Política

El TGUE torna a retirar la immunitat a Puigdemont

La justícia de la UE no hi veu risc de detenció perquè diu que les euroordres estan “suspeses”

La defensa de Junts demanarà protecció si més endavant es reactiva l’extradició

La justícia de la Unió Europea deixa sense immunitat els eurodiputats de Junts Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. En un primer moment els la va mantenir de manera cautelaríssima, però ahir el Tribunal General de la UE (TGUE) va fer marxa enrere i la va tornar a retirar perquè les euroordres estan suspeses i no hi ha risc de detenció.

Puigdemont, Comín i Ponsatí perden la petició de cautelars als tribunals de la UE, però a efectes pràctics la seva situació com a exiliats no canvia. L’Estat espanyol continua reclamant la seva extradició per jutjar-los en el cas de l’1 d’octubre, però les reticències de la justícia belga a fer-ho i l’estatus d’eurodiputats dificulten el procediment, que fa gairebé quatre anys que dura.

El Tribunal Suprem va haver de demanar al Parlament Europeu que suspengués la immunitat europarlamentària a Puigdemont, Comín i Ponsatí per poder reactivar les euroordres. La cambra ho va fer el març d’enguany, però tots tres van impugnar la decisió davant del TGUE i també li van demanar que, de manera cautelar, els mantingués la immunitat mentre estudiava el cas.

A principis de juny, aquest tribunal de primera instància de la UE amb seu a Luxemburg els la va concedir, tot i que només de manera cautelaríssima, perquè l’eurocambra no havia tingut temps de fer les seves al·legacions. Així que la immunitat de la qual tots tres gaudien fins ahir era una mesura que la justícia de la UE havia pres per màxima precaució i sense entrar a valorar si realment calia.

Això ho va fer ahir, quan ja tenia sobre la taula les observacions dels serveis jurídics de la cambra, així com l’opinió de l’Estat espanyol, que s’ha personat en el cas. La decisió final del TGUE sobre les cautelars és que per ara no són necessàries perquè Puigdemont, Comín i Ponsatí no s’exposen a un risc imminent de detenció. A Luxemburg donen per “suspeses” les euroordres contra tots tres, ja que el Tribunal de Justícia de la UE està examinant els dubtes del magistrat del Suprem Pablo Llarena sobre les peticions d’extradició. D’ençà que va enviar les prejudicials, els tribunals belgues no han fet cap gest per descongelar les euroordres.

“No hi ha res que suggereixi que les autoritats judicials a Bèlgica o les autoritats d’algun altre estat membre puguin executar les ordres europees de detenció”, conclou el vicepresident del TGUE, Savvas Papasavvas, en la interlocutòria de les cautelars. A més, recorda que continuen tenint immunitat per anar als plens d’Estrasburg: “Són lliures de viatjar per assistir a les reunions del Parlament Europeu.”

La justícia de la UE tampoc veu un risc de detenció en el cas de Ponsatí, que encara té obert un procediment d’extradició al Regne Unit. Els tribunals escocesos estan estudiant si han de passar la pilota a Bèlgica, ja que és on resideix l’exconsellera d’Educació ara mateix. Per això, el TGUE veu “hipotètic” que les autoritats britàniques detinguin i entreguin Ponsatí a l’Estat espanyol.

Puigdemont, Comín i Ponsatí es van mostrar ahir contents malgrat la desestimació de les cautelars perquè Luxemburg els dona garanties que es podran moure per la UE “lliurement”. La justícia de la UE no els manté provisionalment la immunitat, però confirma que les euroordres estan paralitzades i que no hi ha risc de detenció. “Qualsevol de les decisions ens era bona”, va dir ahir Comín, que assegura que estan “tranquils i satisfets”.

Aquesta calma també es veu reforçada pel fet que el mateix TGUE els allarga la mà si en qualsevol moment veuen que algú fa un pas per detenir-los o entregar-los a l’Estat. En tal cas, poden tornar a demanar el restabliment cautelar de la immunitat i Papasavvas es compromet a estudiar-ho de nou.

És una bala a la recambra per a Puigdemont, Comín i Ponsatí de cara a la resolució de les prejudicials de Llarena i la reactivació de les euroordres, previsiblement la primavera del 2022. “Si es produeix aquesta situació hipotètica, les demanaríem [les cautelars] i el jutge les concediria”, va assegurar ahir l’advocat de tots tres, Gonzalo Boye, en declaracions a l’ACN. La defensa de Junts, doncs, confia que podran recuperar la protecció parlamentària fins que també es dicti sentència sobre la demanda contra el Parlament Europeu pel suplicatori, que va per llarg.

LA FRASE

No hi ha res que suggereixi que Bèlgica o algun altre estat pugui executar les euroordres
Savvas Papasavvas
VICEPRESIDENT DEL TGUE

Pendents de les prejudicials de Llarena

En tornar de vacances, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena s’enfrontarà al que probablement serà l’examen més important de la seva carrera. El Tribunal de Justícia de la UE haurà de convocar a partir de setembre una vista per analitzar si les crítiques del jutge espanyol a la justícia belga per com estan tractant el cas de l’1-O tenen fonament.

En concret, Llarena vol saber si Bèlgica pot qüestionar la competència del Suprem per jutjar els líders del procés i si pot denegar l’entrega a l’Estat espanyol per una vulneració de drets fonamentals, tal com va fer amb l’euroordre contra l’exconseller Lluís Puig. Els experts en dret penal europeu no descarten que Luxemburg forci els tribunals belgues a reconsiderar l’extradició de Carles Puigdemont, però no els pot obligar a acceptar l’extradició. Això és decisió última de Bèlgica.

Fonts de la defensa calculen que la vista judicial a Luxemburg no es farà fins al “novembre o desembre”. Això vol dir que l’advocat general del TJUE segurament es pronunciaria a finals d’any o principis del 2022 en una opinió no vinculant i que els magistrats europeus dictaran sentència cap a la primavera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona