Política

VICTÒRIA ALSINA

CONSELLERA D’ACCIÓ EXTERIOR I GOVERN OBERT

“No només seguirem fent acció exterior, sinó que l’ampliarem”

“Si veus el marc normatiu i les limitacions que hi posa el TC, no queda cap tipus de dubte que és del tot legítima i que forma part de la normalitat democràtica”

“Que el dictamen fos unànime li dona molta força, calen un seguit d’escuts i mecanismes per poder seguir fent política”

El problema del Tribunal de Comptes és que no s’entén a fora, és una anomalia democràtica
Un govern escollit ha de poder compartir amb el món la seva posició sense distorsions
Hem de contrarestar el discurs a l’exterior que amb els indults i la taula de diàleg el conflicte està tancat
Ara toca solidificar la conselleria, que és molt jove i ha nascut en un context polític complicadíssim
Em plantejo models diferents, i pot haver-hi delegacions que no necessitin una seu física
Hem de ser capaços de dir al setembre el què, el com i el quan sobre el vot electrònic a l’exterior
Dijous es va convalidar el decret llei de creació del fons complementari de riscos per avalar els perseguits pel Tribunal de Comptes. Contents pel dictamen del Consell de Garanties?
Estàvem convençuts que estava d’acord amb la llei, i estem contents que el dictamen s’aprovés per unanimitat, perquè això li dona molta força i confirma el que dèiem. El conseller Giró ha fet una feina extraordinària impulsant aquesta solució, que a més és estructural, ja que no només resol el tema actual, sinó també causes futures i protegeix els servidors públics, que és el que hem de fer. Calen un seguit d’eines, mecanismes i escuts per poder seguir fent política i defensar el que els ciutadans han votat. El fet que s’hagi aprovat per unanimitat i la contundència en l’argumentació i el suport són molt rellevants.
Gairebé tota l’acció exterior entre el 2011 i el 2017 està perseguida. Té por que es repeteixi?
No, per diferents motius. Ho hem estudiat bé i tenim les competències. Això neix a l’Estatut i després es desenvolupa, i el Constitucional ja ha fet esmenes a la llei i al pla d’acció exterior. I les limitacions que posa a la normativa són punts i comes, com per exemple que no podem utilitzar la paraula diplomàcia pública, o parlar de relacions internacionals perquè són competència exclusiva de l’Estat. No podem acreditar cònsols, cosa que mai hem fet, i altres frases del pla que eren obertes, imprecises, el TC ha dit com s’han d’interpretar perquè no donin lloc a confusió. Però sSi veus el marc normatiu i les mateixes limitacions del TC, però, no queda cap tipus de dubte que l’acció exterior és del tot legítima i que forma part de la normalitat democràtica. En aquest sentit, no només penso seguir fent el que s’està fent, sinó que penso ampliar-la. Per descomptat que continuarem fent acció exterior, i la farem créixer. Volem oferir per exemple un millor servei amb un hub consular, perquè tenim 91 consolats, som la quarta ciutat del món que en té més després de Nova York, Hong Kong i Hamburg, i després del setembre farem una activitat més intensa per aglutinar els cònsols i fer-los conèixer millor Catalunya i les seves oportunitats, acostar-los a activitats i infraestructures d’aquí.
Heu parlat amb els interlocutors que apareixen en la causa contra els antics responsables per explicar-los la situació?
Durant aquests anys, quan anàvem a veure representants polítics i es feia públic, l’endemà rebien una visita de l’ambaixador. Per tant, no els ho hem d’explicar gaire, ja ho han sabut i ho han anat vivint. En la meva etapa als Estats Units tenia interlocutors que m’havien trucat l’endemà perquè volien que sabés que els havia anat a veure l’ambaixador espanyol. No és que ho imagini, és que tinc la constatació de la contrapart. I ni una, ni dues, ni tres vegades.
A part de la carta de suport a Mas-Colell de 33 premis Nobel, s’ha rebut algun suport més arran de la causa oberta?
El problema del Tribunal de Comptes és que és una anomalia democràtica, no s’entén a fora. Hem rebut preguntes sinceres de curiositat, dient-nos “Què és això?”. De veritat que no és homologable. Evidentment els altres països d’Europa tenen un òrgan que fiscalitza els comptes però quan troba alguna cosa ho passa al poder judicial, i llavors hi ha les garanties. Diria que a França i Itàlia directament forma part del poder judicial. A Portugal, Grècia o Bèlgica el procediment administratiu no es pot barrejar amb el penal. Per tant, hi ha molt desconeixement del que és aquí, i incredulitat quan s’entén que es busca la mort civil de les persones i que s’estan vulnerant directament qüestions de llibertat d’expressió. Si la gent que ha estudiat més els detalls veu que s’estan investigant conferències en què es reflexionava acadèmicament sobre el dret a l’autodeterminació! Davant d’aquesta anomalia hi ha un desconcert total.
