Política

Urnes per als pisos

Els residents a Berlín podran votar, avui, en un referèndum que planteja l’expropiació de les immobiliàries que acaparen més habitatges

El preu del lloguer a la capital alemanya s’ha duplicat durant la dècada del 2009 al 2019

La consulta no és vinculant, però serà observada amb molt d’interès per altres ciutats europees

Prenzlauer Berg, districte de l’antic Berlín Est, és un exemple paradigmàtic de gentrificació

A més d’elegir el Parlament federal, els habitants de Berlín tindran l’oportunitat de decidir, avui en referèndum, si volen que s’expropiïn les immobiliàries que posseeixen més de 3.000 habitatges a la ciutat, a canvi d’una compensació per sota del valor de mercat. És la resposta que proposen un grup de ciutadans per frenar l’alça continuada dels lloguers a la capital alemanya, que, sense arribar als nivells de Londres o París, es van doblar durant la dècada entre el 2009 i el 2019.

Els promotors de la consulta, que no és vinculant, defensen que la socialització d’aquests habitatges s’empara en l’article 15 de la llei fonamental alemanya (Constitució), que reconeix la possibilitat de transferir “terrenys, recursos naturals i mitjans de producció” a la propietat pública per ser nacionalitzats a través d’una llei que determinarà les corresponents compensacions. El cost desorbitat dels lloguers representa un dels principals maldecaps per als berlinesos, ja que el 85% no són propietaris del pis on viuen.

La gentrificació que han experimentat diversos districtes de Berlín és el que ha disparat l’espiral inflacionària i, amb aquesta, la necessitat de posar-hi fre. El barri de Prenzlauer Berg, situat a la banda oriental del Mur, a l’antiga República Democràtica Alemanya (RDA), és un exemple paradigmàtic d’aquest procés de transformació urbana.

La major part dels blocs de pisos d’aquest barri pertanyien a organismes controlats pel govern de la desapareguda RDA, però, després de la reunificació alemanya, van ser privatitzats. Els van comprar inversors que els van reformar i en van augmentar el lloguer, provocant així la marxa dels habitants originals, incapaços de pagar la nova renda, i l’arribada de veïns de fora.

“És un cas típic d’oferta i demanda –resumeix en Gabriel, propietari d’una petita empresa de programari–. El barri s’ha convertit en una destinació popular i hi vol a venir a viure més gent que l’habitatge disponible. Per això els lloguers són més cars que la mitjana de Berlín.”

Un passeig, ahir, en un matí suau de dissabte, permet comprovar el nivell socioeconòmic del barri, quan a l’hora del dinar s’omplen els locals, com l’elegant terrassa del cafè bistrot Le Belfort, prop del carrer Kollwitz, un dels més cars. A Prenzlauer Berg viuen, majoritàriament, parelles joves amb fills, professionals amb un elevat poder adquisitiu procedents molts d’ells d’altres països europeus i dels EUA. És per això que en Tim, ucraïnès de 35 anys i cap de producció d’una empresa tecnològica, creu que, a Prenzlauer Berg, no guanyarà el sí en el referèndum sobre l’habitatge. “La gent es pot permetre pagar aquests lloguers. I si els apugen, es dedicaran a guanyar més diners.” Però l’especulació ha deixat víctimes pel camí, molts berlinesos que han hagut d’abandonar el barri i traslladar-se a altres zones més econòmiques. Avui dia, hi ha pocs habitants que mantinguin un contracte antic i paguin un lloguer per sota dels 500 euros. Karen M., escriptora i traductora, també haurà de marxar del pis on ha viscut els darrers set anys com a rellogada. “En aquest barri, un terç dels lloguers no estan coberts legalment. Hi ha un mercat negre.” Per tant, el llogater està desprotegit quan el propietari li reclama el pis. Qui també denuncia males pràctiques és una dona de mitjana edat que no vol revelar el seu nom i que acompanya una senyora gran que avança lentament amb un caminador. “El problema és que hi ha molta gent molt interessada en els diners. Pressionen la gent gran perquè se’n vagin de casa seva i es queden el bloc, el reformen i apugen els lloguers”, explica aquest testimoni anònim que va aterrar per primer cop al barri el 1992, quan Prenzlauer Berg era una zona “grisa i bruta”.

Enmig del mercat setmanal del carrer Knaack, el diputat del Bundestag Klaus Mindrup parla amb els veïns. El seu partit, l’SPD (socialdemòcrata), defensa una llei d’habitatge que vinculi l’augment dels lloguers a la inflació i que aposti per construir més habitatge social de forma concertada entre ajuntaments, empreses i cooperatives. L’SPD no dona suport al referèndum d’avui, però Mindrup admet que el sí té moltes possibilitat d’imposar-se. El resultat serà observat amb interès per altres capitals, com ho va ser també la decisió del govern regional de Berlín de congelar el preu dels lloguers durant cinc anys. La norma, però, va ser tombada, finalment, pel Tribunal Constitucional.

85
per cent
dels habitants de Berlín viuen de lloguer.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Estocada a les finances locals

BARCELONA

ERC fiscalitza l’abús militar i policial en territori català

madrid

Costa recusa la magistrada del TSJC i es nega a declarar

Barcelona
Política

Alsina i Rovira aborden a Ginebra el conflicte polític

BEATRIZ SILVA I GALLARDO
PSC

“La feina del polític és més ingrata però té més impacte”

BARCELONA

Multa rècord a Polònia

Brussel·les

Crida a retirar l’acusació contra els 9 de Lledoners

barcelon a

El Senat acusa Bolsonaro de crims contra la humanitat

Buenos Aires

La ultradreta italiana atura la llei contra l’homofòbia

ROMA