Política

Els interrogants de l’operació Bumerang

El nou intent fallit per extradir el president Puigdemont, rere el qual ell hi veu una altra operació d’estat, deixa moltes preguntes i aixeca sospites d’una col·laboració que vol esquivar els governs

La defensa denuncia que dos policies espanyols ja eren en el vol des de Brussel·les i van avisar els italians

“Han estat unes hores difícils, però no impensables coneixent el recorregut que Espanya està fent els darrers quatre anys per intentar impedir la nostra llibertat de moviments, de paraula, d’acció i de compromís polític.” 48 hores després que comencés tot, el president a l’exili, Carles Puigdemont, resumia així dissabte al vespre el nou intent del jutge Pablo Llarena per capturar-lo, que tot fa pensar que acabarà, com els anteriors, en foc d’encenalls. El seu advocat, Gonzalo Boye, batejava la nova operació d’estat fallida com a “operació Bumerang” per motius obvis: ha acabat posant en evidència els mateixos que l’han perpetrat. “Que és una operació inspirada per Espanya no admet dubte”, concloïa Puigdemont dissabte. Aquestes són les principals preguntes, i les respostes que els protagonistes hi han donat, que ens deixen uns dies de vertigen.

Temien que passés?

El president a l’exili ja havia agafat l’avió per volar per dins la UE, i no havia passat res, des que el 30 de juliol el TGUE li va retirar les cautelaríssimes que inicialment havia concedit, i per tant el tornava a deixar sense immunitat per moure’s. Just feia una setmana, fins i tot havia estat a l’Assemblée Nationale francesa, i no va saltar cap alarma en els controls. Per això el seu equip no temia que hagués de passar res a l’Alguer. L’expresident, però, mai se’n va refiar. “Prevèiem que Espanya podia intentar que jo passés una mala nit, però ja sabia quin seria el resultat. I, una vegada més, el dany reputacional que rep això no ho compensa”, reflexionava dissabte.

Com s’endega l’operació?

Puigdemont i un escorta han de partir de Brussel·les dijous a quarts de set, si bé l’avió es retarda mitja hora. Segons publicava el digital El Español divendres, la Policía Nacional –la cúpula de la qual és en un acte a Valladolid– és alertada i s’activa cap a dos quarts de vuit, quan reben un avís de la xarxa de localització de fugitius –l’oficina Sirene, que opera com a òrgan bilateral de comunicació i d’intercanvi d’informació policial– procedent d’Itàlia per dir que aterrarà una hora i mitja després a l’Alguer. Sempre segons el digital, és llavors quan la policia espanyola comprova que l’euroordre continua vigent, per la qual cosa dona “llum verd” a la italiana perquè detingui l’expresident quan l’avió aterri. En tot moment supervisa i monitora l’operació, tot i que fonts del Ministeri de l’Interior citades ahir per La Vanguardia ho negaven, i asseguraven que la cúpula del cos i el mateix ministre Fernando Grande-Marlaska no se’n van assabentar fins després d’haver-se produït la detenció. Segons aquestes fonts, que negaven l’avís de Sirene (o, almenys, que fos notificat als superiors), l’alerta hauria saltat automàticament des de Bèlgica quan l’avió ja s’havia enlairat, en encreuar-se les dades del Registre de Noms de Passatgers i el Sistema d’Informació Schengen, en què figurava com a activa l’euroordre del Suprem.

“Qui és la policia espanyola per autoritzar una detenció a Itàlia? No cal!”, responia ahir a El Punt Avui l’advocat Gonzalo Boye, que recordava que Puigdemont mai va passar cap control de passaports a Brussel·les, per la qual cosa denunciava: “Estan construint un relat per exonerar el Suprem i traslladar les culpes al govern espanyol.” Encara més: Boye denuncia que és algú altre qui alerta la policia italiana. “El que no expliquen és que, a l’avió des de Bèlgica, hi anaven dos policies espanyols de paisà”, dispara, que creu que són els que donen l’avís. Marlaska, que diu que va tenir una “sorpresa” quan li van comunicar l’operació des d’Itàlia, ha negat que cap efectiu policial ni cap autoritat espanyola participessin en l’operació, però El Español admetia que segons altres fonts la policia italiana sí que havia estat posada en alerta abans.

Però el govern espanyol n’estava al corrent o no?

L’equip de Puigdemont es creu la versió que el govern espanyol i l’italià probablement se’n van assabentar en el moment de l’operació, però també creu que ja l’havia orquestrat abans el Suprem en una acció conjunta “que va per sota dels nivells de cooperació d’estat a estat”, segons Boye. “Les autoritats italianes estan molt compungides i indignades per la situació”, exposava ahir. “Un desplegament com el que vam veure no s’improvisa en cinc minuts quan de sobte salta un sistema”, afirmava Josep Lluís Alay, cap de l’Oficina de Puigdemont, dissabte a la nit a TV3. “L’operació ha d’estar preparada per lògica amb un cert marge de temps, des d’Espanya i molt probablement encapçalada pel Suprem”, concloïa, si bé admetia no tenir-ne proves materials.

Com és la detenció? I per què l’alliberen tan ràpid?

Alay, que hi ha anat abans i espera l’expresident a l’aeroport, ja detecta dos policies a la porta de la terminal d’arribades, i sospita d’altres que podrien anar de paisà. Per això truca al president tot just aterrar, a les nou de la nit, i el posa en alerta mentre camina per la pista, tot i que no poden parlar gaire. A la porta de la terminal ja l’aturen els policies. Li demanen que s’abaixi la mascareta per fer-li una foto i l’envien a algú que no és allà –Boye interpreta que a algú de la policia espanyola– per comprovar que és ell. L’emmanillen, com marca el protocol, i el retenen en una sala a la terminal, on al cap d’una estona ja es presenta el seu advocat sard, Agostinangelo Marras, arran de l’alerta d’Alay. Sempre amb una exquisida correcció, a quarts de dotze de la nit s’enduen el detingut cap a la presó d’alta seguretat de Bancali, pendent que la jutgessa de Sàsser li prengui declaració l’endemà al migdia, per videoconferència. La fiscalia italiana i la defensa també presentaran, verbalment, els seus al·legats, que sorprenentment seran coincidents, en el sentit que ningú demana mesures cautelars. A primera hora de la tarda, la jutgessa en decreta la llibertat total i que torni a declarar el 4 d’octubre. Tot i que si no hi anés el cas decauria sol, Puigdemont ho farà, perquè vol explicar-se i que la jutgessa doni el “certificat de defunció” al cas italià, diu Boye.

Hi havia policies espanyols a l’aeroport?

El ministeri ho ha negat rotundament, però l’equip de Puigdemont sospita que almenys n’hi havia un altre, a més dels dos de l’avió. El mateix president a l’exili explicava dissabte que va veure una persona que “sospitosament” no formava part del grup italià i l’estava filmant amb un mòbil des de darrere un vidre mentre estaven a punt de detenir-lo. “No són sospites, és que Pedro Sánchez va dir que es comprometia a entregar-me a Espanya, és una declaració d’intencions!”, remarcava. A tall de curiositat, un dels policies fronterers que deté Puigdemont és alguerès, perquè li parla en català.

Per què el van detenir a Itàlia i no a França?

Puigdemont s’ha fet un fart de ser a França, i fins i tot ha fet estades a la Catalunya del Nord, on va ser el cap de setmana passat sense anar més lluny, a Prats de Molló, després de passar per París. Però mai havia posat els peus a Itàlia encara en els quatre anys d’exili. “El Suprem busca jurisdiccions que, en la seva ignorància més absoluta, creu que li són més propícies, i algú va pensar que Itàlia era un bon lloc per intentar-ho”, concloïa dissabte Boye, que denunciava que els jutges “no poden tenir estratègia ni fer una recerca de jurisdiccions”. Per Puigdemont, la resposta a la qüestió “és inescrutable”, perquè tot plegat és una gran arbitrarietat, “una caça a l’home”. “El primer cop que vaig ser a Dinamarca, Llarena va dir que la meva intenció era ser detingut allà, i per això no em van detenir”, deia sorneguer a tall d’exemple.

A l’Alguer, hi va anar com a eurodiputat?

