El jutge de l’Audiencia Nacional envia a judici 13 CDR acusats de terrorisme
El magistrat clou la investigació amb paràgrafs idèntics a l’escrit de la fiscalia
Sosté que hi ha indicis que volien fer accions violentes i ocupar el Parlament
El titular del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiencia Nacional, el magistrat Manuel García- Castellón, ha processat tretze activistes catalans vinculats als CDR –nou d’ells detinguts el 23 de setembre del 2019– pel delicte de pertànyer a organització terrorista (castigat amb penes de 6 a 12 any de presó) i, a nou d’ells també per fabricació de substàncies o aparells explosius (de 8 a 15 anys de presó). El magistrat conclou que hi ha indicis que volien usar mitjans violents per assolir la independència de Catalunya, tot i que no se’n concreta cap. I a cada un d’ells els imposa una fiança de 1.000 euros.
Amb aquesta resolució, gairebé es tanca la investigació i ara s’obre una fase intermèdia per dur-los a judici. En concret, com que és un procediment de sumari davant les elevades penes que comporten els delictes, el jutge ara els ha de tornar a citar a declarar per si volen afegir algun fet o demanar prova nova. A més, el fiscal ha de detallar quines penes els demana.
En la resolució, de 45 planes, el magistrat Manuel García-Castellón fa una exposició d’indicis amb paràgrafs gairebé idèntics als del darrer escrit de la fiscalia que demana processar-los per terrorisme, i que es va difondre aquest agost. Els escrits recullen conclusions dels informes de la Guàrdia Civil, com ara que vincula directament el moviment ciutadà i transversal dels CDR, amb la formació anticapitalista de la CUP.
Precisament el diputat de la CUP Xavier Pellicer va traslladar ahir el suport de la formació als encausats d’aquesta operació, que va definir “de mediàtica i judicial per criminalitzar la dissidència política”. Pellicer va afegir: “L’Estat mostra de nou la seva voluntat de diàleg: amb més repressió contra l’independentisme.”
Assalt per 6.000 euros
En la interlocutòria, el magistrat calca la mateixa expressió del fiscal quan exposa que la tardor del 2017, en no assolir-se el procés d’independència a Catalunya, “una part de la ciutadania va tenir un sentiment de frustració” i alguns d’ells com els acusats van optar per accions violentes. Una d’aquestes accions era ocupar el Parlament, a través de l’encàrrec d’un anomenat CNI català, que els deixaria entrar per la porta principal, i que l’operació tindria un pressupost d’uns 6.000 euros.
El jutge també detalla els indicis contra cada encausat i el material trobat als seus domicilis i ordinadors. Hi afegeix que els experts conclouen que van fer proves amb tèrmit en una finca de Sant Fost de Campsentelles, l’estiu del 2019, i que qualifiquen com “un dels laboratoris”. Els acusats eren seguits i a alguns d’ells se’ls va posar, fins i tot, balises als seus vehicles per seguir-los i escoltar-los.
Els acusats de pertànyer a organització terrorista són: Eduardo Garzón, Esther Garcia, Sònia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomàs, Alexis Codina, Jordi Ros, Xavier Duch, Rafael Joaquín Delgado, Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero. I als que se’ls afegeix el delicte de tinença d’explosius són: Garzón, Garcia, Pascual, Casoliva, Tomàs, Codina, Ros, Duch i Delgado.
