Política

Bilateral: beques i revàlides

La Generalitat veu “insuficients” els avenços en la represa de la comissió amb l’Estat tot i el traspàs de beques i l’establiment d’un calendari de fites mensuals fins a la pròxima bilateral al gener

Vilagrà i Puigneró pacten amb Rodríguez grups de treball per als traspassos i per evitar el TC

El Prat, la sorpresa

Els 56 traspassos seran abordats en un grup de treball des de l’octubre
La gestió de les beques ja serà una realitat el curs 2022/23

Sota el so de la megafonia madrilenya que denuncia que atendre l’article 183 de l’Estatut és un privilegi, la comissió bilateral Estat-Generalitat es va reactivar ahir després de tres anys en blanc –l’última cita va ser l’1 d’agost del 2018 amb Pedro Sánchez havent triomfat en la moció de censura a Mariano Rajoy gràcies a ERC i el PDeCAT– i ho va fer en una reunió de dues hores al Ministeri de Política Territorial que va servir per formalitzar un avenç concret –el traspàs de les beques per al curs 2022/23– i constatar atzucacs i algun déjà vu. “No hem aconseguit l’objectiu que havíem plantejat des de la part catalana perquè volíem que molts més traspassos i qüestions es debatessin en aquesta bilateral”, va dir la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. “Sentim Pedro Sánchez dir «autodeterminació, no, autogovern, sí». I si el seu govern vol accelerar l’autogovern ho haurà de demostrar en aquestes reunions. Per ara l’acceleració ha estat insuficient”, corroborava el vicepresident, Jordi Puigneró. Més enllà del pacte sobre el Prat que no estava en l’agenda pública, de la bilateral en surt un calendari de fites mensuals fins a la nova cita de la bilateral del gener del 2022 i un afany compartit d’evitar les hostilitats al Tribunal Constitucional.

Reactivar la comissió bilateral va ser un dels punts pactats entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès a La Moncloa el 29 de juny i aviat va esdevenir una cursa d’obstacles, perquè el president espanyol va fulminar mig govern el 10 de juliol i la nova ministra de Política Territorial –aquell dia de l’entrevista entre presidents ella era encara l’alcaldessa de Puertollano– no la tenia ni en l’agenda quan va heretar la cartera de Miquel Iceta. En el si de la Generalitat, la preparació de la cita no ha estat exempta de tensió, com admetia ahir Vilagrà sobre la menor implicació que ha detectat en Junts. “No podem afeblir la nostra part. És com anar a jugar un partit de futbol i, abans de baixar de l’autocar, ja dir que perdrem. No podem anar-hi amb aquesta actitud”, reivindicava la consellera de la Presidència.

Amb només un mes en el càrrec, la ministra Isabel Rodríguez (Política Territorial) ja ha fet més que Mariano Rajoy –que no va convocar mai la bilateral i va violar l’Estatut entre el 2011 i el 2018– i a la cita d’ahir va tenir al seu costat la secretària d’Estat de Transports, Isabel Pardo de Vera; el secretari d’estat de Relacions amb les Corts i mà dreta del ministre Félix Bolaños, Rafael Simancas; la subsecretària d’Hisenda, María Pilar Paneque; la secretària general de Coordinació Territorial, Myriam Álvarez, i la delegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera. La delegació catalana estava formada per Vilagrà, Puigneró, Jaume Giró (Economia i Hisenda); la secretària general de la Presidència, Núria Cuenca; el secretari general de la Vicepresidència, Ricard Font, i la delegada de la Generalitat a Madrid, Esther Capella. Segons fonts presents a la cita, quan Vilagrà o Puigneró feien notar un punt tècnic a la ministra, ella deixava les rèpliques als alts càrrecs dels ministeris.

