Política

Biden topa amb la realitat

El president dels EUA compleix sis mesos al poder amb els primers esculls després d’un inici de mandat fulgurant

El ritme de la vacunació s’alenteix i el govern té diversos projectes encallats al Congrés

Dimarts passat, el president dels EUA, Joe Biden, va reunir tot el seu gabinet. L’escenografia tenia un objectiu: es complien sis mesos de govern i volia deixar clar que, amb ell com a capità de la nau, tot funcionava: un govern federal disposat a treballar per al país. Bàsicament, l’antítesi del que s’havia vist els últims quatre anys, el canvi que havia promès als Estats Units si li feien confiança. “El temps vola quan t’ho passes bé, oi?”, feia broma aquell dia la portaveu Jen Psaki.

El primer mig any de Joe Biden va començar com una lluna de mel. El demòcrata heretava un país fet miques, literalment i emocionalment, amb crisis arreu i estrips per totes bandes. Després d’uns primers cent dies fulgurants, amb desenes de decrets i decisions d’impacte immediat per fer front a tots els reptes, l’adrenalina ha desaparegut i, en aquesta ressaca, s’ha topat amb una realitat gens agradable.

Començant per la pandèmia. És cert que l’impuls del govern de Biden en l’expansió de les vacunes va tenir un efecte esperançador i va reduir el nombre de morts i contagis en un 90%. Però sembla que s’ha arribat a un límit de màxima vacunació possible: encara no hi ha el 70% d’adults vacunats amb una dosi com a mínim (s’apropa molt lentament al 69%), especialment per culpa d’un escepticisme irreductible en territoris més conservadors, que alhora s’estan convertint en nuclis de rebrots de coronavirus per culpa de la variant delta.

La Casa Blanca s’està resistint a recomanar de nou l’ús de mascaretes, que seria senyal de fracàs en la vacunació i la demostració que el repte de superar la crisi més important que afrontava el nou govern Biden no ha sortit com s’esperava.

L’altre gran repte era la recuperació econòmica. I, com en el cas de la pandèmia, el que va començar com una festa amb l’aprovació d’un paquet d’estímul gegantí s’ha convertit en un malson. A partir d’aquell èxit, el Congrés (i concretament els republicans) sembla que li ha dit prou.

Fent honor a la seva fama, el legislatiu s’ha mostrat totalment ineficient a l’hora de tirar endavant qualsevol altra proposta, amb obstacles permanents que estan evitant, per exemple, l’aprovació d’un pla d’infraestructures que semblava al sac i ben lligat.

Els conservadors del Congrés s’han erigit en un mur infranquejable, utilitzant el poder que tenen de fre al Senat (d’ells depèn obtenir la majoria qualificada per a qualsevol projecte de llei) per torpedinar-ho absolutament tot. No només la inversió en infraestructures: tampoc hi ha hagut avenços –de fet es podria dir que directament han bloquejat el debat– en promeses electorals de Biden com la reforma en immigració, el control d’armes i l’extensió dels drets electorals i la reducció de poder de les donacions privades en la política. Biden ha fet alguna cosa en decrets limitats, però el veritable canvi només pot arribar a través de legislació i no fa pinta que s’aconsegueixi aviat.

Bàsicament, perquè la divisió i la polarització partidista que va heretar no han canviat en absolut, fins al punt d’haver generat una lluita ferotge per la creació d’una comissió per investigar què va passar durant l’assalt al Capitoli del 6 de gener.

Potser on ha tingut més èxit és en la ressituació dels Estats Units en el panorama internacional. El seu viatge a Europa per reafirmar l’aliança transatlàntica s’ha venut com un èxit rotund, el retorn dels EUA a la partida geopolítica. L’oposició i enfrontament amb Rússia i la Xina han de dominar els mesos d’ara endavant, i Washington ha fet la feina per tenir els aliats de bracet. En el rerefons també hi ha, d’aquí a un mes, el repte de completar totalment la retirada de les tropes de l’Afganistan.

“Estem complint les promeses. Hem de complir les promeses que vam fer, perquè crec que estem en una situació en què la majoria de la població està d’acord amb l’essència del que estem intentant”, va dir Biden al seu gabinet. Les enquestes de popularitat li donen una aprovació al voltant del 52%, molt superior al 39% de Trump mig any després d’accedir al càrrec, però lleugerament per sota d’Obama (54%) i Bush fill (53%).

LES XIFRES

69
per cent
de vacunats adults amb primera dosi hi ha als Estats Units. Biden n’havia previst almenys un 70%.
52
per cent
de popularitat té Joe Biden, una xifra superior al 39% de Donald Trump en el primer mig any de mandat.

Silenci mediàtic de Trump

A la Casa Blanca de Biden hi ha la norma no escrita de no citar mai pel seu nom Donald Trump: només s’hi fa referència com “el predecessor”. La voluntat explícita d’esborrar del mapa l’expresident, juntament amb la suspensió a les xarxes socials, ha dut Trump a l’ostracisme mediàtic en els mitjans tradicionals i més generalistes. Un silenci que intenta trencar amb comunicats de premsa estrambòtics i alguns actes que no estan tenint l’èxit desitjat. La nova onada de llibres sobre els últims moments de la seva presidència, amb anècdotes inversemblants, torna a posar-lo a primera línia, però res a veure amb la presència perenne de fa mig any.

Els seus tentacles polítics, no obstant això, semblen intactes i encara dominen el Partit Republicà en els prolegòmens d’un nou cicle electoral que ha de dur als comicis de mig mandat del 2022, en què els conservadors podrien recuperar fàcilment el control de les dues cambres legislatives nord-americanes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona