Política

opinió

Qui va matar Mister H?

Es compleixen 60 anys de la mort de Dag Hammarskjöld, que va ser secretari general de l’ONU entre el 1953 i el 1961. Va morir en caure el seu avió a l’Àfrica i les últimes investigacions assenyalen un complot. Viena Edicions publica per primer cop en català el seu dietari

En Hammarskjöld, s’hi uneixen la visió d’un ordre internacional just i el compromís polític

“Em pregunten si tindré el valor / d’arribar al final del meu camí / i jo responc, / sense rumiar-hi dues vegades. Enlluernat, veig com s’obren / les portes de l’arena / i, despullat, / surto a trobar-me amb la mort...”

Aquests versos de caire oníric formen part d’un dels darrers poemes que Dag Hammarskjöld va anotar en el seu diari personal el juliol del 1961. Són uns versos premonitoris, perquè dos mesos després, la matinada del 18 de setembre d’aquell mateix any, l’aleshores secretari general de l’ONU i quinze persones més van morir quan l’avió en el qual viatjaven es va estavellar prop de Ndola, actual Zàmbia, en el context del traumàtic procés de descolonització del Congo. Mister H, tal com se’l coneixia en ambients de la diplomàcia internacional i dels mitjans de comunicació de l’època, s’havia implicat molt a fons en les negociacions entre les parts del conflicte.

Seixanta anys després d’aquell tràgic succés, les investigacions dutes a terme des d’aleshores han permès concloure reiteradament que no es va tractar d’un desgraciat accident, sinó d’un atemptat premeditat i sinistre, tal com ja va demostrar l’africanista Susan Williams en el seu llibre Who killed Hammarskjöld?, l’any 2011.

La revisió de les causes de la seva mort duta a terme més recentment per les Nacions Unides, amb noves proves i informacions, ha confirmat novament les sospites d’un complot. Diversos testimonis que ara s’han pogut incloure en la investigació després de dècades de silenci han permès confirmar que l’avió no es va precipitar per un problema mecànic o per un error humà com s’hauria dit apressadament en la versió oficial, sinó que hauria estat abatut per algun tipus de projectil d’origen incert. Fonts fiables indiquen la presència d’un avió de combat prop del DC-6 en el qual viatjava la missió encapçalada per Hammarskjöld. I un pilot belga, antic veterà de les RAF britàniques, hauria confessat ser l’autor material de l’atac poc abans de morir, l’any 2007.

Un altre estudi molt exhaustiu del periodista Maurin Picard aparegut el 2019 (Ils ont tué Monsieur H) ressegueix minut a minut les peripècies d’aquell vol que, tot i transitar per una ruta aèria encriptada, va ser interceptat fatalment instants abans d’aterrar a l’aeroport on Moïse Tshombé, un dels líders de les parts enfrontades en el conflicte del Congo, havia de reunir-se amb el secretari general de les Nacions Unides. Les indagacions de Picard assenyalen una operació en què hauria participat fins i tot un escamot de mercenaris francesos. Les potències colonials europees amb interessos econòmics directes a la zona serien darrere d’un magnicidi que pretenia aturar l’inevitable procés de descolonització amb una guerra oberta de conseqüències imprevisibles. Cal recordar que Hammarskjöld havia ordenat un any abans el desplegament de la primera gran força de manteniment de la pau al Congo, amb gairebé 20.000 cascos blaus.

Alguns dels grans líders que al llarg del segle XX van tenir la mateixa mala fi que Hammarskjöld continuen molt presents en la memòria col·lectiva mundial: Che Guevara, John F. Kennedy, Martin Luther King, Gandhi... Tots ells han estat portats fins i tot a la gran pantalla en diverses ocasions. Dag Hammarskjöld, en canvi, tot i haver estat un dels estadistes més influents de l’època i l’artífex del que són avui les Nacions Unides, continua sent pràcticament un desconegut entre nosaltres. Un oblit incomprensible i immerescut de qui, a més de dirigir l’ONU en un període convuls que va del 1953 al 1961, també havia tingut un paper clau en la construcció d’un dels primers estats del benestar contemporanis a la Suècia de postguerra.

Home culte, humanista, amant de la muntanya i amb una gran sensibilitat literària i artística, membre del comitè que atorgava el premi Nobel de Literatura, Hammarskjöld és, a més, un exemple inèdit que la vocació política i de servei públic no és incompatible amb una personalitat profundament religiosa i espiritual, tal com ho posa de manifest el seu diari personal, traduït per primera vegada al català fa tot just un any, Fites. Dietari espiritual d’un home d’acció (Viena). No es tracta d’un diari qualsevol, sinó d’una obra singular en què moltes de les seves anotacions, com diu ell mateix, constitueixen una mena de llibre blanc sobre les seves negociacions –una paraula de gran significat per a un diplomàtic– amb si mateix i amb Déu.

En Dag Hammarskjöld, s’hi uneixen, en definitiva, una visió del que hauria de ser un ordre internacional just, una gran capacitat negociadora en situacions extremes, el compromís d’un estadista que entoma la difícil tasca de construir unes Nacions Unides realment operatives en plena guerra freda i una espiritualitat amb fonaments bíblics i cristians, que molts van descobrir amb sorpresa i incredulitat amb la publicació del seu diari, després de la seva mort. Va rebre el premi Nobel de la Pau a títol pòstum el mateix setembre del 1961, dies després de ser assassinat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Òmnium presenta un espai de formació en lluita no violenta

barcelona
JORDI SERRANO
historiador

“L’adversari número 1 és Felip VI i alguns no ho han sabut llegir”

BARCELONA

Martín Villa, processat

BARCELONA

Junqueras veu lluny un pacte amb el PSOE pel pressupost

barcelona

Meridiana Resisteix: 548 dies de protestes

Barcelona

Badalona torna a sospesar una moció de censura

badalona

González assegura lleialtat a Sánchez, però crítica

VALÈNCIA

La policia britànica tracta de terrorisme l’assassinat del diputat conservador

Londres
El radar

Torna l’àtom