Política

Biden confirma la retirada de les tropes de combat de l’Iraq a final d’any

Els EUA hi mantindran un reducte de soldats per assessorar i entrenar l’exèrcit iraquià contra Estat Islàmic

El president rep el primer ministre del país àrab

Joe Biden va confirmar ahir que les tropes de combat dels EUA abandonaran l’Iraq a final d’any, tot i que un nombre indeterminat de soldats romandran al país per assessorar i entrenar l’exèrcit iraquià.

“No serem [a l’Iraq] a final d’any en una missió de combat”, va dir el president nord-americà en declaracions a la premsa al Despatx Oval de la Casa Blanca i en presència del primer ministre iraquià, Mustafa al-Kadhimi.

“Estem compromesos amb la nostra cooperació en matèria de seguretat. La nostra lluita contra Estat Islàmic (EI) és vital per a l’estabilitat de la regió i la nostra cooperació contra el terrorisme continuarà mentre entrem en aquesta nova fase”, va prometre Biden.

Amb tot, el líder demòcrata no va especificar el nombre d’efectius que es quedaran al país àrab per mantenir la lluita contra EI i per fer front a les milícies xiïtes aliades de Teheran, que, en els darrers mesos, han incrementat els seus atacs contra tropes nord-americanes.

Actualment, hi ha 2.500 soldats dels EUA en territori iraquià, lluny dels 170.000 que hi havien arribat a estar desplegats el 2007 després de la invasió.

A part dels EUA, l’Iran és l’altre gran aliat de Bagdad i els seus simpatitzants xiïtes a l’Iraq han estat pressionant Al-Kadhimi perquè aconsegueixi la retirada de totes les tropes estrangeres. Al-Kadhimi va manifestar ahir el seu agraïment al poble nord-americà per la seva tasca a l’Iraq i va assegurar que desitja treballar amb Biden. “La nostra nació és ara més forta que mai”, va proclamar Al-Kadhimi, que va assumir el càrrec el maig del 2020 després que el seu predecessor, Adil Abdul-Mahdi, dimitís el novembre anterior enmig de violentes protestes arreu del país, en què van morir uns 600 manifestants per la repressió policial. D’aquí a tres mesos, l’Iraq celebrarà eleccions per escollir el Parlament que triarà el president i el primer ministre.

L’anunci d’ahir a Washington permet a Al-Kadhimi satisfer les faccions polítiques xiïtes que rebutgen la presència dels EUA i apuntar-se un punt de cara a aquells comicis.

En total, els EUA han tingut una presència militar gairebé continuada a l’Iraq des que, el 2003, l’aleshores president, el republicà George W. Bush (2001-2009), va ordenar la invasió de l’Iraq amb el pretext, que després va resultar ser fals, que Saddam Hussein posseïa armes de destrucció massiva. El seu successor, Barack Obama (2009-2017), va aconseguir el 2011 retirar completament totes les tropes nord-americanes de l’Iraq, però en va haver d’ordenar el retorn l’any 2014 per liderar una coalició internacional contra EI.

LES DATES

2003
George W. Bush
ordena la invasió de l’Iraq amb l’argument que Saddam té armes de destrucció massiva.
2011
Obama
ordena la retirada de totes les tropes de l’Iraq, on hi havien arribat a haver 170.000 soldats dels EUA.
2014
Obama
ordena el retorn de les tropes a l’Iraq per liderar una coalició internacional contra Estat Islàmic.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mínim avantatge de l’SPD davant la CDU a les eleccions d’Alemanya

berlín

Empat tècnic entre la CDU i l’SPD a Alemanya, segons els sondejos

BERLÍN

Puigdemont defensa la unilateralitat si Espanya no ofereix un pla alternatiu

l’alguer

Illa avisa Puigdemont: “Ningú trencarà el diàleg” i “ningú està per sobre de la llei

gavà

Puigdemont tornarà el dia 4 per declarar

barcelona

El PP culpa Sánchez de l’alliberament

barcelona

Mobilitzats fins al final

Berlín

Urnes per als pisos

Enviada especial / Berlín

Puigdemont: “Continuarem lluitant”

Barcelona