El 3-O torna a ser el dia D
La commemoració de la vaga general de l’octubre del 2017 congrega la manifestació més nombrosa de l’aniversari del referèndum d’autodeterminació
Crida a enfortir el moviment popular com a motor de l’acció política
5.000 persones es van manifestar ahir, 3.000 segons la policia
De 500 a 5.000. Aquestes dues xifres expliquen la diferència que hi ha entre les dates de l’1 d’octubre i el 3 d’octubre del 2017 i per què són molts els que diuen que el dia de la vaga general d’aquell any el moviment sobiranista va arribar al seu punt àlgid i que aquell dia es va desaprofitar l’energia popular que hi havia als carrers de Catalunya per fer efectiu el resultat del referèndum celebrat dos dies abans i proclamar la independència de Catalunya.
500 són les persones que van participar divendres al vespre en la manifestació convocada pels CDR en commemoració de l’1 d’octubre. Va sortir de Francesc Macià i va discórrer per la Diagonal fins a Pau Claris. Ahir, també convocats a Francesc Macià per la Plataforma 3 d’Octubre per manifestar-se també per la Diagonal en recordança del dia de la vaga general, s’hi van congregar 5.000 persones, segons el recompte fet per aquest diari, 3.000 segons va comunicar la Guàrdia Urbana.
Amb més o menys gent, el cert és que la d’ahir va ser una jornada més multitudinària als carrers que no pas la de divendres, el mateix que va passar el 2017, quan la vaga general del 3 d’octubre es va convertir en un èxit espaterrant, ja que va mobilitzar la societat transversalment i va fer sortir al carrer encara més persones que els 2,3 milions de ciutadans que havien votat en el referèndum.
Plataforma
Els actes d’ahir a Barcelona, que tancaven la commemoració que s’ha fet aquests dies arreu del país, van ser convocats per la Plataforma 3 d’Octubre, que agrupa els sindicats que van tirar endavant la vaga general i fins a un centenar d’associacions civils que hi donen suport, i també per l’Assemblea Nacional Catalana, ANC, i Òmnium Cultural. Aquestes dues entitats van ser les responsables de convocar la manifestació que va discórrer fins al Cinc d’Oros, on la Plataforma 3 d’Octubre havia instal·lat un escenari.
La vaga general del 2017 es va convocar, com totes les vagues, amb una reivindicació social i no política. La protesta, però, va ser un clam independentista de rebuig a la brutalitat policial, i ahir aquest fet es va deixar notar, perquè, en més d’una ocasió, els oradors, que eren membres de sindicats i difonien un missatge clarament social amb reivindicacions de millores laborals i de l’estat del benestar, gairebé eren interromputs pels crits d’“independència, independència” dels concentrats.
L’estrella convidada d’ahir, convidada però absent per les circumstàncies judicials, va ser Carles Puigdemont, el nom del qual va ser cantussejat mantes vegades pels concentrats, que el reclamaven com “el nostre president!”. Els crits d’independència, que han tornat al carrer després que el lema Llibertat presos polítics hagi deixat de tenir sentit, així com l’inevitable 1 d’octubre, ni oblit ni perdó, van acabar de constituir la banda sonora de la mobilització d’ahir.
Els sindicats de classe
L’1 d’octubre va suposar la superació dels partits hegemònics a Espanya, lligats al poder de l’Estat, el PP i el PSOE, i el 3 d’octubre es va fer el mateix amb els grans sindicats, la UGT i CCOO, als quals el sindicalisme alternatiu va donar una lliçó convocant la vaga general més important que s’ha fet mai a Catalunya des de la recuperació de la democràcia.
Aquest fet va ser present ahir en els parlaments dels representants sindicals que van prendre la paraula, que van convidar a superar la dinàmica imposada pels “sindicats del règim del 78”, segons va dir Jordi Vega, portaveu de la CNT. “Els sindicats del règim han pactat les lleis dolentes que ara tenim”, va advertir Sergi Perelló, de la Intersindical, que va insistir que la consecució dels drets socials ha d’anar lligada a l’avenç en els drets nacionals i per fer aquest camí “cal organitzar-se millor”, va inquirir al seu torn el portaveu del sindicat Co.bas, que, en la mateixa línia que Perelló, va avisar que cal continuar lluitant tant per la llei d’amnistia com per unes lleis justes.
Mobilització continuada
Dos represaliats, Laura Gené i Francisco Garrobo, van ser els encarregats de llegir el manifest de la Plataforma 3 d’Octubre, que va posar l’accent en la necessitat de mantenir la mobilització de manera continuada com a única via per poder posar fi a la repressió de l’Estat espanyol. Mobilització continuada i amb unitat.
El missatge de no deixar els carrers i continuar amb la brega reivindicativa l’està repetint en els últims temps la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, que ahir també va prendre la paraula per reivindicar la força del 3 d’octubre i, a la vegada, per lamentar que “aquella força es va perdre esperant el diàleg”. “No podem perdre la nostra força i hem de reconèixer les nostres victòries”, hi afegia la presidenta de l’ANC apel·lant a l’orgull i en al·lusió a l’1 i el 3 d’octubre.
Per Paluzie, aquells dies de tardor del 2017 van ser el triomf de l’estratègia de la “ruptura” en contraposició amb el “pactisme” i a la vegada van representar “una demostració de la capacitat de control del territori que té el poble organitzat”. Paluzie va acabar fent una crida a enfortir “els sindicats sobiranistes” i “totes les estructures que faran possible guanyar la independència”.
En nom d’Òmnium va intervenir Xavier Antich, que va advertir que la repressió no aturarà mai el moviment independentista, i que el procés acabarà amb èxit si, per un costat, s’actua de manera unitària, “com un sol poble”, i, per l’altre, “el llegat de l’1 i el 3 d’octubre es deixa fora de les disputes partidistes”.
Més consultes
D’altra banda, l’Assemblea Nacional Catalana va anunciar ahir que estendrà a més municipis del país les consultes sobre la sobirania fiscal, fetes a manera de referèndum. El primer municipi que ja s’ha manifestat en aquest sentit és Sant Julià de Ramis en la consulta que van fer divendres passat.
