Llibertat i seguretat

A Europa, fa uns anys no es pensava massa en la seguretat. De fet, ja des que es va acabar la II Guerra Mundial, la seguretat d’Europa quedava sota la tutela dels EUA i, més tard, també s’hi va afegir l’OTAN. Amb el pas dels anys, els estats de l’Europa occidental, de què molts ja formant part de la Unió Europea (UE), seguien confiant la seguretat als EUA, a què, de fet, ja li interessava, perquè marcava de prop l’URSS durant la guerra freda.

Però això ja és història i, ara, la situació ha canviat substancialment. Tenim una UE de 27 estats, encara poderosa econòmicament, que demogràficament ja només representa el 7% de la població mundial i que, pel que fa a la capacitat de seguretat i defensa, té moltes mancances. D’altra banda, el món ha vist sorgir nous actors que es mostren potents en tots els àmbits, com són la Xina, l’Índia i d’altres en forma de potències regionals amb ganes de marcar territori, que comparteixen el poder amb els que ja hi eren fa uns anys, com ara els EUA i Rússia, hereva de l’URSS, i la UE.

De manera que s’ha passat d’un món bipolar en què el poder estava en mans dels EUA i l’URSS, que exhibien una imponent capacitat nuclear, a un món multipolar en què cap estat agafa el rol de potència hegemònica, tot i que els EUA encara tenen una capacitat econòmica i militar molt superior a cap altre. Tot això, afegit als canvis tecnològics i a la Covid-19, que han alterat el marc econòmic, social i laboral, i també als efectes dels conflictes, com ara la guerra de Síria, la de l’Afganistan i d’altres, han provocat una sensació d’incertesa en general, amb conseqüències en diferents àmbits. D’un banda, el ressorgiment de partits d’ultradreta antiimmigració, amb tics racistes i que tenen predicament per les dificultats i la por de la societat. I d’una altra, amb el ressorgiment de règims autoritaris basats en democràcies dèbils, il·liberals com se’ls coneix ara. Tot plegat condueix a apostar més per la seguretat i a limitar la llibertat.

De fet, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en el recent discurs de l’estat de la Unió, es va basar, entre altres aspectes, en la seguretat, fins al punt d’instar els estats membres a invertir en defensa per disposar de capacitat militar a la UE comparable a altres zones del planeta. La situació del món, avui, va a favor de la seguretat i, per tant, en detriment de la llibertat, i part de la societat ho compra. L’ideal fora un equilibri entre ambdues opcions que permetés viure amb llibertat i sentir-se segur. Perquè això sigui possible caldrà que tant l’economia com la política en general i les religions siguin comprensives i solidàries i s’evitin les diferències econòmiques, socials, culturals i religioses que fan que uns sectors socials recelin d’altres. Si anem per aquí, si treballem per un món més just, comprensiu i solidari, segur que la llibertat anirà guanyant la partida a la seguretat.