Política

Puigdemont, amb diputats de l’Assemblée Nationale francesa

El 130è president rep el suport de membres de l’esquerra parlamentària

Assisteix a la projecció del documental ‘Amb un somriure, la revolució’

Denuncia l’espionatge polític al Parlament europeu

Nacionalistes corsos del grup Llibertat i Territoris, del grup Ecologistes i de la França Insubmisa, tots ells parlamentaris de l’Assemblée Nationale, van participar ahir a París en una reunió amb el 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Una desena de diputats i senadors van expressar-li el suport i la solidaritat després d’escoltar de boca de Puigdemont el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol i la repressió amb què al llarg dels darrers anys actua l’Estat. Puigdemont els va comentar que no es poden solucionar els conflictes polítics amb repressió, i va destacar que el moviment independentista català és profundament europeu. A l’acabar va indicar que el conflicte només se solucionarà respectant la voluntat dels catalans a les urnes.

D’altra banda, els diputats, i especialment un dels organitzadors de la trobada, membre del grup Territoris i Llibertat, Jean-Felix Acquaviva, es van mostrar favorables a una “sortida política real” al conflicte. Acquaviva va assenyalar que continuaran amb aquesta iniciativa que fa uns mesos va reunir 60 parlamentaris francesos signants d’un article en què es demanava una sortida dialogada i respectuosa amb els drets fonamentals en la crisi catalana. El diputat cors considera que malgrat que es tracti d’un assumpte que no correspon a França, sí que és un problema que afecta els principis europeus. Segons Acquaviva, entre els assistents “hi ha una convergència de punts de vista molt forts per tal d’aconseguir una expressió política democràtica real” en el debat de la crisi catalana, i “això només es pot fer amb diàleg i no amb la repressió”. Finalment, el diputat va assenyalar que el seu missatge anava dirigit a les autoritats franceses per tal que, a Europa, l’Estat francès jugui un paper defensor de les llibertats democràtiques.

Denúncia a Europa

A l’acabar la reunió i en una atenció als mitjans de comunicació, Puigdemont va explicar que ha denunciat al Parlament Europeu i als tribunals l’espionatge polític del qual ha estat víctima en el marc d’una “estratègia de repressió de l’Estat espanyol”. “És un assumpte molt greu, i quan un n’és víctima a més a més d’eurodiputat, el nostre deure és denunciar-ho i posar-ho en coneixement de les autoritats.” L’estratègia de la repressió, “molt sofisticada” inclou “fake news” (informacions falses) però també “espionatge polític de molta alta envergadura de la qual tenim proves, que seran degudament denunciades, per perseguir i atacar la reputació de dissidents polítics”. També es va referir a la sostracció de dades de mòbils a través del programa informàtic Pegasus, desenvolupat per una empresa israeliana. Puigdemont assegura: “Són pràctiques que amenacen molt seriosament la qualitat de la democràcia europea, i això ens afecta a tots.”

LA FRASE

L’espionatge polític és un delicte molt greu, en tenim proves, i el nostre deure és denunciar-lo
Carles Puigdemont
130è president DE LA generalitat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Chacón diu que el PDeCAT segurament “mutarà” de nom amb la reformulació de l’espai

Barcelona

El PSC de Badalona obre contactes “formals” per impulsar una moció de censura contra Albiol

Badalona

Puigdemont obre oficina d’eurodiputat al Born

Barcelona

ERC vol més taula de diàleg per negociar pressupostos

BARCELONA

El socialdemòcrata Gualtieri es converteix en el nou alcalde de Roma

Roma

Mor Collin Powell, el soldat convertit en home d’estat

Saint Louis

L’expresident Pujol sosté que “mai” va afavorir els seus fills

barcelona

Cau el creixement de la Xina al 4,9% per manca d’energia

Tòquio
opinió
Lluís Falgàs

Deu anys sense ETA