Què està explicant ara el govern a l’exterior sobre la situació política a Catalunya?
Forma part de la total normalitat democràtica que un govern escollit, que té un mandat democràtic, pugui compartir amb el món la seva posició sense distorsions. Això és el que farem, i en el marc d’una relació que no només se circumscriu a això, ja que és més àmplia perquè hi ha interessos econòmics, turístics… I a més Catalunya té l’ambició de formar part de la solució dels reptes globals, i per tant ens involucrem en debats a tots els nivells sectorials. És part de la normalitat compartir la posició del govern i explicar com llegeix el conflicte polític. I ara la màxima necessitat internacional és contrarestar el discurs que amb els nou indults i la taula de diàleg el conflicte es tanca. Cal dir que no s’ha acabat, i contextualitzar que els indults arriben en bona part per la pressió internacional i pels èxits judicials i polítics, i que no és casualitat que els indults s’anunciïn el mateix dia que votava l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. Això s’explica i la gent diu “I tant!”. A partir d’aquí la taula és el que és, un espai que reconeix que hi ha un conflicte polític, i la via que s’ha pactat per seure a veure què passa. El que estem explicant, en l’àmbit de les organitzacions públiques però també de mitjans de comunicació, és que el conflicte polític continua i que la voluntat del govern, més enllà de la reconstrucció social i econòmica post-Covid, és la seva resolució.
L’informe del Consell d’Europa és força demolidor, hi deu ajudar.
Demana una amnistia de facto, que acabi la politització de la justícia i es deixi de fer política als tribunals. Són les recomanacions resumides. Queda clar i posa l’accent en tots els punts: indults, exiliats, funcionaris i sottogoverno… És una manera bona d’explicar-ho perquè està aprovat per una majoria amplíssima, fins i tot per un 63% de la família popular i un 86% de la socialista… Els representants espanyols s van quedar sols en les esmenes i en la votació, són molt clars els números.
Si hi hagués un segon referèndum a Escòcia, ajudaria a la demanda d’autodeterminació?
Sí, perquè a més el model escocès és proper al que volem, la via catalana sempre ha estat la pactada, la del referèndum. M’agradava l’ex-premier David Cameron quan deia que ell era britànic i per sobre de tot volia la unitat de la Gran Bretanya, però que encara per sobre d’això era demòcrata. És un missatge positiu per a Europa i fa la pedagogia que necessita Espanya. La tenen molt més clara allà. Que els diaris britànics siguin uns dels que més s’interessen per la situació de Catalunya és perquè tenen molt present el cas escocès. I també més enllà d’Europa és important. Ho vaig veure als Estats Units amb el primer referèndum, quan de sobte miraven Escòcia per la referència de la Commonwealth. Això obre un espai interessant per fer entendre a tot el món anglosaxó com volem la solució del conflicte.
Mantenen contactes amb el govern escocès?
Hi mantenim contactes a diferents nivells. Per posar-ne dos exemples: des de la delegació del Regne Unit hi tenim relacions, acords i col·laboracions en el marc de diferents iniciatives, i durant la pandèmia s’ha liderat des d’aquí la xarxa Regions for EU Recovery, des d’on també s’ha fet un lobbie de les regions en un àmbit europeu pel tema de la Covid i la recuperació. En el pla polític sempre hem tingut molt bona relació, la continuem tenint, i hi ha complicitat i comunicació.
Com va el seu aterratge, i les relacions dins del govern?
Tinc una conselleria molt transversal, i en els seus tres àmbits (govern obert, cooperació i exteriors) m’he de coordinar amb totes les altres conselleries. I al president li coordino l’agenda internacional. Per fer correctament la feina necessito fer la feina i treballar amb tothom.
Vostè ve del món acadèmic, i precisament treballava ja en les àrees que toca a la conselleria...
Sí, l’àmbit que m’havia dedicat a investigar i a treballar en l’acadèmia, que són temes de govern obert, de participació, de col·laboració público-privada..., el tinc de competència en el departament. He estat fent teoria i ajudant governs de tot el món en temes de recerca aplicada, ja que crec que la transferència del coneixement, almenys en l’àmbit de les ciències socials, és imprescindible. I aquest és el cas extrem: jo m’havia dedicat a la reforma del sector públic i a polítiques de govern obert des del costat de l’acadèmia, i ara és un repte immens, però també molt il·lusionant, poder fer a Catalunya tot el que he après, el que he vist, els consells que hem donat quan hem assessorat governs de tot el món. És una translació directa. En l’àmbit d’exteriors, havia treballat en moltes organitzacions internacionals, també en temes de millora i reforma del sector públic, qualitat democràtica… però la translació no és tan directa.
