L’advocacia de l’Estat no opina dels avals al TCu

L’advocacia de l’Estat va fer públic ahir un comunicat en el qual descarta emetre un informe sobre la legalitat o no dels avals presentats per la Generalitat, a través de l’Institut Català de Finances (ICF), per assumir la fiança de 5,4 milions d’euros que el Tribunal de Comptes (TCu) reclama a 34 ex-alts càrrecs i a funcionaris de la Generalitat –com els expresidents Mas i Puigdemont– pel presumpte malbaratament de fons públics en la promoció del procés independentista català a l’estranger, entre els anys 2011 i 2017.

L’òrgan, que depèn del Ministeri de Justícia, argumenta que refusa la petició consultiva del TCu perquè ha estat part en la fase d’actuacions prèvies d’aquest procés, que es va tancar el juny passat, en el qual la instructora, amb el suport de la fiscalia, ordenava continuar el procediment contra els investigats, tot i que va aturar l’execució de les fiances perquè dubtava si acceptar els avals de la Generalitat o ordenar embargaments personals i va demanar el parer de l’advocacia de l’Estat, que ahir va donar una resposta.

L’advocacia de l’Estat, com que ha estat part, considera que podria posar en qüestió la “imparcialitat” del TCu, així com els principis de contradicció i igualtat amb les defenses. L’advocacia de l’Estat estava obligada a retirar-se d’aquest procés de responsabilitat comptable perquè no és part afectada: no hi ha diners de l’administració estatal suposadament malbaratats.

Un segon punt destacat per l’advocacia de l’Estat és que l’aprovació del decret llei 15/2021 de la creació del fons complementari de risc de la Generalitat “ni ha estat declarada inconstitucional ni ha estat suspesa cautelarment en la seva eficàcia” i avisa que l’enjudiciament dels actes que es dictin s’ha de fer d’acord amb el rang d’aquesta norma, és a dir, s’haurien de denunciar al Tribunal Constitucional per aturar-la.

Paral·lelament, la fiscalia de Barcelona va confirmar ahir que ha citat a declarar treballadors de l’ICF, però no en dona més informació, ja que són diligències d’investigació de “caràcter reservat”. En aprovar-se el decret, Cs va presentar una querella per malversació de fons pels avals amb fons públics al TCu a la Fiscalia Superior de Catalunya, la qual va derivar les persones no aforades a la fiscalia barcelonina.

I les querelles de Vox i una entitat unionista contra el president Pere Aragonès i el conseller Jaume Giró pels avals són a la taula del Tribunal Superior de Catalunya (TSJC). L’alt tribunal va obrir unes diligències indeterminades per estudiar-ho. El gabinet de premsa del TSJC va informar ahir que d’aquesta causa s’esperava un informe de la Fiscalia Superior de Catalunya.

La resposta del Tribunal de Comptes sobre si finalment accepta o no els avals públics de la Generalitat serà clau perquè els processos penals puguin tirar endavant o hagin de ser arxivats.