Illa no posaria condicions a negociar els pressupostos
El PSC augmenta l’aposta per si la CUP no els vota, i diu que els aprovaria tot i que no hi estigués del tot d’acord
Aragonès insisteix en la majoria de la investidura, si bé encara s’ha de “construir”
El líder del PSC i cap de l’oposició, Salvador Illa, va anar una mica més enllà ahir en el seu oferiment de pactar els pressupostos de la Generalitat per a l’any que ve, i va assegurar en una entrevista a Efe que, a diferència de l’última legislatura, quan el partit ho havia condicionat a la renúncia expressa del govern de Quim Torra a la unilateralitat en el procés sobiranista, ara no posaria “cap condició prèvia” per negociar-los. Illa ja no ho veu necessari perquè de facto l’executiu de Pere Aragonès, segons ell, “ja hi ha renunciat”, com ho provaria que no aprovés en l’últim debat de política general la proposta de la CUP d’un nou referèndum unilateral d’aquí al 2025. De fet, es va mostrar disposat a facilitar l’aprovació dels comptes fins i tot en el cas que el PSC “no hi estigui d’acord” en alguns punts.
Illa va lamentar que el govern, que aquesta setmana es va comprometre a aprovar-ne el projecte de llei a principi de novembre, hagi incomplert el termini legal, que justament s’esgotava ahir, per dur els comptes a tramitació parlamentària, fet que segons ell els situa en “zona de risc” per poder-los tenir abans que acabi l’any, i va lamentar que els ara vigents, aprovats l’abril del 2020, responen encara a criteris prepandèmics, fet que segons ell incrementa la urgència per aprovar-ne uns altres adaptats al nou moment, que assegurin la recuperació post Covid. El socialista, en aquest sentit, admetia que “el més lògic” seria que el govern els tirés endavant amb la CUP, però reiterava l’oferta de col·laboració del seu grup si això no és possible, ja que no es vol enrocar en una “actitud d’entossudiment” ni del “no a tot, que no és el que demana la gent”, per la qual cosa assegura que el seu serà un “enfocament constructiu”. “No ens podem permetre que Catalunya no tingui pressupostos”, resumia.
Tot i que va voler deslligar-los directament dels comptes estatals que també necessita aprovar Pedro Sánchez, el socialista va insistir també a pressionar ERC per aquest cantó, en recordar que “tothom que es reivindiqui d’esquerra tindrà pocs arguments per no donar-los suport”. En aquest sentit, tot i els intents de Junts per unificar una línia amb ERC al Congrés, Illa confia que, si van anar per separat a les eleccions, “cadascú ha de tenir el seu marge d’actuació” i ha de fer “el seu plantejament polític”.
Aragonès, per la CUP
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va contestar ahir mateix Illa insistint que la seva intenció és aprovar els pressupostos catalans amb els grups que el van investir, és a dir, amb la CUP, a fi precisament de poder aplicar el programa pactat amb ells. Això sí, va admetre que encara cal “construir les majories” al Parlament. El president va avalar el calendari dibuixat aquesta setmana pel conseller d’Economia, Jaume Giró, i confia que els nous comptes es podran aprovar a temps per entrar en vigor l’1 de gener. Pel que fa a la proposta de pressupostos de l’Estat, de la qual fins dimecres no es coneixerà la concreció per a Catalunya, va evitar avalar el front comú que reclama Junts, i va instar tots els diputats catalans al Congrés a mirar d’aconseguir “les màximes millores i inversions” per al país.
LA FRASE
Mas també reclama un front comú
L’expresident Artur Mas va demanar dissabte a la nit a TV3 als partits independentistes al Congrés que aprofitin la força que hi tenen ara per articular un front comú per negociar els pressupostos de l’Estat amb una perspectiva “de país”. “A Madrid es freguen les mans cada vegada que hi ha picabaralles aquí”, lamentava, en constatar que la divisió afebleix el govern català i enforteix l’espanyol. L’expresident posava d’exemple el xoc per la composició de la taula de negociació, que troba que és un “error conjunt” d’ERC i Junts que no es pactés abans, si bé no es va mullar sobre si hi hauria d’haver només consellers o no. Mas també admetia que en algun moment del procés van faltar “dosis de realisme”, començant pel seu “error” de fixar un termini de 18 mesos a la independència.