Suposo que ser al govern deu canviar força, és anar de la teoria a la pràctica.
Sí, perquè aquí es combina la planificació amb els mil temes que s’han de resoldre en el dia a dia… La diferència és immensa, però estic molt contenta i crec que hem aterrat i tot l’equip ens hi hem posat amb moltes ganes. Amb 60 dies hem fet el que normalment es fa en 100. Jo he vingut aquí a fer política, però també crec molt en la gestió i les bones pràctiques, i a connectar Catalunya al món, i tinc un bon bagatge per haver vist i parlat amb molta gent, i haver assessorat experiències que puc utilitzar per enriquir les polítiques que fem. Acabem de fer el pla de govern, estem preparant pressupostos i sobretot aquest últim mes ha estat molt intens en planificació. Ara ho tenim a punt tot per arrencar el curs polític.
A què dona més valor de la feina ja feta? Què prioritza ara?
En haver estat delegada, vaig fer la reobertura de la delegació dels Estats Units i el Canadà després del 155, i això va fer que en aquell moment hagués de tenir una interacció molt forta amb Barcelona perquè s’havien de definir totes les peces: planificació i obertura de la delegació en sí, construcció del programa… Això va ser molt intens i em va permetre conèixer la gent, com funcionava la casa, i m’ha permès fer un aterratge més ràpid. Perquè no ens enganyem, quan has conegut les persones i saps els circuits com funcionen ja comences a veure i a tenir idees, si t’agrada aquest àmbit de la millora i reforma del sector públic. Aquesta és una conselleria molt jove, que a més ha nascut en un context polític complicadíssim i ha estat atacada de manera salvatge en diferents moments i amb diverses estratègies, però sempre amb la premissa que no havia d’existir. Així tenim una feina que altres no tenen, però que em toca fer ara en aquest àmbit, que és solidificar la conselleria i el model d’acció exterior de la Generalitat. Necessitem solidificar una acció exterior que interconnecti Catalunya amb el món, i que ho faci tenint en compte que quan sortim només podem tenir una veu com a país. Per tant, ha de ser una conselleria completament transversal amb la resta, que cohesioni l’acció exterior i a més a més faci coses que mai hi ha hagut temps d’implementar per la joventut i la dificultat del context, com ara tenir una major connexió i aprofitar més i millor la comunitat catalana a l’exterior, l’organitzada i la no organitzada. Voldria cohesionar-la millor, perquè és molt difícil de calcular, però entre residents temporals i permanents calculem que són al voltant de 400.000 persones.
De fet, per a ells han creat una nova direcció general...
Sí, i, més enllà de crear un canal d’informació, volem que sigui una finestreta única per als catalans que són a fora, involucrar-los més en el disseny de polítiques i que ens puguin fer arribar propostes, necessitats, peticions d’accions, etc. També volem reformar el model de casal català, partint de la base que és un gran patrimoni social i cultural, amb la idea d’adaptar-lo al moment que estem vivint perquè s’integri bé a les comunitats virtuals, perquè els joves s’hi acostin i realment siguin uns centres dinàmics de la vida social i cultural, amb la doble funció de fer conèixer Catalunya però també de valor social que té per a la comunitat a fora. I un altre tema on vull entrar és en l’ajuda el món municipal i les entitats de Catalunya que vulguin tenir projecció internacional. Molts municipis avui han fet agermanaments; entitats o consorcis participen en congressos internacionals o munten actes amb gent de fora… Els hem de donar servei per ajudar-los i fer un paraigües de cohesió de l’acció exterior. I també vull involucrar més la societat civil; per exemple, quan el govern surti de viatge, de manera sistemàtica podem pactar les agendes per emportar-nos gent d’associacions, fundacions o empreses per acompanyar les missions.
Quan abans parlava d’ampliar l’acció exterior, es referia a més delegacions? Al Parlament va anunciar que estudiaven crear delegats sense delegació…
