El PSC se suma al consens pel fons de riscos

Només Cs, que hi havia presentat un text alternatiu, va votar en contra ahir de la tramitació al Parlament del projecte de llei de creació del fons complementari de riscos, ja aprovat al juliol com a decret llei del govern per avalar els servidors públics encausats judicialment o administrativament mentre no hi hagi una sentència ferma, començant pels 34 excàrrecs i funcionaris perseguits pel Tribunal de Comptes per l’acció exterior del 2011 al 2017. Fins i tot el PSC es va afegir ahir al consens, ja que el diputat Jordi Riba es va declarar “favorable” a establir un mecanisme que cobreixi els servidors en l’exercici de les seves funcions, en un tipus de risc que de fet fins a l’octubre del 2017 cobrien ja les pòlisses d’assegurances privades, i que existeix en moltes administracions de l’Estat i europees. El PSC s’havia abstingut en la convalidació del decret el 29 de juliol, però ahir va votar en contra de l’esmena a la totalitat de Cs; o sigui, a favor de tramitar el projecte de llei.

Riba, igual que la majoria dels grups, va recordar l’aval del Consell de Garanties Estatutàries al text, i va advocar per introduir-hi, en el tràmit parlamentari, les millores que va proposar. Es tracta que fixi un procediment que requereixi l’acceptació expressa de la petició de l’afectat, que es defineixin millor les funcions provisionals de l’Institut Català de Finances o que es concretin els mecanismes de retorn de l’aval si hi ha una sentència ferma condemnatòria.

ERC i Junts es van comprometre a introduir tots els suggeriments del CGE, i es van afegir a les crítiques del PSC al text alternatiu de Cs, que excloïa els alts càrrecs de la cobertura i buidava el fons de deu milions que s’hi va destinar. Cs demanava també una comissió avaluadora de peticions formada per funcionaris, i hi barrejava qüestions de defensa jurídica de la Generalitat. “Les conclusions del CGE van ser molt clares, i per unanimitat”, afirmava el conseller d’Economia, Jaume Giró, que recordava que el text preserva la presumpció d’innocència i agraïa la predisposició del PSC a “entendre les raons que hi ha” darrere el decret llei. Joan Carles Gallego, dels comuns, va instar a impulsar una llei catalana de la funció pública, i va exigir un “comportament ètic” i “respecte democràtic” a les asseguradores que des del 2017 s’han negat a cobrir aquests riscos.

Tot just ahir s’esgotaven els tres mesos que tenia el govern espanyol, des de la publicació al DOGC, per presentar recurs d’inconstitucionalitat contra el decret. Que hi hagi renunciat, fet que l’hauria deixat sense efectes automàticament, i que l’Advocacia de l’Estat també es negués a pronunciar-s’hi, s’interpreta com un aval al fons, de nou criticat ahir per la dreta espanyolista.

També ahir es va aprovar el projecte de pressupost del Parlament, que puja a 65,6 milions (un 4,1% més que l’últim, aprovat el 2020), amb el vot en contra de la CUP, els comuns i Vox, queixosos pel que troben sous massa alts i pendent que es concreti com es redueixen les dietes a canvi d’un augment de les retribucions base.