Política

El govern malda perquè la llei audiovisual empari el català

Presenta al·legacions a l’esborrany estatal perquè protegeixi les llengües cooficials

Reclama quotes a les plataformes de continguts, fons per a la producció pròpia i fre a la invasió competencial

Ja ho va avançar la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, en una entrevista a aquest diari fa un parell de setmanes, i ho va repetir dies després en una interpel·lació al Parlament: “Ens ho juguem tot en el català aquesta legislatura.” I no són proclames buides, perquè l’aposta del govern per potenciar la llengua en un dels seus talons d’Aquil·les actuals –grans plataformes audiovisuals i nous sectors tecnològics, avui ja majoritaris sobretot entre els joves, però on ara té una presència ridícula–, serà una prioritat absoluta, fins al punt que té decidit plantejar la qüestió en la rescatada comissió bilateral d’avui. La gran llacuna en aquest camp es troba ara a les plataformes “d’intercanvi de continguts” com YouTube i Tiktok, i a les televisives i cinematogràfiques com Netfllix (0,5% de continguts en català), HBO (0,1%), Amazon Prime Video (1,8%) i Filmin (18,9%). El gran cavall de batalla que hauria d’ajudar a corregir-ho, però, és un altre, i és espanyol, la llei general de comunicació audiovisual, que ha de ser la transposició de la directiva europea aprovada el setembre del 2018 –s’havia d’enllestir en dos anys, i ja es va gairebé un any tard i encara no es veu cap termini per tenir-la–, amb els objectius de regular el sector en un pla d’igualtat amb els mitjans tradicionals, i protegir la diversitat cultural i lingüística de cada estat, després que el Brexit obri la perspectiva a l’aterratge al continent de nombroses productores ara establertes al Regne Unit que només empraven l’anglès.

El problema és que l’esborrany que ha preparat el govern espanyol a la pràctica només protegeix una llengua: el castellà, ja que deixa a criteri de la multinacional de torn –i ja es veu quin peu calça– que també es vulgui implicar a produir en altres llengües cooficials. I, per aquí, la Generalitat no hi passarà.

El govern ja va presentar al·legacions a l’esborrany de la llei al desembre i, com que la majoria no van ser ateses, ho ha tornat a fer en un segon tràmit d’informació pública al juliol, corregides i augmentades. “L’Estat fa tard en els deures de transposar la normativa, i ho està fent malament, contra els interessos de Catalunya”, es queixava Vilagrà al Parlament, on situava en tres àmbits les grans deficiències de la llei: que menysté o ignora la protecció de la llengua, el finançament de l’audiovisual català i les competències del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). “Aprofitarem tots i cadascun dels espais de negociació que tinguem”, ja avançava, en al·lusió a la bilateral, mentre demanava el suport de la resta de grups, sobretot socialistes i comuns, que són al govern espanyol.

Més quotes i més fons

Les al·legacions del govern, a què ha tingut accés aquest diari, van adreçades prioritàriament a incloure quotes específiques per regular l’ús de les llengües cooficials en les plataformes audiovisuals. D’entrada, així, demana que s’obligui les plataformes a incorporar en el seu catàleg tots els continguts que ara ja estan disponibles en versió doblada o subtitulada en català. A més, la directiva marc obliga que almenys el 30% del catàleg de les plataformes sigui de producció europea, i l’esborrany de la llei espanyola concreta que, dins de la qual, un 50% ha de ser “en castellà o en alguna de les llengües oficials” de les comunitats. La Generalitat exigeix que es concreti, i que aquest 50% es reparteixi a parts iguals entre la llengua oficial i les cooficials. Així mateix, l’esborrany preveu que el 5% dels ingressos anuals de les plataformes i operadors d’intercanvi de vídeos vagin a incentivar la producció audiovisual espanyola, un percentatge que a Àustria se situa en el 20%; a França, entre el 20% i el 25%, i a Itàlia, entre el 12% i el 20%, per exemple. El govern reclama que la quota a l’Estat s’apugi al 10%, i que els 5 punts extres es destinin a produir en les altres llengües.

Una disposició final, a més, exigeix a les plataformes que contribueixin amb un 1,5% dels seus ingressos bruts d’explotació al finançament de Radiotelevisió Espanyola per afavorir la producció audiovisual pública, i el govern demana que també se’n puguin beneficiar “en la part que els correspongui” els prestadors propis de cada comunitat, com la CCMA a Catalunya. El govern, que reclama tipificar sancions més clares als incomplidors, exigeix també que les comunitats amb llengua pròpia puguin regular “obligacions addicionals” per als prestadors de serveis en el seu àmbit.

Invasió competencial

Un darrer front és la “invasió competencial” i la “voluntat recentralitzadora” que, segons Vilagrà, du oculta l’avantprojecte estatal, que menysté competències exclusives com ara l’autoritat del CAC. El text, així, entra a regular continguts mínims que en teoria corresponen al Parlament, i assigna a la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia competències en el control de plataformes d’intercanvi de vídeos que són del CAC, tot i que el govern s’obre en les al·legacions a establir si cal “fórmules de col·laboració” entre els dos ens. Ara es preveu la creació d’un “grup d’autoritats de superació” format per representants estatals i autonòmics, però “només se li atribueixen funcions d’intercanvi d’informació”, fet que “no dona una resposta adequada”.

LES FRASES

Plantarem cara per defensar el dret dels catalanoparlants a veure continguts en la seva llengua
Laura Vilagrà
consellera de la presidència
Volem defensar el català, i evitar la invasió competencial i les temptacions de recentralització
Oriol Duran
secr. gral. mitjans de comunicació

Contactes poc concloents amb el secretari d’estat

Caldrà veure quina receptivitat tenen ara les demandes catalanes, però fonts de La Moncloa han assenyalat com a possible sortida la creació per ara d’un “grup de treball” que estudiï la presència de la llengua en el sector audiovisual. “El tema no és com es fa, sinó què es fa; volem que es protegeixi el català”, respon a aquest diari el secretari general de Mitjans de Comunicació, Oriol Duran, que fa uns dies va ser a Madrid per parlar amb el principal responsable de la llei, el secretari d’estat de Telecomunicacions, Roberto Sánchez. En va arrencar el compromís de “mirar-s’ho” amb uns altres ulls, després que ja ignoressin les al·legacions del desembre, però no se n’acaba de fiar. “Ara podem consumir continguts per mil canals, així que hem de regular la producció de continguts i no l’emissió com abans... I hem d’aconseguir regular que el català existeixi”, clou Duran. Segons ell, la dificultat ve perquè l’Estat fa “dúmping”, és a dir, posa poques exigències a les plataformes per atreure-les, amb el reclam extra de fer productes en una de les llengües més parlades del món. “Si deixes triar entre el castellà i les cooficials, és evident què triaran”, lamenta. Per evitar això, i que el mercat el monopolitzin grans companyies, el govern vol que la llei incentivi la producció independent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El fiscal demana repetir el judici a l’alcalde Gas per l’1-O

barcelona
ÒSCAR ORDEIG
PSC

“Córrer és la meva manera de combatre l’estrès”

barcelona

Puigdemont, detingut a l’Alguer

BARCELONA

Reunió per territorialitzar el pla de govern a la demarcació

girona
Un gran aplec per mostrar la cultura del país

Un gran aplec per mostrar la cultura del país

Laschet, un relleu complicat

Berlín

L’enviat especial dels EUA a Haití dimiteix pel tracte als immigrants haitians

Washington

“Per primer cop ningú sap qui guanyarà a Alemanya”

BARCELONA
POLÍTICA

Concentració en suport dels CDR del 23-S