Puigdemont no amaga de nou el seu recel amb la taula de diàleg
L’expresident recalca que el futur de Catalunya no es pot decidir “en un despatx” deixant de banda el conjunt de la ciutadania
El Consell per la República consuma el seu desplegament territorial
Que JxCat en general, i Carles Puigdemont en particular, no tenen gaires expectatives posades en la taula de diàleg amb l’Estat és públic i confés. No se n’amaguen, malgrat que el pacte de govern amb ERC els apel·la a haver de donar una oportunitat, encara que sigui en aparença, a aquesta negociació amb La Moncloa. Malgrat això, l’expresident de la Generalitat no va voler desaprofitar ahir un acte del Consell per la República celebrat al Soler, a la comarca del Rosselló de la Catalunya del Nord, per fer visibles –de manera molt mesurada, això sí– uns recels que no són nous. “Els processos polítics per fer un país no es poden decidir en un despatx ni en aquesta taula de diàleg”, va manifestar Puigdemont, que en un context general d’incerteses per múltiples factors, començant per la pandèmia, va voler emfatitzar el to positiu en el seu discurs. “La independència de Catalunya és viva, ja ha començat, tot i que és cert que no ha acabat... Però si som avui aquí és perquè aquest procés no té marxa enrere, és inevitable”, va exposar el també president del Consell, i alhora també va recalcar que l’autodeterminació “no caurà del cel” i, per tant, qui la vulgui se l’haurà de treballar.
El d’ahir era un acte que el Consell per la República tenia marcat en vermell a l’agenda, ja que va servir per solemnitzar que ja té la seva estructura territorial vertebrada, en espera de la celebració, el dia 1 d’octubre, de la seva assemblea de representants. La peça clau de l’engranatge són els consells locals, més de 220 en total, que s’encarregaran de canalitzar tota la feina de la institució a peu de carrer i arreu del país. Els últims dels quals es van constituir de manera formal ahir al Soler. A partir d’ara, la seva tasca serà dur a terme tantes accions com vulguin, o siguin capaços de fer, amb l’objectiu últim d’assolir la independència, sota el principi marc, però, que això no implica iniciar un procés constituent nou, sinó enllestir el que es va iniciar l’1-O. “Si mobilitzem els dos milions de persones que van participar en el referèndum, ho culminarem”, va sentenciar el vicepresident del Consell per la República, Toni Comín.
