritats, i qui més ho ha pagat ha estat el diari Apple Daily, que es va veure obligat a tancar la setmana passada, i el seu fundador, Jimmy Lai, ha estat acusat de connivència estrangera segons aquesta llei. La televisió pública de la ciutat, RTHK, va acomiadar periodistes i va esborrar els seus arxius de programes d’internet per evitar ser perseguits legalment.