La dreta espanyola i la caverna mediàtica han volgut destacar que Puigdemont només gaudeix d’immunitat en la tasca com a eurodiputat. La seva agenda del cap de setmana, que després de ser alliberat ha continuat amb normalitat, desmenteix per si mateixa qualsevol dubte sobre els motius del viatge. Dissabte va ser rebut a l’Ajuntament de l’Alguer i es va trobar amb el president sard, a més de participar en l’aplec internacional de cultura popular catalana, Adifolk. També es trobaria amb el president Pere Aragonès, el vicepresident Jordi Puigneró i la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Ahir, Puigdemont, acompanyat d’integrants del seu partit, va pronunciar a Oristany una xerrada davant d’un centenar de càrrecs electes independentistes, organitzada per Corona Logu, entitat anàloga a l’AMI catalana. Puigdemont, molt aplaudit i vist com un referent, es va comprometre a “reforçar els lligams” entre els dos moviments. “Som realitats diferents, però compartim el mateix trajecte, democràcia i independentisme cívic”, va concloure. Després va visitar el museu de Cabras. Aquest matí se’n torna a Brussel·les, i a la tarda té comissió de comerç internacional a l’eurocambra.

Però l’euroordre no estava suspesa?

Això donava per fet tothom, inclòs el TGUE, que així ho va argumentar el 30 de juliol quan li va retirar les cautelaríssimes que li havia atorgat setmanes abans. Qui li ho havia notificat era l’advocacia, que és la representació exterior d’Espanya als òrgans jurisdiccionals internacionals, i per tant la veu única de l’Estat. L’advocacia es basava en el fet que, després que Llarena presentés al març qüestions prejudicials que afecten aquest cas al TJUE, que té un any per contestar, les euroordres se suspenen temporalment, segons l’estatut del tribunal europeu. Però qui les havia de suspendre és el Suprem, i no ho va fer perquè no ho entén així. Divendres anunciava que enviaria al tribunal sard l’euroordre i la prejudicial, assegurant que eren compatibles, perquè seguís l’extradició. Tot plegat serà objecte del nou recurs que la defensa presentarà ara al TGUE per demanar que restauri la immunitat provisional als eurodiputats exiliats, mentre no resolgui el recurs contra el suplicatori votat al Parlament Europeu. Això podria passar cap al març.

Caldrà aturar els viatges?

Un fet similar es podria tornar a donar, però Puigdemont ha anunciat que continuarà viatjant igualment. “A aquest pas potser coneixeré altres presons, però llavors amplificarem el nostre missatge amb l’ajut de l’Estat espanyol”, ironitzava dissabte. Això sí, no anunciarà amb temps on va, no per por de la detenció, sinó per les pressions que els amfitrions solen rebre de la diplomàcia espanyola perquè cancel·lin els actes. Ho deia Alay dissabte a TV3: “Com a màxim ho comuniquem cinc dies o una setmana abans, ja ens ho sabem.”

Boye vol que s’investigui
L’advocat ja suggeria dissabte a Catalunya Ràdio que el Congrés i el Parlament obrin les comissions d’investigació per determinar “què passa amb la persecució de l’independentisme, i en concret de l’exili”. Segons ell, cal saber quins recursos públics s’estan gastant i “quantes irregularitats s’estan cometent” en el procés. “El poder judicial no pot ser aliè al control d’altres poders de l’Estat”. concloïa. En un comunicat dissabte, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques demanava que s’aclareixi la situació que va dur a la detenció i mostrava preocupació per la “gran inseguretat jurídica” que s’ha creat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

PSOE i Podem es reuneixen per rebaixar la tensió entre els dos socis de coalició

Madrid

Els lletrats del Congrés donen ara la raó a Batet en la retirada de l’acta a Rodríguez

Barcelona

Girona aprova els pressupostos i les ordenances fiscals del 2022

Girona

Alberto Rodríguez demana explicacions a Batet per la retirada del seu escó al Congrés

Madrid

Colau i Sánchez Llibre es reuniran per primera vegada aquest dimecres a l’Ajuntament de Barcelona

Barcelona

Guanyem Badalona demana ara al PSC que els inclogui en un govern de concentració

Badalona

Sánchez es mostra “orgullós” de Calviño i diu que la reforma laboral es farà amb “consens”

Madrid

ERC presentarà esmena a la totalitat als PGE si no es blinda el català a l’audiovisual

barcelona

Junts decidirà dijous en una reunió extraordinària si presenta una esmena a la totalitat als PGE

barcelona