En terreny movedís

Els grangers britànics han alertat que hauran de sacrificar milers de porcs que no hauran pogut dur als escorxadors per falta de personal per processar la carn. És l’últim exemple dels problemes de carència de mà d’obra en determinats sectors que té el país com a conseqüència de la reducció de la immigració imposada pel Brexit i que ha portat –amb l’efecte combinat de la pandèmia– a desabastiment d’aliments i combustible i a un increment dels preus. La preocupació per les disrupcions continuades en les cadenes de subministrament augmenta a mesura que s’acosta la campanya de Nadal.

És en aquest context que els conservadors britànics han celebrat aquesta setmana el seu congrés anual, a Manchester, del qual s’esperava que sortís un full precís per sortir de la crisi. Però el líder tory, el primer ministre Boris Johnson, va minimitzar la conjuntura i es va dedicar, per contra, a projectar un “brillant” futur post Brexit. “Caldrà temps i a voltes serà difícil, però aquest és el canvi pel qual la gent va votar el 2016 [data del referèndum del Brexit]”, va sentenciar, tot prometent transformar el model econòmic del país des d’un escenari de “sous baixos, productivitat baixa i immigració descontrolada” a un mercat laboral altament qualificat i ben remunerat. Al marge, va quedar la pujada d’impostos que ha hagut d’aplicar per compensar la despesa provocada per la pandèmia.

Per la seva vaguetat, el missatge no va convèncer fora del recinte del congrés. “El graciós discurs del primer ministre va oferir poc més que compromisos per a un demà millor”, resumia The Guardian. Pel rotatiu, el premier “no té cap pla per afrontar els nombrosos problemes del país més enllà de reduir la immigració”. “Johnson ha triat empitjorar les coses”, hi afegia, en referència a la retallada de les ajudes per fer front a l’increment del cost de la vida.

Els analistes coincideixen a assenyalar falta de mesures concretes, també en la part del discurs dedicada al levelling up, l’anivellació o cohesió territorial que va prometre durant la campanya electoral per atraure el vot laborista del nord d’Anglaterra i que ha convertit en pedra angular del seu projecte de govern, més enllà d’augmentar la paga als professors que hi vagin a treballar.

El terreny és movedís. “El Brexit i la Covid-19 han canviat dràsticament el model d’importació de mà d’obra barata imperant els últims 25 anys i han sembrat la llavor per a un «hivern del descontentament» com el que va ajudar Margaret Thatcher a arribar al poder el 1979”, vaticinava l’agència Reuters. “Potser no es materialitzarà un «hivern del descontentament»”, especulava, per la seva banda, el Financial Times. “I si ho fes, amb els laboristes encara sumits en la depressió, això no faria perdre les pròximes eleccions als conservadors.” Aquest, però, ja seria un altre debat.