Avinguts a esquivar el TC
La Moncloa ofereix la bilateral de cooperació per afinar discrepàncies pel Fons abans d’un recurs
La llei del TC del 1979 permet un arbitratge abans del xoc del recurs
A Pedralbes ja es va pactar evitar recursos, però al lloguer li ha tocat
Quan una llei autonòmica és examinada amb la lupa constitucional per La Moncloa, un desenllaç pot ser acudir al Tribunal Constitucional, però hi ha desviaments i dreceres per evitar les hostilitats. Amb el dossier del Fons Complementari de Riscos encara obert i pendent de completar el seu examen pel Ministeri de Política Territorial i per l’advocacia de l’estat, La Moncloa s’avé a negociar ara amb la Generalitat una fórmula per esquivar el recurs al TC a través de la comissió bilateral de cooperació (no confondre amb la bilateral Estat-Generalitat). La via està recollida en l’article 33.2 de la llei orgànica 2/1979 del TC i és un fòrum jurídic en què els dos governs poden afinar les seves discrepàncies sobre la llei i llimar asprors com si es tractés d’un arbitratge per evitar anar a judici. Des que el 26 de gener va assumir el Ministeri de Política Territorial, Miquel Iceta ha arribat a firmar un total de 26 acords amb tots els territoris per aquesta via, amb els quals s’ha evitat la interposició de recurs, i ahir ho evitava en dos casos més: amb les Illes Balears i la seva llei d’impuls a l’activitat econòmica, i amb Navarra i la seva llei de pressupostos.
Fonts de La Moncloa van assegurar ahir que l’escàner constitucional del Fons per cobrir els alts càrrecs embargats pel Tribunal de Comptes continua en marxa i que la Generalitat té aquesta opció de “cogovernança” a baixa escala per evitar el TC. “S’està mirant jurídicament i, si un cop analitzat hi ha aspectes a corregir o punts que entenem que poden tenir aspectes d’inconstitucionalitat, es pot traslladar per no haver d’interposar un recurs”, admeten aquestes fonts. És una aproximació a la repressió del Tribunal de Comptes que s’allunya del to emprat per la vicepresidenta Carmen Calvo, que manté que “la legalitat no es negocia”. Explorar com evitar el xoc, això sí, no pressuposa que el xoc no acabi arribant. “Encara no sabem si la totalitat de la norma compleix tots els requisits legals, i aquesta és la nostra funció: veure si compleix els requisits legals”, adverteixen fonts de La Moncloa. Un recurs al TC no seria el millor aperitiu abans de reactivar la taula de diàleg a partir del dia 13 de setembre a Barcelona.
Via enaltida a Pedralbes
La via d’acudir a la comissió bilateral de cooperació va ser la solució enaltida a en la cimera de Pedralbes del desembre del 2018, entre Quim Torra i Pedro Sánchez, per posar fi a la conflictivitat extrema de Mariano Rajoy amb els seus recursos al TC i amb fites mai vistes, com ara forçar els seus magistrats a reunir-se fins i tot en cap de setmana. La via d’evitar les hostilitats, però, no ha impedit que el 15 de juny el Consell de Ministres elevés un recurs al TC contra la llei catalana de lloguer.
Si bé Madrid és a la cua estatal en vacunació i el govern regional executa un polèmic assalt a Telemadrid amb una llei ad hoc per expulsar els seus directius en favor de noms afins, el Fons de la Generalitat, els indults, la taula de diàleg i fins i tot el possible incentiu fiscal a empreses catalanes perquè tornin la seu social al Principat van centrar la visita ahir d’Isabel Díaz Ayuso a La Moncloa per reunir-se amb Pedro Sánchez. “Espanya està segrestada en mans de minories que l’odien i que ens recorden cada dia que volen destruir-la, incomplidors de la llei que són premiats mentre es castiga els que sí que complim”, va etzibar Ayuso.
A diferència del que va fer Pere Aragonès el 29 de juny, quan es va desplaçar a Blanquerna, Ayuso sí que va voler comparèixer a La Moncloa després de la cita amb Sánchez. I, amb el logotip del govern espanyol al seu darrere, es va erigir en líder de l’oposició –en detriment del líder del PP, Pablo Casado– centrant la reunió i la posterior roda de premsa en atacar els indults i l’agenda de Sánchez amb Catalunya. “Odien Espanya i en el seu projecte de ressentiment i d’odi estan desfermats i envalentits, i ho pagarem tots. El seu projecte totalitari i rupturista està agafant velocitat de vertigen”, va dir Ayuso sobre l’independentisme en la seva opa a Casado. “L’independentisme és un llop famèlic”, va arribar a dir.
En la roda de premsa posterior, la ministra portaveu, María Jesús Montero, va negar que Hisenda tingui sobre la taula cap pla d’incentius fiscals per oferir a les empreses que van canviar la seu social i van abandonar Catalunya pel procés el 2017. “No sé ni de què em parla”, va dir. Segons Montero, els incentius fiscals estatals es dirigeixen “al conjunt del sector productiu” i “no hi ha res” per a firmes catalanes perquè “no és plantejable en cap tipus de sistema tributari espanyol que hi hagi incentius fiscals que no estiguin dirigits a les comunitats que tenen règim fiscal propi”, com ara el règim ultraperifèric de les Canàries. Això no va privar Ayuso d’opinar: “No vull una fiscalitat a la carta per a Catalunya ni meses bilaterals com si es tractés d’un altre estat.”
‘Dúmping fiscal’ al Km 0
Ayuso desafia tot intent de desfer el seu dúmping fiscal a la madrilenya, que es basa a mantenir la bonificació del 100% de patrimoni (existeix des del 2008) i incentivar al 99% successions i donacions per a cònjuges i parents directes, sabent que el benefici de la capitalitat i de tenir l’Íbex 35 li permet fer una competència deslleial a la baixa a la Generalitat i la resta de comunitats. Es tracta d’un joc tributari pervers en el qual l’esforç dels catalans i de la resta de contribuents en la seva declaració de la renda ha de ser cada vegada més intens, per sufragar així de manera indirecta les rebaixes fiscals de Madrid, que al seu torn juga a recaptar menys per robar contribuents de renda alta a la resta. El més curiós és que Ayuso promet noves rebaixes fiscals –de mig punt en l’IRPF, que ja és el més baix a l’Estat– i alhora diu que Madrid està infranançada en 5.000 milions.
La ministra Montero sosté que “l’harmonització fiscal” –que va ser pactada amb ERC– es manté, i la lliga al debat del nou sistema de finançament. “Harmonització no significa ni pujada ni baixada, sinó un marc comú”, aclaria Montero.