Grup de treball cada mes

Després del parèntesi estiuenc i gairebé en paral·lel amb els treballs de la taula de diàleg que s’ha de reunir entre el 13 i el 17 de setembre (i on sí que sortiran a debat l’autodeterminació i l’amnistia), a l’octubre es constituirà un “grup de treball” per analitzar els 56 traspassos reivindicats ahir per la Generalitat i que inclouen qüestions socials, econòmiques i d’infraestructures. Entre els punts concrets hi ha, per exemple, el traspàs de recursos de l’ingrés mínim vital –per la qual cosa s’exigeix un canvi de la llei estatal que necessitaria el vot d’ERC i Junts al Congrés–, el finançament de la llei de la dependència, la gestió de diverses infraestructures, el compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut, polítiques actives d’ocupació, inspecció de treball i algunes fites de gran simbolisme històric com ara la titularitat d’edificis com el de la seu de la Prefectura Superior de la Policia a la Via Laietana de Barcelona, on durant el franquisme hi va haver la seu de la Brigada Político Social amb torturadors com per exemple els germans Antonio Juan i Vicente Juan Creix.

A més del grup de treball d’avaluació dels traspassos, l’Estat i la Generalitat es comprometen a reactivar la comissió mixta d’acords fiscals i el grup de treball del finançament de la transferència dels trens de rodalies. L’imperatiu és que cada mes durant el segon semestre del 2021 se celebri una reunió de treball i així fins al gener del 2022, en què hi haurà el partit de tornada de la bilateral Estat-Generalitat d’ahir però aleshores a Barcelona.

“Reunió fructífera”

Si bé a la delegació de la Generalitat l’adjectiu del balanç era “insuficient”, la ministra de Política Territorial estava més exultant. “Ha estat una reunió fructífera i en un to constructiu, amable i molt honest. En sortim amb contingut, avenços i calendari”, va lloar la ministra manxega convocada inicialment per Sánchez a relegar Catalunya de l’agenda diària i que s’ha acabat estrenant omplint de contingut a contra rellotge la bilateral amb la Generalitat per la pressió de Vilagrà. Per Rodríguez, les tres postals –l’entrevista de Sánchez i Aragonès, la de Giró en el Consell de Política Fiscal i Financera i la de la cita bilateral d’ahir– proven que “hi ha una relació diferent de diàleg i consens” en la qual el govern espanyol vol contribuir a “una vida més assossegada a Catalunya”.

I el vot al pressupost?

Un altre compromís de la cita d’ahir és l’acord per “donar compliment a la disposició addicional tercera de l’Estatut” amb una inversió de 200 milions d’euros, dels quals 100 milions es transferiran a la Generalitat “de manera imminent” i la resta es farà en dues transferències de 50 milions abans d’acabar el 2021. Quan a Vilagrà i Puigneró se’ls va plantejar si els condicionarà que els pagaments i inversions viatgin als pressupostos del 2022 de Sánchez a l’hora del vot al Congrés, la consellera no hi va entrar, però sí que ho va fer el vicepresident. “Els últims anys no estem acostumats que Sánchez ens busqui per als pressupostos, però si ve hi posarem el preu”, va desafiar Puigneró.

La visita a Madrid va reservar una sorpresa en forma d’acord sobre el Prat en una reunió secreta matinal de Puigneró i la ministra de Transports, la catalana Raquel Sánchez, amb una inversió de 1.700 milions. La jugada va ser rebuda per ERC amb una barreja de sorpresa i d’admissió implícita de Junts del rèdit d’explorar el diàleg. En un gir hilarant, el líder del PP, Pablo Casado, va atribuir a Rajoy la inversió de l’ampliació del Prat.

Tot i que la ministra de Política Territorial lliga l’acord del Prat i l’impuls a Barajas amb 1.600 milions d’inversió, la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, censura “la tirania de les minories” i que “cada concessió que es dona sempre és en detriment d’Espanya”. “No pot ser que al final ells pretenguin controlar l’aeroport del Prat, el Seprona i no diguem l’Agencia de Protecció de Dades; és a dir, les dades personals de tots els catalans en mans d’aquells que no dubtarien a cometre qualsevol tipus d’il·legalitat”, denunciava Ayuso.

