Política

BARTOMEU COMPTE MASMITJÀ

ERC

“Hi ha un pèl massa de soroll en la política”

Comenta que els polítics tenen la responsabilitat de connectar amb la ciutadania i sobretot amb els joves

Diu que ERC defensa la seva manera de veure el país

SECRETARI GENERAL DE CCOO
En els dotze anys que Bartomeu Compte ha estat secretari general de CCOO a les comarques gironines va coincidir molt sovint amb l’aleshores secretària general d’UGT a la demarcació, Dolors Bassa. Va escollir la foto pels records que li porta el treball conjunt amb l’exconsellera.
És un mal moment per fer política perquè està deteriorada i algunes actituds no hi ajuden gens
Els col·lectius es poden defensar des d’una associació, un sindicat o una acció política
Va ser fins fa un any el secretari general de CCOO a les comarques gironines. Què l’ha portat a entrar al Parlament?
Després de pràcticament vint anys a CCOO havia acabat una etapa i m’ho van oferir. Ho vaig acceptar perquè em va semblar que era una bona oportunitat per reportar allò que havia sigut la meva experiència com a treballador i també al sindicat, on vaig estar prop de vint anys.
I per què per ERC?
La vessant catalana i catalanista per mi és fonamental. I un valor diferencial per mi sempre ha sigut la llengua, els orígens, els avis que vivien pràcticament a pagès, i per tant, jo mai m’he vist en un partit com ara el PSC o el PP. ERC defensa la meva manera de veure el país. Reconec que potser altres vegades no hauria acceptat formar-ne part, però ara em sembla que l’actitud d’Esquerra és molt pragmàtica, en el sentit de primer seiem i mirem on som i de quina manera podem accedir als objectius. I no tan sols nosaltres sinó aplegant altres forces que pensin el mateix per ampliar la majoria i, sobretot, carregar-nos de raó i fer un toc a Europa.
Després de tants anys defensant els treballadors s’havia imaginat mai a l’altre costat de la taula?
L’administració té un paper important en el tema dels sindicats. Però els col·lectius es poden defensar des d’una associació de veïns, des d’un sindicat i des d’una acció polítiques, entre les quals hi ha Esquerra.
Per tant, no li genera cap contradicció.
No. La meva influència política ve de la famosa Transició del 1977 i la Marxa de la Llibertat dels anys 1976 i 1977. Allò va ser un esclat social i tothom hi volia participar. I evidentment, podem qüestionar els canvis que hi ha hagut, però aquell entusiasme col·lectiu i polític també es va viure l’estiu i tardor del 2017. La vida són etapes i has d’intentar mantenir aquesta coherència i allà on estiguis defensar les mateixes coses.
El 12 de març es va estrenar al Parlament. Quin record en té?
El record principal que en tinc és coincidir amb Ernest Maragall, una persona amb una trajectòria política i que fa 30 anys que he anat veient en els mitjans de comunicació, i de cop i volta, abans de començar el ple, el vaig veure assegut al meu costat. I sobretot que, cosa que no passa al sindicat, allà les pautes de protocol són molt importants.
Havia entrat mai en un Parlament?
Sí, sí. En el cas de l’empresa A.J. Ruz, en què no hi havia manera de trobar el desllorigador, vam anar a la comissió de Treball del Parlament, on hi havia en Marc Vidal, en Francesc Luna, la Inés Arrimadas i la Meritxell Borràs, que presidia la comissió, i a ERC hi havia l’Oriol Amorós. Però no vam anar a la sala de plens; això sí, ens vam fer la foto típica a les escales.
Què n’espera, d’aquesta etapa al Parlament?
Que es faci política pràctica i que es governi pensant en la gran majoria de la població. Penso que cal una mica de normalitat, sense renunciar a res. En aquests moments necessitem una recuperació important en el sentit social, perquè hi ha molta gent que ho passa malament, i una transformació energètica, perquè Europa i el món ho diuen, i per tant, hem d’entrar en aquesta lògica. Hem de fer feina i resoldre problemes de les persones i així potser recuperarem un cert reconeixement de la política.
Creu que és un bon moment per fer política?
No. Jo diria que és un mal moment per fer política perquè, al meu parer, està deteriorada i algunes actituds polítiques no hi ajuden gens. I, per tant, penso que és un bon moment per fer el que t’explicava de la política pragmàtica, pensant en tothom, avançant amb passos petits però ferms i pensant amb els recursos que tenim. Així crec que li podem donar una visió molt diferent. El problema és que la política necessita un període de quatre anys per fer coses i si el balanç és positiu pots tornar a tenir la confiança dels ciutadans o no. Però ara, amb les xarxes socials, aquest examen l’has de passar cada dia i això és impossible.
Impossible per què?
Perquè les xarxes generen molt soroll i és impossible fer coses. En aquest sentit, enyoro una mica la calma, que et deixin fer i que després et valorin el que has fet o el que has deixat de fer. Hi ha un pèl massa de soroll en la política.
El distanciament entre la ciutadania i el polític cada vegada és més gran?
Jo en aquest sentit soc molt sectari. Penso que la crisi del 2008, la devaluació salarial i retallada de pensions, ens ha portat a una precarietat laboral, contractes i jornades parcials i d’alguna manera aquesta falta d’expectativa que té ara el treballador que no veu el seu futur prou clar. La responsabilitat del polític ara és tornar a connectar amb la ciutadania perquè els doni un projecte de futur, i sobretot ha de connectar amb els joves, a qui també la política deu una oportunitat.
Quina àrea porta al Parlament?
Formo part de la comissió d’Empresa i Treball, que a mi m’agradaria que fos Treball i Empresa. Aquí jo trobo que s’està pensant més en la recuperació del teixit empresarial, i en canvi jo crec que s’hauria d’anar també en el social. Han de trobar el punt d’equilibri perquè tot just acaben de començar i, per tant, es pot trobar el punt d’equilibri molt fàcilment. També estic a la comissió de transició d’emergència climàtica, patrimoni natural i agricultura, que també crec que és important. I a més, soc el portaveu d’ERC a la comissió de Drets Socials; aquí es on penso que tindré més paper o més possibilitats de fer coses i podrem fer una bona feina.
Per a quant temps es planteja la seva etapa política?
De moment per a aquests quatre anys i quan acabi jo crec que en parlarem. Jo penso que l’ideal, i que consti que en el sindicat no ho vaig fer, són vuit anys. Quatre per desenvolupar el projecte i quatre més per acabar de desenvolupar i buscar relleu. S’ha de saber plegar.
Com ha viscut la pandèmia?
Personalment he sigut un privilegiat perquè he tingut feina. Podia compaginar el teletreball i la presència al sindicat. Però hi va haver moments molts durs. Recordo especialment un dia, els primers temps de la pandèmia, a quarts d’onze de la nit parlant amb la responsables d’un hospital de la demarcació. No tenien EPI i els treballadors emmalaltien i per anar a treballar es jugaven la vida; van ser moments complicats per a tothom.

