Fons complementari de riscos
El govern idea un nou dipòsit que dotarà amb deu milions per cobrir fiances a càrrecs i funcionaris mentre durin possibles processos en contra com el del Tribunal de Comptes per l’acció exterior
Busca un banc que, a través de l’ICF, avali els afectats, que sols pagaran si ho diu un jutge europeu
El govern segueix defensant la Caixa de Solidaritat per si al final calgués
A grans mals, grans remeis. El govern tenia clar que no abandonaria els 34 ex-alts càrrecs a qui el Tribunal de Comptes vol castigar per l’acció exterior duta a terme entre el 2011 i el 2017 –a qui de moment ja obliga a dipositar abans del 21 de juliol fiances per un import global de 5,4 milions– i s’ha empescat una solució imaginativa per donar-los cobertura, com a mínim mentre no s’hagi tancat del tot el cicle judicial que se’n derivarà. La Generalitat els avalarà econòmicament a través d’un fons nou si així ho demanen, en tot moment fins que l’última instància –és a dir, un tribunal europeu– emeti una sentència definitiva. Només si aquesta fos contrària als afectats el govern demanaria a cadascun d’ells el retorn dels diners que els hauria avalat, amb interessos i despeses afegides; d’aquesta manera vol cobrir-se les espatlles davant l’acusació de malversació.
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el conseller d’Economia, Jaume Giró, van presentar ahir conjuntament aquesta mesura després que el Consell Executiu aprovés ja la creació, mitjançant un decret llei que en les pròximes setmanes haurà de ratificar el Parlament, del nou fons complementari de riscos, que entrarà en vigor avui mateix i que en breu es dotarà d’entrada amb deu milions d’euros provinents d’altres partides del pressupost en vigor, “de moltes caixetes” que Giró no va especificar encara. La intenció és anar actualitzant la xifra cada any en funció de les liquidacions que s’hagin efectuat. Amb això, el govern pretén protegir els servidors públics perseguits per accions realitzades en l’exercici del seu càrrec, com a mínim mentre una sentència ferma no els declari culpables, ja que ara estan indefensos perquè cap assegurança de la Generalitat els cobreix. La solució adoptada, exposava Vilagrà, es basa en el principi d’indemnitat, que planteja que cap servidor públic pot veure’s afectat o perjudicat en l’exercici legítim de les seves competències, una cosa que ja recull tant l’estatut bàsic del treballador públic, que és estatal i és legislació bàsica en funció pública, com la mateixa jurisprudència del Tribunal Suprem. “Els servidors públics tenen drets fonamentals d’expressió, de llibertat ideològica i de lliure exercici de les seves competències en virtut de les tasques que desenvolupen; se’n diu democràcia”, etzibava Vilagrà. “És un decret molt robust, en què la Generalitat mai perd ni un euro perquè si hi ha sentència ferma es rescabalarà; per tant, en cap moment hi pot haver malversació”, subratllava també. La consellera va recordar que els perseguits també tenen dret a rebre assistència jurídica per part del govern, tot i que assenyalava que molts encausats s’estimen més ser defensats pels seus propis advocats.
Tres condicions
Tot i que no amaguen que la urgència de l’aprovació ve d’aquí, el decret no crea el fons ad hoc per al cas de l’acció exterior, i per tant també podrà servir per cobrir altres contenciosos similars d’ara endavant o fins i tot que ja estiguin en procés judicial o administratiu, per a totes les persones que tinguin o hagin tingut la condició de personal al servei de l’administració de la Generalitat i organismes del sector públic, càrrecs i membres del govern. La norma compleix, segons Giró, tres característiques bàsiques: té solidesa jurídica, dona garanties als afectats i té eficàcia. El text justifica que el fons pretén cobrir un seguit de riscos que ara no cobreix cap pòlissa civil, i per fer-ho expressa la intenció de constituir internament una entitat gestora. Mentre no es creï, l’executiu delega en l’Institut Català de Finances la gestió provisional del fons.
Tothom que s’hi vulgui acollir haurà de complir tres requisits: que no existeixi cap resolució judicial ferma que declari il·lícites les seves actuacions (fet que invalidaria el fons per tal de cobrir contingències de l’1-O o del 9-N, que ja tenen sentències del Suprem); que el risc no estigui ja cobert per alguna assegurança del govern, i que la Generalitat no hagi iniciat cap acció ni cap expedient disciplinari i sancionador contra la persona afectada. Els eventuals beneficiaris hauran de fer la sol·licitud a l’ICF adjuntant-hi una declaració de responsabilitat en què certifiquin que compleixen els requisits. Si en aquesta hi hagués alguna inexactitud, omissió de dades o falsedat, automàticament ja se’ls exclouria. En cas de sancions que s’han de pagar solidàriament, el decret especifica que la quantia avalada no pot superar el total, i es distribuirà de manera proporcional entre les persones afectades si no hi ha un acord previ entre elles.
