Política

El TSJC cita a declarar Torrent i tres exmembres de la Mesa el 15 de setembre per desobediència

Seran interrogats el 15 de setembre arran d’una querella de la fiscalia per desobeir el TC

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat a declarar com a investigat el proper 15 de setembre l’expresident del Parlament i conseller de Treball, Roger Torrent, així com tres membres més de la mesa del Parlament l’anterior legislatura: Adriana Delgado, Eusebi Campdepadrós i Josep Costa. El tribunal els investiga per un suposat delicte de desobediència, en permetre dos debats parlamentaris de resolucions sobre la monarquia i l’autodeterminació el novembre del 2019 tot i els advertiments dels lletrats de la cambra perquè podia vulnerar la prohibició del Tribunal Constitucional.

La magistrada instructora també dona cinc dies a Vox per aportar una fiança de 10.000 euros per seguir com a acusació popular. La resolució es pot recórrer, però no suspèn el procediment.

En la seva querella, la fiscalia els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, una el 12 de novembre del 2019 i l’altra el 26 de novembre del 2019. A la primera hi constava un compromís amb l’exercici del dret a l’autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l’1-O, reiterava la reprovació del Rei.

El ministeri públic recordava en el seu escrit que la sentència del TC del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats del 27-S. El TC va acordar la suspensió de els resolucions parlamentàries i va recordar a la Mesa el seu deure “d’impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada” i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. Al seu escrit, la fiscalia considerava que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència en permetre els dos debats.

En el cas del debat sobre autodeterminació, el 28 d’octubre del 2019 la CUP-CC va registrar una moció on s’expressava la voluntat del Parlament “d’exercir de forma concreta el dret de l’autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català”. El 29 d’octubre la Mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es va desestimar les peticions de reconsideració del PPC, PSC i Cs i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. Fiscalia recorda que el mateix 12 de novembre el RC havia admès a tràmit un incident d’execució per l’incompliment de les provindències i que es va notificar als afectats del seu “deure” d’impedir la iniciativa.

En el cas de la segona resolució, sobre la reprovació del Rei, la fiscalia recorda que el 22 d’octubre JxCat, ERC i CUP-CC van registrar la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem que incloïa una declaració on que afirmava que “el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia”. La Mesa ho va admetre a tràmit, el 29 d’octubre es va desestimar les peticions de reconsideració i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple.

La fiscalia recorda que en la sentència de 17 de juliol del 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d’una resolució del parlament on ja es reprovava l’actuació del Rei en relació al procés En una resolució posterior -25 de juliol del 2019- es tornava a reiterar al reprovació al Rei, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls un altre cop aquests incisos.

De fet, la resolució del Parlament de resposta a la sentència –la segona que motiva la querella- també incloïa una defensa del dret a l’autodeterminació, amb el compromís que “el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades (...) la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya”.

La querella és contra l’aleshores president del parlament, Roger Torrent; qui era vicepresident primer, Josep Costa; el secretari primer, Eusebi Campdepadrós; i la secretària quarta, Adriana Delgado. Delgado va deixar el càrrec el 26 de novembre del 2019 i va ser substituïda per Rut Ribas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una ‘i’ ho canvia tot a la llei de l’audiovisual

Barcelona

El Senat fa un pas per ampliar l’ús de les llengües cooficials

barcelona

Una marxa de Sant Julià de Ramis a Aiguaviva i un concert a Figueres per l’1-O

GIRONA / sarrià de ter

Quatre soldats republicans, identificats genèticament

Barcelona

La Xina també rebaixa el to però llança dards als EUA

Washington
ESTHER NIUBÓ I CIDONCHA
PSC

“Hi ha en l’ambient voluntat de canvi”

BARCELONA
Alemanya
Eleccions generals

Scholz, l’altre Merkel

Berlín

El PSC demana un solar per a la comissaria de Via Laietana

barcelona

Giró ja negocia amb la CUP per pactar el pressupost

BARCELONA