Política

NOM JORDI MUNELL I GARCIA

JUNTS PER CATALUNYA

“No donem per bo tot el que es va fer fins al 2017”

Ho afirma en relació amb l’àmbit de la convivència, arran dels atemptats de Barcelona, i el nou model que estan liderant

Diu que encara hi ha incògnites

Apassionat del gas a fons
Jordi Munell afirma que és molt de poble i que és un enamorat de Ripoll. Això s’ha traduït en la seva participació en un munt d’entitats des de molt jove. És soci fundador del Club Nàutic, l’Aeroclub del Ripollès, la Societat Hípica Cavalls de Ripoll, l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil, del Centre de Difusió Cultural i del Karaoke Club del Ripollès. És també un apassionat del motor. A part de participar dues vegades al Dakar, és un dels habituals als rallies de cotxes antics. A la foto que ha escollit, de fa deu anys, se’l pot veure amb el seu Seat 600.
Els poders de l’Estat han volgut tancar la carpeta dels atemptats, però encara hi ha incògnites
Soc una formigueta d’un eixam que ha impulsat el nostre partit cap a la independència
Com va aterrar a la política?
Soc molt de poble i sempre he estat vinculat a diverses entitats. El 1986, l’Eudald Casadesús em va demanar formar part de la seva llista i vaig dir sí i no: sí a col·laborar i a sumar, però no a estar en una posició per sortir escollit regidor. Estava estudiant. Això no obstant, vaig col·laborar amb el seu grup.
Quan va fer el salt?
L’any 1991, quan vaig anar a un número per sortir, i així va ser.
A CiU perquè li ho va demanar Casadesús?
Sí, però també perquè ja participava en la Joventut Nacionalista de Catalunya.
La JNC, la branca independentista de CDC?
La creació d’un estat propi sempre era un dels temes recurrents als congressos anuals de la Joventut i de l’escola d’estiu de Planoles.
Però al davant hi tenien un partit que no apostava per aquest tema.
Sí, però com a JNC es pressionava CDC perquè incorporés a la seva terminologia l’autodeterminació. Em sento orgullós d’haver format part del moviment independentista incipient que amb els anys s’ha anat incorporant al debat polític fins al punt d’ara. Soc una formigueta més d’un eixam que finalment ha impulsat el compromís del nostre partit cap a la independència.
Quina era llavors l’estratègia?
Teníem clar l’objectiu de país i això passava per anar assumint competències plenes i traspassos i que, pel seu propi pes, acabéssim essent estat.
Jordi Pujol va ser un fre?
No. Pujol anava fent un procés de llarga transició. Anava agafant competències, però mai no arribava al cap del tot.
Amb la perspectiva d’aquests anys, com valora l’evolució de l’espai convergent?
CDC, Convergents, Partit Reformista, Partit Europeu Català..., hem canviat de nom moltes vegades. El miracle és que les persones votin més enllà de les sigles. M’agrada pensar que rere les sigles hi ha persones i que inspirem certa confiança.
Creu que serà recordat com l’alcalde dels atemptats de l’agost del 2017?
Espero ser recordat com l’alcalde que ha ajudat a superar la crisi del 2008 i a fer una reeixida a nivell social, econòmic i cultural, malgrat la pandèmia. Amb la mirada llarga, m’agradaria que, entre el 2011 i el 2023, es recordés que Ripoll va fer un creixement en ocupació, en indústria i en economia, que va ser reconeguda a Catalunya i que se la cridava a participar en els projectes de país.
El 2017 i les derivades han estat fins ara el moment més dur que ha viscut com a alcalde?
He viscut moments molt durs com els dels fets de l’agost i els mesos posteriors, però també la pandèmia, un accident mortal a la piscina, el confinament i la seva afectació a la vida de les persones...
Vostè ha presidit la comissió d’investigació dels atemptats al Parlament. Què en pensa, de tot plegat?
Crec que no és un capítol tancat. Els poders de l’Estat polítics i judicials han volgut tancar la carpeta, però encara hi ha moltes incògnites: per què els terroristes tenien manuals del Ministeri de Defensa per fabricar explosius, com pot ser que a l’eximam de Ripoll Abdelbaki es-Satty se li oferís un contracte de treball i no hi apareguessin els seus antecedents, o per què surt de la presó i no se li fa una ordre d’expulsió... Sempre que es demanaven explicacions, es topava amb el secret de sumari o el jutge deia que no hi havia objecte.
I la comissió?
Vam citar molts responsables de l’Estat, però es van negar a comparèixer. La manca d’informació per part de l’Estat espanyol genera dubtes i desconfiança.
A Ripoll s’han convertit en un laboratori d’un nou model de convivència.
Sí. El que va passar podia haver passat a qualsevol altra ciutat. La missió d’Es-Satty era orquestrar una cèl·lula terrorista i acabar fent un atemptat i ho hauria fet a qualsevol lloc on hagués anat. Hem activat aquest pla de convivència i fem coses sabent que som observats. No donem per bo tot el que es va fer fins al 2017 en l’àmbit de la convivència i estem treballant des d’una altra perspectiva el sentiment de pertinença.
I com ho fan?
Amb iniciatives en tots els àmbits, com per exemple un pla educatiu d’entorn que transcendeix l’educació obligatòria, amb iniciatives socialitzadores a través de l’esport, la cultura... S’ha demostrat que en el que crèiem fins al 2017 hi havia certs aspectes falsos i treballem per identificar-los i millorar-los.
Ja han obtingut resultats?
És una mena de laboratori i cal esperar uns anys per validar-ne els resultats.
Tenen ajuda, en aquest procés?
Sí, ens ajuden de manera indirecta des de diversos departaments amb contractes programa i dotacions en espècies. En alguns moments hauríem preferit dotacions econòmiques. Correm el risc de teoritzar molt, i en certs moments voldríem recursos per poder engegar accions directes.
Com ho va viure a la comissió del Parlament?
Vaig entendre el simbolisme que l’alcalde de Ripoll en fos el president, però també el paper institucional i l’equanimitat que l’havien de presidir. Es notava la tradicional divisió entre els partits constitucionalistes, que defensaven l’Estat, i els sobiranistes, que sempre hem posat en relleu la sospita que, quan ho amagues, alguna cosa en saps.
Els resultats, però, no van ser els esperats?
La comissió va fer aflorar aquesta divisió i aquestes sospites. Sorprèn molt l’actitud de l’Estat de no comparèixer, emparant-se amb l’argument que no els correspon. Només ho va fer per videoconferència l’exsecretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto, però no va entrar al fons dels assumptes previs. Ens quedem amb la sensació de parcialitat, que cal informació per tancar el cercle. Sobretot, per respecte a les víctimes i a les seves famílies, el dol es tanca quan saps la veritat.
I punt final?
Tinc encara l’esperança que s’aportin més proves i es reobri el cas.
Ho veu possible, amb l’actual conjuntura política?
És veritat que l’Estat no està per la qüestió i que en repetides ocasions ho ha denegat, com també es va denegar a l’Ajuntament poder presentar-nos com a part implicada. Potser es podrà aconseguir a través de l’acusació particular o de noves investigacions periodístiques.