LES FRASES

No hem aconseguit l’objectiu plantejat, volíem molts més traspassos i que es debatessin més temes en aquesta bilateral
Sentim Sánchez dir: autodeterminació, no; autogovern, sí. I és en aquestes reunions on s’ha de demostrar, i per ara és insuficient
Ha estat una reunió fructífera i en un to constructiu, amable i molt honest. En sortim amb contingut, avenços i calendari
L’arquitectura dels fons és de Brussel·les. Un projecte de país és més que la suma de disset comunitats
María Jesús Montero
ministra d’hisenda
Cal esgotar la via de la negociació i evitar la impugnació de lleis i no suspendre-les automàticament
Laura Vilagrà
consellera de la presidència
Els últims anys no estem acostumats que Sánchez ens busqui per al pressupost, però si ve hi posarem el preu
Jordi Puigneró
vicepresident del govern
Hi ha una relació diferent de diàleg i consens. Volem una vida més assossegada a Catalunya
Isabel Rodríguez
ministra de política territorial
És la tirania de les minories. Cada concessió que se’ls dona va en detriment d’Espanya
Isabel Díaz Ayuso
presidenta de madrid

Hisenda assigna 7.230 milions dels fons i manté la confusió pels criteris

La revàlida de la conferència de presidents de Salamanca va ser la reunió telemàtica ahir al Ministeri d’Hisenda de la Conferència Sectorial del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, un fòrum tècnic a disset per debatre la lletra petita dels fons de la UE i en el qual va ser present la Generalitat, tot i que no s’hi va connectar el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, i ho va fer la secretària d’Assumptes Econòmics i de Fons Europeus, Matilde Villarroya. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va comunicar l’assignació de 7.230 milions dels fons.

A més d’haver assignat ja els primers 7.230 milions, 200 milions addicionals es repartiran “els pròxims dies” i “s’està en procés de complir” els 10.500 milions (el 55% del total) compromesos per Pedro Sánchez al convent de Sant Esteve de Salamanca, on es va fer la XXIV Edició de la conferència de presidents i en la qual l’únic absent va ser Pere Aragonès. El problema de la cita telemàtica d’ahir és que tothom en surt renegant perquè la confusió pels criteris de repartiment es manté com estava tot i la pedagogia de Montero. “L’arquitectura dels fons és la que planteja Brussel·les, és un projecte de país i un país és molt més que la suma de 17 comunitats”, va esgrimir la ministra Montero.

L’ambient telemàtic ahir a la reunió telemàtica de la Conferència Sectorial del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència es va enrarir des del principi perquè fonts presents a la cita denuncien que la representant catalana, Matilde Villarroya, es va connectar “molt tard” a la sectorial, fins al punt que en alguna comunitat es dona per feta l’absència de la Generalitat. De la mateixa manera que ja va agrair la implicació que va tenir Jaume Giró al Consell de Política Fiscal i Financera per abordar els objectius de dèficit i les bestretes del 2022, la titular d’Hisenda va voler subratllar ahir també que la secretària d’Assumptes Econòmics i de Fons Europeus de la Generalitat “ha intervingut per fer algun suggeriment o per plantejar algun dubte” i va remarcar que agraeix la seva intervenció en la Conferència Sectorial. “El govern de la Generalitat ha participat del debat dels fons al fòrum on corresponia”, va agrair la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, tot disculpant l’absència de Giró per ser a la bilateral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els advocats de l’1-0 a Girona demanen fer un únic judici

GIRONA
ALBERT CARRERAS
PORTAVEU DEL COL·LECTIU D’ADVOCATS VOLUNTARIS DRET DE DEFENSA

“Seguim perquè no s’oblidi les víctimes”

girona
Política

Convocades les eleccions del Consell per la República per triar assemblea

La cancellera d’Europa

Brussel·les
Política

Un testimoni de la Maternitat d’Elna, recollit en un llibre

Ximo Puig creu que al final del diàleg hi ha d’haver “una espècie de referèndum”

Barcelona
Ousman Umar
Fundador de NASCO, l’ONG que alimenta les ments

“Les pasteres deixaran de venir, t’ho prometo”

barcelonA

La coalició, a examen

Barcelona

Scholz es consolida com a favorit per succeir Merkel a una setmana dels comicis

Berlín