Política

Memòria històrica

1937. Leningrad rep els orfes espanyols

El ‘Pravda’ recollia, l’octubre del 1937, l’arribada a l’URSS dels nens espanyols

Van patir la Guerra Civil i la invasió dels nazis

La crueltat de qualsevol guerra civil difícilment es pot menystenir. I aquells que són més vulnerables –dones, nens i persones grans– són els qui pateixen més. Avui, voldria parlar sobre els nens espanyols i catalans que van ser forçats a deixar la seva terra durant la Guerra Civil espanyola.

En total, prop de 30.000 infants de la República van ser evacuats d’una Espanya destrossada per la guerra, la majoria d’ells a França i el Regne Unit. I uns 3.000 es van trobar fent milers de quilòmetres des de Madrid, Barcelona, Bilbao i Oviedo fins a la Unió Soviètica. És un tema molt estudiat i investigat, amb dotzenes d’articles acadèmics, llibres i documentals, però avui ens agradaria centrar-nos en un article: Nens espanyols arriben a Leningrad, publicat al Pravda, el diari soviètic més important, el 4 d’octubre del 1937.

“Una franja escarlata de llum va esclatar a la matinada al golf de Finlàndia. El vaixell Kooperatsia al port. Prop de sis mil nens, els heroics lluitadors d’Astúries, Bilbao o Santander són a bord. Tot i que és encara molt aviat, dotzenes de nens són a coberta i saluden contents amb les mans. Els ciutadans de Leningrad que pugen a bord senten sonores veus de nens que els arriben de tots costats: «visca Rússia», «visca Stalin», criden.

Els últims disset dies, els nens han estat a Gijón, esperant per ser evacuats. Només dos dies no van ser bombardejats. Les bombes de l’aviació els queien entre dos i quatre cops cada dia. Amos i Mario Menéndez segur que creixeran amb fúria contra els seus enemics. Tots dos han experimentat el dolor de perdre un ésser estimat. El seu pare, asturià, ha perdut la vida al front de guerra i la mare ha estat afusellada pels feixistes a Oviedo. Els feixistes també han mort el pare de la nena de sis anys Victorina Fernández. A la nit, escenes de gran emotivitat transcorren a les cabines del vaixell, quan els nens treuen les fotografies dels seus pares de les motxilles i les besen mentre ploren.

Al port, decorat amb banderes de colors, l’orquestra toca solemnement i amb alegria. Una nena dels pioners entrega un ram de flors als seus camarades espanyols, que responen amb crits de joia i amb cançons. De cop, els nens senten una salutació en la seva llengua materna, procedents dels mariners d’un vapor espanyol. La rampa baixa i, en grups petits, els nens espanyols baixen fins a tocar sòl soviètic. Són benvinguts amb aplaudiments i petons.

Unes hores després, el vaixell Féliks Dzerjinski arriba a port. A bord també hi ha centenars de nens espanyols. Un total de 1.100 de petits ciutadans espanyols han arribat en els dos vaixells. Tots aquests nens s’estan, de moment, a Leningrad. Després de banyar-se i de ser examinats pels metges, han estat allotjats en orfenats i en internats. Tots han rebut roba nova, sabates i roba interior. Quatre-cents viuran a Leningrad. La resta marxarà cap a altres ciutats soviètiques d’aquí pocs dies.”

Menys de quatre anys després d’aquest episodi, milers de bombes alemanyes cauran sobre la nova llar d’aquests joves espanyols. Leningrad patirà un setge de 900 dies. I al costat dels nazis, participaran en el setge els soldats espanyols de la División Azul.

Els espanyols soviètics seguiran diferents camins en la seva vida, però la història de José Ramón Fernández López sembla una de les més simbòliques. Va arribar a la Unió Soviètica en l’esmentat vaixell Kooperatsia. Com la resta de nens republicans, va viure en un orfenat a l’avinguda Nevski, al centre neuràlgic de Sant Petersburg. Quan els nazis van envair la Unió Soviètica, Fernández López es va unir voluntàriament a l’exèrcit en una unitat de reconeixement, en què va portar a terme nombroses missions amb èxit a la línia del front, amb la captura d’informants importants.

La contribució de Fernández López a la victòria soviètica va ser molt valorada pels bolxevics, que li van atorgar nombroses condecoracions, incloses les medalles per la Defensa de Leningrad, de la Defensa del Transàrtic Soviètic i de la Victòria contra l’Alemanya Nazi. Després de la guerra, va treballar d’enginyer electromecànic a Riga, es va casar i va tenir fills.

Anys més tard, va rememorar aquells temps: “Vaig anar a Espanya en nombroses ocasions després de la mort de Franco. Quan ens reuníem amb els amics que també havien tornat, cantàvem cançons soviètiques sota les oliveres. Per a nosaltres, era impossible oblidar tot això que la Unió Soviètica havia fet per nosaltres, fills i filles de la República. Per a mi, la URSS no és només el lloc de residència, sinó la meva veritable mare pàtria que he defensat amb una arma a les meves mans. Tinc una magnífica feina que m’agrada i mantinc una forta amistat amb els companys de la fàbrica” (declaracions al diari Sotsialistítxeskaia Industria, 28 d’agost del 1983).

Mai no sabrem què hauria estat de les vides de Fernández López i dels centenars de milers de nens espanyols si no hi hagués hagut la Guerra Civil. Molts d’ells van fer una contribució significativa a les economies i cultures d’altres països.

De tota manera, mai no oblidarem les raons per què els fills i filles de Catalunya, el País Basc i d’altres indrets de l’Estat espanyol van trobar lluny de casa una nova pàtria que els va donar refugi.

Anton Reixetov és arxiver en cap del departament de publicacions de premsa de la Biblioteca Nacional de Rússia a Sant Petersburg.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Almenys dos morts en el primer atemptat a l’Afganistan després de la sortida de les tropes internacionals

Kabul

La CUP no creu que s’esgotin els dos anys

barcelona

Puigdemont, amb diputats de l’Assemblée Nationale francesa

Barcelona

Un país abandonat pel món

Beirut

Sànchez nega cap deslleialtat entre els socis de govern

Barcelona

Xoc entre el PDeCAT i JxCat a la Diputació de Tarragona

Barcelona
PAU MORALES ROMERO
ERC

“No s’ha sigut just amb els joves i el país té un deute”

vilassar de dalt

Expulsions encreuades entre els dos edils de Cs a Girona

Girona

El pacte del Pacífic contra la Xina revifa els recels de França i la UE envers els EUA

parís / brussel·les