Dins de les tasques de planificació, el mapa de delegacions va començar més reduït en una primera etapa, en què totes tret de la dels EUA es concentraven a Europa. Aquest mapa ha anat creixent, i ara n’hi ha a Tunísia, Europa de l’Est, Llatinoamèrica… En un moment en què el món ha canviat, amb més interconnexió i digitalització, en què hi ha nous reptes i ja s’ha anat creixent en delegacions, em semblava imprescindible fer la reflexió de veure quina és la distribució ideal dels recursos públics per maximitzar les xarxes i els impactes que volem tenir. Estem en un període de reflexió amb tot l’equip, i també en col·laboració amb els delegats, que han vist les possibilitats que hi ha a cada zona. Ho estem fent. En aquest marc em plantejo diferents models de delegació, la uniformitat no m’agrada per res, tampoc en la nostra gestió. I en el moment actual hi pot haver delegacions que no necessitin una seu física; és a dir, on una part de la gent pugui teletreballar. Encara ho estem estudiant, però jo volia dir delegats sense edifici físic, enviats.
També va dir que explicaria aviat l’impuls del vot electrònic entre els catalans a l’exterior…
Tenim competència en processos electorals al departament, i hi ha diversos debats. El primer, que encara no hem obert, és la caixa de Pandora de la reforma de la llei electoral.
I l’obrireu?
Bé, aquest debat s’ha d’obrir en general, això no ho he de decidir jo sola, és més global, però al departament tenim la competència d’execució i planificació de qualsevol model electoral. En tot cas el vot electrònic, sense una nova llei electoral catalana o una modificació de la Loreg, només es pot estudiar introduir-lo per al vot exterior, perquè hi ha una escletxa que permet fer aquesta excepció. Vaig prometre que ho estudiaria i impulsaria, i fins ara el que hem fet és parlar amb tothom, absorbir tota la informació del que s’ha fet i els intents que hi ha hagut, per tenir un mapa realista de què, com i quan. És una demanda molt important, jo mateixa he estat deu anys a l’exterior i no em preguntis quants cops he pogut votar… Com que això no depèn només de nosaltres i s’ha d’arribar a certs acords, i hi ha hagut molts intents que mai han reeixit, volia fer un estudi rigorós abans de comprometre-m’hi i que després no pugui ser. Tant a la direcció general de participació com a la nova direcció general de la Catalunya exterior aquest és ara el principal tema de treball sobre la taula. Tenim empreses que ho fan i teixit per implantar-ho, i hem de ser capaços de dir aviat, al setembre, el què, el com i el quan.
També va parlar d’un pla de retorn del talent. Com es fa si a fora hi ha millors feines o sous?
El primer pas és el projecte per fer un mapa del talent català a l’exterior, que intentarà situar tota aquesta intel·ligència col·lectiva distribuïda arreu del món que té origen o connexió directa amb Catalunya. És important perquè és una informació que intuïm en molts casos, però que no tenim precisa. Això ens permetrà dissenyar estratègies de com es podria recuperar. Evidentment no es pot fer només des d’Exteriors, ha de ser una acció transversal amb Recerca i Universitats, amb Treball… Ara estem fent el mapa, i un cop el tinguem avançat veurem diferents vies sobre com es pot articular el retorn, que no cal que sigui físic… La gent té situacions familiars i depèn de moltes coses, i hi pot haver una estratègia amb què Catalunya pogués utilitzar, donar valor, acostar-se i donar oportunitats als catalans de fora perquè contribueixin a negocis, preses de decisions i estratègies per a Catalunya… El retorn del talent pot ser amb la persona que torna o amb una millor xarxa i un aprofitament del talent que hi ha a fora, cal pensar en els dos nivells.
Aquesta setmana s’ha anunciat la creació del Consell de la Catalunya exterior. Què és?
Existia un òrgan que va deixar de funcionar el 2006, menys representatiu que el Consell actual, que és una iniciativa començada en la legislatura anterior que nosaltres culminem, i que té per objectiu una representació com més realista i omnicomprensiva millor de les comunitats catalanes a fora. Per exemple, hi ha una nova vocalia per a les virtuals. A partir d’aquí vol fer seure a taula tots els actors de la Generalitat que fan acció exterior, i vol més representació de totes les parts del món, comunitats virtuals i altres organismes com ara el Diplocat, el Cidob o l’IBEI, que tenen la vocació de fer activitat internacional. Es busca una millor representativitat, fent una reunió mínima a l’any i donant més recursos i més funcions al Consell, que permet que les comunitats facin propostes d’accions o polítiques i reclamacions oficials al govern, i també donar millor informació i consultar-los més temes sobre els plans, i que fins i tot puguin participar en el reconeixement de noves comunitats exteriors.

