Política

Els actes gironins de la Diada

Clam per la “unitat” mentre es manté el caliu reivindicatiu

ERC aposta pel diàleg i JxCat diu que l’Estat “difícilment” canviarà d’opinió sobre un referèndum

Un miler de persones es manifesten pels carrers de Girona

Tothom reclama “unitat” però els matisos hi continuen sent

La pandèmia, la desunió, el desgast i el desànim són pedres a la sabata massa pesants. Però, malgrat tot, la Diada va tornar a demostrar que hi ha molta gent que no es rendeix tan fàcilment i manté el caliu reivindicatiu encès.

El primer Onze de Setembre sense presos polítics, però encara amb molts represaliats i polítics exiliats, el pols de l’independentisme va mostrar-se amb ritmes irregulars però estable. La jornada va arrencar amb dos actes paral·lels: l’acte conjunt celebrat per les administracions gironines al claustre de la Diputació de Girona, on es va reivindicar la “unitat” per avançar cap a la independència, i el que van convocar l’ADAC i el Casal Independentista El Forn, que tradicionalment era L’Onze a les dotze, però aquest any es va avançar a les 11 per facilitar els desplaçaments a la manifestació de Barcelona. De la capital gironina finalment van sortir sis autobusos, cinc organitzats per l’ANC i un de l’ADAC, pràcticament plens, amb unes 300 persones. L’any 2019 se’n van omplir vint-i-un.

Pel que fa a l’acte institucional, l’Ajuntament de Girona, la Diputació i la Delegació del Govern van coincidir a reivindicar la “unitat” com a via per avançar cap a la independència. Cadascuna de les administracions, però, va posar matisos a l’hora de proposar la unitat.

En el primer dels discursos, la delegada del Govern, Laia Cañigueral, va recordar que aquesta és “la primera Diada” en què els nou líders independentistes empresonats podran celebrar-la “en llibertat”. Cañigueral va agrair l’assistència de l’exconsellera Dolors Bassa. La delegada, però, també va recordar que hi ha “molta més gent represaliada” i que cal seguir treballant per ells.

Per la seva banda, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, després d’agrair la presència de l’exconsellera Dolors Bassa –“que aquest any podrà seguir a casa, fent la seva feina” i no tornar a la presó, com l’any passat–, va aprofitar la seva intervenció per demanar fer “un balanç” dels nou anys de mobilitzacions independentistes. El president de la Diputació va afirmar que al llarg de tot aquest temps “la societat ha canviat” perquè entremig s’han produït constants manifestacions sobiranistes, un referèndum i la pandèmia.

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va incidir en els efectes de la pandèmia en la mobilització tot i que no fins al punt de “renunciar” al desig sobiranista de la societat catalana. Madrenas va reafirmar que els catalans “no tenim dret a caure en el desànim” i va animar la societat i els polítics a seguir treballant per l’autodeterminació de Catalunya.

A l’acte, amanit per un quartet de corda del Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona, hi van assistir el conseller d’Empresa, Roger Torrent, i la consellera d’Universitats, Gemma Geis, entre altres.

A la plaça del Vi, l’acte va convocar mig miler de persones, que es van ampliar fins al miler quan els convocants, l’esquerra independentista liderada per Arran, Endavant, la COS, Alerta Solidària, el SEPC i la CUP, van marxar fins a la Subdelegació del Govern espanyol. L’esperit reivindicatiu i festiu va continuar a la plaça de Sant Pere amb un vermut xerrada, un dinar i concerts.

Actes arreu del territori

La Diada també va tenir el seu ressò arreu de les comarques gironines, amb la celebració de multitud d’actes. Entre altres, a Sant Hilari es va tornar a fer l’ofrena al monument del general Moragues i a Terra Negra es va celebrar al matí l’aplec de germanor municipal de les poblacions de Llagostera, Vidreres, Tossa de Mar i Caldes de Malavella. Per la seva banda, a Blanes va tenir lloc l’ofrena floral davant el monument a Lluís Companys i també es va celebrar la 9a Fira de Sabors Catalans, que va incloure parades amb productes d’alimentació i artesania, espectacles i entreteniments. A Banyoles, es va fer l’ofrena floral al monument Catalan Power a la plaça Major. A Figueres, on aquests dies es van repartir senyeres per decorar balcons i façanes a la porxada de l’ajuntament, també es va fer la tradicional ofrena al monument dels Drets dels Pobles, a la plaça de Frederic Marès. També es va aixecar un pilar a càrrec de la Colla Castellera. A la tarda es va celebrar un concert de sardanes a la plaça de Josep Pla. A Palamós, a més d’hissar la senyera, hi va haver gegants i grallers i l’ofrena floral al monument de les Tombes Flamejants, i a Palafrugell la cita institucional es va traslladar als Ametllers.

LES XIFRES

1.000
persones van participar en la manifestació de Girona convocada per l’esquerra independentista
6
autobusos van sortir de la capital gironina, cinc d’ells organitzats per l’ANC i un per l’ADAC
21
autocars van emplenar-se per la Diada de l’any 2019 per assistir a la convocatòria de Barcelona

Aragonès crida a “sumar majories”, en l’ofrena a Irla

Redacció

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va fer una crida a sumar “àmplies majories” per assolir la república catalana i que cal posar el projecte de país “al servei de tothom”. Durant la seva intervenció a l’ofrena floral a la tomba del president Josep Irla, que excepcionalment es va celebrar al migdia per poder comptar amb la seva presència, Aragonès va afirmar que “la pàtria són les persones” i que, per això, volen “tenir totes les eines, assolir-les democràticament i reconeguts per la comunitat internacional”. En aquest sentit, ha dit que una nació “és molt més que una bandera”: “És un projecte de drets i llibertats on tothom es pugui sentir orgullós.”

Aragonès va recordar també que aquesta és la seva primera Diada com a president i que volia “retre homenatge” a una persona que va decidir “assumir responsabilitats” en els moments “més difícils”. “Irla representa aquesta baula de la cadena que va resistir”, va afirmar el president. En aquest sentit, va dir que Irla “exemplifica” el compromís del “perquè volem la independència del nostre país”.

Per la seva banda, el president de la Diputació, Miquel Noguer, va manifestar que mantenen “l’esperança” que s’aconseguirà la independència. “Pacíficament i democràticament, fent pinya tots i cada un dels dies de l’any”, va afirmar.

També va intervenir a l’acte l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, que va cridar a la responsabilitat de tothom per “construir país i per tenir una Catalunya més pròspera”. “Aquí no sobra ningú, tots estem cridats a fer un país millor”, va dir tot afegint: “Deixem-nos de lluites i disputes i ajuntem-nos en la construcció d’aquest país.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Fil a l’agulla a les lleis contra el racisme i de la funció pública

barcelona

El TC s’ofega en recusacions

madrid

L’atac que va canviar la història

barcelona

L’art de nedar i guardar la roba

Tòquio

Aliats i ben avinguts

Saint Louis (Missouri)

Biden avisa Putin que els EUA i els aliats europeus respondran davant d’un atac a Ucraïna

Washington
El govern aparca la modernització de la corona
frança

El govern aparca la modernització de la corona

Detenen un dels sospitosos de la mort de Khashoggi
estat espanyol

Detenen un dels sospitosos de la mort de Khashoggi

El tripartit alemany oficialitza el seu acord

Berlín