Connectat amb la societat

Compte sempre ha estat vinculat a una “cosa o altra” perquè, segons assegura, és molt tímid i “fer-ho em permet relacionar-me millor”. És per això que ja des de ben jove ha format part de diverses associacions culturals i esportives d’Olot, entre les quals hi ha l’Orfeó Popular, amb els quals va fer els Pastorets, i l’associació de veïns del barri de Sant Miquel. Va començar a flirtejar amb la política l’any 1981com a membre del consell de la joventut d’Olot.

Compte va treballar en el sector industrial d’Olot durant 23 anys i en molts casos va ser representant legal dels treballadors a l’empresa. Fa més de trenta anys que es va afiliar a CCOO, d’on ha estat secretari general de les comarques gironines aquests darrers dotze anys.

De moment Bartomeu Compte preveu estar lligat a la política durant un parell de legislatures i després, si li ho deixen fer, no descarta fer voluntariat o militància, “perquè et manté connectat amb la societat”. “Tornar a ajudar el sindicat o el partit des de fora. Quan m’aparti de la política i em jubili no estaré a primera fila, però encara podré aportar moltes coses”, assegura.

Bartomeu Compte

Va néixer el 1959 a Olot i viu a Besalú (Garrotxa). És llicenciat en dret i ha estat secretari general de CCOO a les comarques gironines. Des del març és diputat del Parlament per ERC.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Puigdemont tornarà el dia 4 per declarar

barcelona

El PP culpa Sánchez de l’alliberament

barcelona

Mobilitzats fins al final

Berlín

Urnes per als pisos

Enviada especial / Berlín

Puigdemont: “Continuarem lluitant”

Barcelona

Desconvocada la manifestació de Barcelona

barcelona
JORDI SÀNCHEZ
SECRETARI GENERAL DE JUNTS PER CATALUNYA

“Tots sabem que tard o d’hora haurem d’exercir la unilateralitat”

Barcelona

Puigdemont, des de l’Alguer: “Que ha sigut una operació inspirada per Espanya està fora de dubte”

l’alguer

Aragonès: “La repressió continua i ara més que mai el que cal és l’amnistia”

l’alguer