S’han queixat les assemblees de l’ANC de no ser-hi...

Hi va haver tres períodes d’informació pública, i l’ANC mai va dir que en volia formar part, com va fer per exemple l’Associació Catalana de Municipis, a la qual es va acceptar. Tot i així hi ha un article en el decret, un calaix de sastre, que preveu que es pot convidar, amb veu però sense vot, qualsevol organisme que es consideri rellevant. I això podria passar amb l’ANC en funció de l’agenda que es discutís, tot i que les vocalies estan reservades per a organitzacions no polítiques. A partir d’aquí, em sembla bé sumar-hi Òmnium, l’ANC o qualsevol altra entitat civil organitzada i amb agenda internacional que no sigui un casal, si hi vol participar. Que ens ho demanin i podem convidar-los.
Parlant de queixes, també se la va acusar d’utilitzar el castellà en una trobada amb cònsols…
Al departament intentem usar el català de manera majoritària en totes les activitats que fem, però en la trobada amb els cònsols, que és un cop a l’any, la tradició és que la part central de l’acte sigui en castellà, i així ho vaig fer, com els meus predecessors, fins i tot els presidents. Hi ha solucions alternatives: es pot fer traducció simultània o imprimir el discurs, traduït als diversos idiomes i distribuir-lo als assistents. Si a partir d’ara volem, ho podem fer així, em semblaria bé, però això no s’improvisa i sempre cal trobar l’equilibri entre l’ús del català i fer arribar els missatges que volem a les audiències. En les trobades bilaterals fem servir la llengua amb què millor ens podem comunicar. A partir d’aquí el departament té activitats de promoció del català a l’exterior, sobretot amb l’Institut Ramon Llull, i té una agenda per situar el català al món o defensar que sigui llengua oficial a la UE, que és un tema prioritari. Jo mateixa he estat molts anys professora de la UPF i sempre feia les classes en català, i si venia algun estudiant que no ho entenia li donava materials extra en altres idiomes i li feia tutories amb la llengua que necessités, així que em va semblar que és un debat legítim el que es va obrir.

k

L’entrevista sencera, a www.elpuntavui.cat



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Albiach vol que Aragonès reflexioni i decideixi “fins quan pensa seguir endavant” amb un Govern “dividit”

barcelona

Aragonès demana “lleialtat” a Puigneró i que no es tornin a produir situacions com les de la taula de diàleg

barcelona

PP i Cs acusen Pedro Sánchez d’amagar informació i demanen les actes de la taula de diàleg

madrid

El PSOE i amplia a nou punts l’avantatge sobre el PP, que cau gairebé 3 punts, segons el CIS

madrid

Sánchez diu que Aragó i Catalunya estaran “d’igual a igual” a la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern

Madrid

El Parlament rebutja instar el govern a convocar una taula de diàleg entre els partits catalans

Barcelona

Vilagrà espera que els consellers de Junts vagin a la pròxima taula

Barcelona

Turull critica que Sánchez defensi un diàleg “sense presses” perquè “la repressió va amb molta pressa”

Barcelona

Aragonès afirma al ‘New York Times’ que vol explorar la possibilitar de fer una llei per legalitzar un referèndum

barcelona