Política

El Senat fa un pas per ampliar l’ús de les llengües cooficials

El ple de la cambra aprova una iniciativa en aquesta línia

Sánchez-Camacho sosté que Ausiàs March era gallec

El ple del Senat va aprovar l’admissió a tràmit d’una iniciativa presentada per JxCat per donar més volada a l’ús del català, el gallec i euskara a la cambra alta. La iniciativa va tenir el suport, a més del grup proposant, del PSOE, ERC, el PNB i l’Esquerra Confederal –en total, 149 vots a favor–, mentre que el PP, Vox, Cs i una part del grup mixt s’hi van oposar –105 suports–. El text acordat, que ara inicia un procés de tramitació parlamentària, proposa que es puguin utilitzar les llengües cooficials en totes les activitats del Senat, i no com passa ara, en què només se’n permet l’ús en mocions, però no, per exemple, en les preguntes que es formulen al govern espanyol, les proposicions de llei o les intervencions en comissió.

Durant el debat de la iniciativa, el portaveu de JxCat, Josep Lluís Cleries, va defensar-la amb l’argument que es tracta d’una proposta que “no va contra res ni contra ningú”, sinó a favor de totes les llengües, perquè “l’important és que tinguin un ús efectiu i reconegut” i que actuïn “en igualtat de condicions” per erradicar “determinats supremacismes”. “Normalitzar l’ús del català, el gallec o l’euskara, ha dit, “mai es pot considerar un malbaratament de recursos”, va reblar.

La senadora Alícia Sánchez-Camacho va ser l’encarregada de rebatre-la en nom del PP, amb una intervenció que serà recordada per la patinada que va cometre a l’hora de referir-se al poeta Ausiàs March, i l’indret on va néixer. “Les llengües no són patrimoni dels nacionalistes”, va etzibar, per afegir-hi tot seguit: “Ni Ausiàs March, gallec, ni Ramon Llull, menorquí, ni Àngel Guimerà, ni Eugeni d’Ors, ni Jacint Verdaguer, ni Joan Maragall, ni Rosalía de Castro són patrimoni dels nacionalistes: són patrimoni de tots els espanyols.”

Al marge d’això, un dels principals motius de fricció del debat va ser el cost econòmic que tindria la reforma reglamentària. Segons Cleries, serien uns 950.000 euros, però la senadora popular va alertar que podria triplicar-se aquesta quantitat com ja va ocórrer el 2010, quan es va augurar que permetre la presència de llengües cooficials en el debat de mocions suposaria 70.000 euros a l’any i ara la institució paga 300.000 euros per intèrprets i traductors.

LA FRASE

Si aquesta cambra és realment territorial, permetin que cadascú s’hi pugui expressar en la seva llengua
Josep Lluís Cleries
Portaveu del grup de Jxcat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Batet es doblega a Marchena

madrid

Aragonès i Armengol clamen pel català en l’audiovisual

Barcelona

La CE retira l’amenaça imminent de tallar els fons a Polònia

Brussel·les

Albiol es veu d’alcalde el 2023 vencent “l’odi i el ressentiment”

BARCELONA

El govern apressa els territoris del domini lingüístic a fer pinya

barcelona

Biden referma el compromís dels EUA de defensar Taiwan

Saint Louis (Missouri)
JORDI TERRADES SANTACREU
PSC

“Catalunya es mereix més acords transversals”

GRANOLLERS

L’alcalde de Sarrià de Ter, absolt de desobediència

Sarrià de Ter

Trapero defensa el control del cos des de “l’autoexigència”

Barcelona