No serà, tanmateix, el mateix ICF qui es farà càrrec directament de l’aval, sinó que, per blindar-ne la seguretat jurídica, una eventual execució es materialitzaria a través d’una entitat financera, per la qual cosa Giró avançava ahir que ja hi ha hagut contactes preliminars amb algunes, i s’espera tancar algun acord en els pròxims dies. L’ICF, doncs, assumiria només un contraaval al qual es comprometria amb aquesta entitat. Només en el cas que l’última instància judicial, encara que sigui exterior, confirmi la responsabilitat comptable o civil del servidor públic, aquest haurà de pagar els diners de la seva butxaca, ja que llavors, per un altre principi, el del crèdit de dret públic, l’administració catalana li reclamaria el reemborsament, afegint-hi els interessos i les despeses generades, per recuperar les quantitats avalades. “S’està vetllant per protegir el dret a la presumpció d’innocència”, valorava Giró, que assegurava que així és com funciona qualsevol assegurança privada. “No hi ha un desplaçament patrimonial de diners de la Generalitat en cap moment”, emfasitzava, i destacava que el decret “està construït jurídicament de manera que garanteix que no es fa una malversació de diner públic”. “Cap jurista pot dir que hi pot haver malversació, es pretén cobrir el període provisional mentre no hi ha sentència ferma”, justificava, i instava fins i tot el Tribunal de Comptes a “llegir bé” el decret. Això sí, si una instància intermèdia com podria ser el Suprem ordenés l’execució dels avals, seria l’entitat bancària qui els abonaria, i alhora l’ICF qui els reemborsaria a l’entitat bancària. L’ens públic, però, en aquell moment no reclamaria els diners als afectats, i només ho faria, i per la via executiva, en cas que la sentència final europea també els fos contrària.
Giró aclaria que la creació del nou fons no obsta perquè el govern es continuï afegint a les crides per omplir la Caixa de Solidaritat, que podria cobrir la sanció en el cas últim que els tribunals europeus sentenciessin en contra i el govern, per tant, no se’n fes càrrec. En tot cas, els dos mecanismes no són pas contradictoris, i fins i tot un afectat podria recórrer a tots dos alhora per cobrir les fiances mentre dura el seu procediment judicial. “Són dues vies totalment diferents, però el fons de solidaritat seguirà sent important”, concloïa Giró.
Rebombori polític
Després de reunir-se amb Pere Aragonès a Palau, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va saludar la creació del fons, perquè protegeix servidors públics que van actuar seguint un mandat polític. A més, va afirmar que el Tribunal de Comptes, “en lloc de fiscalitzar l’acció exterior de la Generalitat, hauria de revisar l’acció interior dels seus organismes quan actuen amb actituds de naturalesa medieval”. La CUP també veu bé el fons, tot i que va aprofitar per demanar de nou al govern que es retiri de totes les causes contra independentistes per evitar crear “represaliats de primera i de segona”. El PSC va evitar de moment fer-ne sang, tot i que va advertir del risc que el fons provoqui mals majors, mentre que els comuns es van limitar a demanar que qualsevol mesura tingui “base jurídica”.
La dreta espanyolista sí que es va crispar ja pel que veu una nova “malversació” i Cs va avançar que ho durà a la justícia, cosa que ja va fer ahir mateix Convivencia Cívica Catalana, que va presentar una denúncia contra el govern al jutjat de guàrdia de Barcelona per la creació del fons, ja que nega que l’empari el principi d’indemnitat i hi veu “malversació i prevaricació”. El grupuscle espanyolista instarà el Tribunal de Comptes que iniciï “el corresponent procediment” si es confirma que es fa servir el fons. Fonts d’aquest organisme van dir a l’ACN que no poden assegurar si acceptaran les fiances si provenen del fons. “L’únic que podem dir és que el tràmit de fiances està en curs i no podem saber com serà el resultat”, concloïen.
LES FRASES
Podria ser útil per al cas de Sixena
El nou fons també podria beneficiar els exconsellers de Cultura Santi Vila i Lluís Puig, ja que previsiblement podria cobrir, si així ho demanen, les fiances que els van imposar personalment arran del cas de les obres de Sixena. El jutjat número 3 d’Osca va imposar el febrer del 2020 una fiança de 216.000 euros a Vila i una altra de 88.000 a Puig, amb l’amenaça d’embargar-los, per cobrir el cost del trasllat de diverses obres d’art des del Museu de Lleida a Aragó, que es va fer efectiva a principi del 2018 aprofitant el buit de poder a la Generalitat durant l’aplicació del 155. D’entrada, va pagar el cost l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, que va exercir d’acusació particular en la causa i va exigir que Vila i Puig li reemborsessin els diners, tot i que demanava fins i tot xifres menors. Els exconsellers s’havien oposat en tot moment al trasllat, al·legant que actuaven d’acord amb la llei catalana de patrimoni cultural.
Puig va dipositar la fiança amb aportacions de la Caixa de Solidaritat, però igualment hi va recórrer al TC, que el març passat va acceptar el cas a tràmit i va endarrerir així el judici que tenen pendent per desobediència. En el cas de Vila, la Caixa de Solidaritat li va negar ajuts i va haver d’avalar la fiança amb un pis a Figueres, si bé l’advocat de Sixena va advertir que podia incomplir les condicions perquè ja era objecte d’una altra hipoteca sense cancel·lar.
