Política

Desinterès i fruits escassos

Les comissions bilaterals no s’han reunit tant com diu l’Estatut, i han dut poc ‘peix al cove’

L’última sectorial de Transferències data del 2010; les últimes d’Economia i Infraestructures són del 2018, i no han significat avenços

Diu l’article 183 de l’Estatut vigent aprovat el 2006 que la comissió bilateral Estat-Generalitat s’ha de reunir “almenys dues vegades l’any, i sempre que ho demani una de les dues parts”. La que es farà avui a Madrid, però, serà tot just la desena trobada en aquests 15 anys; totes, per cert, amb el PSOE a La Moncloa. El menyspreu del PP a la legalitat ha estat flagrant, però és que les reunions amb els governs socialistes tampoc s’han demostrat gaire més útils per portar una mica més de peix al cove, que en l’argot pujolià és en el fons la finalitat principal de les bilaterals, a més de resoldre conflictes competencials.

Només cal veure què va passar en l’última reunió, celebrada ahir va fer tres anys a Barcelona, tot just dos mesos després de l’aixecament del 155 i de l’arribada de Pedro Sánchez al poder. La delegació catalana, encapçalada pel conseller Ernest Maragall, va plantejar la creació d’un grup de treball d’estudi sobre el dret a decidir –qüestió que ara se suposa que es tornarà a plantejar en la taula de diàleg prevista la tercera setmana de setembre–, a la qual cosa la contrapart espanyola, comandada per la ministra Meritxell Batet, es va negar en rodó. Maragall va sortir enfadat de la reunió per “l’actitud” dels seus interlocutors, que li van insistir a participar en els fòrums multilaterals i conferències sectorials, i no van posar “cap projecte” per a Catalunya sobre la taula. Entre els pocs fruits assolits aquell dia, hi ha la creació d’una subcomissió de resolució de conflictes –per evitar que qualsevol llei del Parlament, sobretot de contingut social, fos impugnada, propòsit que ha tingut un èxit relatiu– i el compromís de l’Estat que atendria les compensacions pendents per la no aplicació de la disposició addicional tercera de l’Estatut que havien acordat els presidents Zapatero i Mas. A més, es van programar reunions per a final d’any de les tres sectorials que pengen de la bilateral: la comissió mixta d’Assumptes Fiscals i Econòmics, la d’Infraestructures i la de Transferències, que van tenir un resultat tant o més galdós.

La primera, que havia de parlar dels tributs propis i “reflexionar” sobre un nou model de finançament autonòmic –que estava i està caducat des del 2014–, es va reunir el setembre del 2018, set anys després de l’anterior, com la bilateral. A la pràctica, es va acordar autoritzar el refinançament de curt a llarg termini d’uns 2.800 milions de deute de la Generalitat, i l’Estat es va comprometre a pagar uns 1.450 milions que devia: 759 en concepte d’addicional tercera del 2008 –per la diferència entre la inversió real feta i el pes del PIB català en el conjunt de l’Estat– i uns 700 més per al finançament dels Mossos. No se n’ha sabut gaire més fins avui.

La segona comissió, la d’Infraestructures –la primera que es feia des del 2007, per cert– es va reunir a l’octubre, i directament va concloure sense cap acord. La part estatal va reconèixer el dèficit en la inversió en obra pública a Catalunya i es va acordar crear un grup per treballar en el retorn de l’addicional tercera, en què la Generalitat estimava que hi havia pendents més de 3.800 milions fins al 2013. En tot cas, uns i altres no es posaven d’acord en el mètode de pagament: Catalunya reclamava rebre de seguida almenys 200 milions en transferències, i l’Estat deia que ja els invertiria en obres el 2019. Ahir mateix, tres anys després, la nova ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, deia a La Vanguardia que una de les primeres coses que ha ordenat és “desbloquejar” la transferència dels 200 milions a la Generalitat en els pressupostos... del 2022.

La llista decreixent de rèdits en les últimes cites es completa amb la comissió mixta de Transferències, que no es va arribar ni a reunir el 2018. Amb això, l’última data ni més ni menys que del novembre del 2010, en plena campanya electoral catalana i quan encara manava el tripartit. Després de pocs mesos de negociació, la delegació encapçalada pel conseller Joan Saura va obtenir de la que presidia el ministre Manuel Chaves el traspàs del servei de regionals. Això sí, a mitges: sense la gestió de la infraestructura ni les estacions. Gairebé onze anys després, en què l’Estat tampoc hi ha invertit el que s’havia compromès, el traspàs de la infraestructura de Rodalies tornarà a estar avui sobre la taula.

Després d’aquell intent de represa, s’entraria en una espiral electoral, amb dues eleccions estatals el 2019 que van aturar les comissions. El febrer del 2020, a més de la primera taula de diàleg pel conflicte polític, els presidents Sánchez i Torra acordaven reimpulsar la bilateral. Era tot just unes setmanes abans de l’esclat de la pandèmia. I fins avui.

LES DATES

01.08.18
Es va reunir
per últim cop la comissió bilateral, a Barcelona, presidida per Ernest Maragall i Meritxell Batet.
15.10.18
Es va reunir
l’última comissió d’Infraestructures, amb el conseller Damià Calvet i el secretari d’estat Pedro Saura.
25.09.18
Es va reunir
l’última comissió d’Afers Econòmics, amb el conseller Pere Aragonès i la secretària d’estat Inés Bardón.
17.11.10
Es va reunir
l’última comissió mixta de Transferències, presidida pel conseller Joan Saura i el ministre Manuel Chaves.

Fins a 56 traspassos pendents

El govern ha detectat fins a 56 traspassos pendents, de competències i elements que l’Estatut ja diu que són seus. “Molts són històrics, i molt necessaris”, insisteix la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. En urbanisme i infraestructures, a la llista hi ha traspassos de funcions d’ordenació i gestió del litoral, xarxa viària i servei de transport i infraestructura ferroviària. En matèria social, hi ha autoritzacions inicials de treball a immigrants, la gestió del fons de garantia social (Fogasa), inspecció de Treball, polítiques actives d’ocupació i algunes funcions i serveis de la Seguretat Social. En matèria econòmica, s’ha de traspassar la defensa de la competència, i en universitats, la gestió de les beques. En matèria d’interior, la llista inclou el salvament marítim, la protecció civil en seguretat nuclear i funcions executives en seguretat viària. També hi ha pendent el traspàs del servei de protecció de la natura (Seprona), diverses funcions i serveis de justícia i la titularitat del canal Xerta-Sénia, de l’Instituto Nacional de Toxicología i d’altres elements patrimonials com el monestir de Poblet, el Museu Arqueològic de Tarragona i fons documentals dels arxius de Salamanca i la Corona d’Aragó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Puigdemont tornarà el dia 4 per declarar

barcelona

El PP culpa Sánchez de l’alliberament

barcelona

Mobilitzats fins al final

Berlín

Urnes per als pisos

Enviada especial / Berlín

Puigdemont: “Continuarem lluitant”

Barcelona

Desconvocada la manifestació de Barcelona

barcelona
JORDI SÀNCHEZ
SECRETARI GENERAL DE JUNTS PER CATALUNYA

“Tots sabem que tard o d’hora haurem d’exercir la unilateralitat”

Barcelona

Puigdemont, des de l’Alguer: “Que ha sigut una operació inspirada per Espanya està fora de dubte”

l’alguer

Aragonès: “La repressió continua i ara més que mai el que cal és l’amnistia”

l’alguer