Emprenedoria a les venes

Jordi Munell enceta la seva tercera legislatura com a diputat. La primera, la del 2015, va sortir escollit per Junts pel Sí i l’anterior i l’actual, per Junts per Catalunya. És el portaveu a la comissió d’Economia i Hisenda i també a la d’Empresa, Treball, Recerca i Universitats, i en la legislatura anterior havia estat secretari d’Empresa. Són àmbits on sempre s’ha sentit còmode aquest llicenciat en ciències físiques, que és un emprenedor que ha creat una vintena d’empreses del sector de serveis. La llei de pressupostos en els àmbits en què té responsabilitats és, ara per ara, la seva principal ocupació. Es manifesta optimista quant a la consecució d’un bon pressupost i afirma que hi haurà algun ingrés més dels previstos i que això contribuirà, per exemple, a poder destinar el 2% a cultura i més recursos a la recerca universitària. Enumera, també, la seva participació al desplegament de la llei de ciència, a la llei de cambres –parada en l’anterior legislatura–, al seguiment del pacte nacional per la indústria, a la societat del coneixement, al pla estratègic del sector de l’automoció, a la transició energètica... Sense renunciar, diu ell, a una transició pacífica cap a l’estat propi.

Jordi Munell

Nascut a Ripoll el 1965, es va afiliar a la JNC i a CDC el 1986. Cinc anys després va sortir escollit per ser regidor a Ripoll, on des del 2011 n’és l’alcalde. Sempre per majoria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor als 84 anys Abdelaziz Bouteflika, el president més longeu d’Algèria

Alger

Francesc Viaplana agafa el relleu de Jordi Fàbrega a l’alcaldia de la Seu d’Urgell

La Seu d’Urgell

Puigdemont: “Els països que no estimin el seu patrimoni humà no poden fer-se respectar”

Barcelona

Junts crida a la unitat independentista a Madrid per negociar els pressupostos

Barcelona

Almenys dos morts en el primer atemptat a l’Afganistan després de la sortida de les tropes internacionals

Kabul

La CUP no creu que s’esgotin els dos anys

barcelona

Puigdemont, amb diputats de l’Assemblée Nationale francesa

Barcelona

Un país abandonat pel món

Beirut

Sànchez nega cap deslleialtat entre els socis de govern

Barcelona