Pacte fugaç per rellevar els càrrecs caducats
El govern i el PP acorden en 24 hores renovar la composició dels òrgans de l’Estat
El CGPJ, per ara, en queda al marge
En només 24 hores, el PP i el govern espanyol de coalició han tancat un acord per renovar part dels òrgans de l’Estat caducats des de fa anys. L’acord arriba després que, en la sessió de control al govern espanyol de dimecres, el president del PP, Pablo Casado, s’avingués a desbloquejar-los. Un guant que l’executiu de Pedro Sánchez va recollir ràpidament, amb una trucada poques hores després entre el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i el secretari general del PP, Teodoro García Egea.
La intenció la confirmaven ahir, ja en forma d’acord tancat, tant el govern com el principal partit de l’oposició, que és imprescindible per assolir les majories per avalar qualsevol d’aquests canvis. Ara bé, l’acord anunciat entre socialistes i populars es limita al consens sobre els noms dels que han de substituir els càrrecs caducats del Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble –amb el mandat caducat des de ja fa cinc anys– i l’Agència de Protecció de Dades. “Les persones que formaran part d’aquests òrgans en la nova etapa seran de reconegut prestigi i de consens, i es donaran a conèixer en els pròxims dies”, van informar ahir. Els canvis es podrien produir el 25 d’octubre. Per ara, es deixa fora la clau de volta del sistema, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’òrgan de govern dels jutges, caducat des de fa tres anys. Però potser per poc temps, ja que el PP es va mostrar ahir també obert a abordar-ne la renovació: “Tot és possible amb voluntat i amb la intenció d’acordar i de cedir”, deia García Egea. Alhora, ho supeditava al fet que hi hagi “garanties” d’independència judicial. El PP va perdre recentment al Congrés la votació perquè els membres del CGPJ els escullin els mateixos jutges. I els dos candidats proposats durant aquesta legislatura pel govern espanyol havien estat vetats pel PP. El ministre de la Presidència afirma que veu la renovació “factible”. Per ara, ningú parla de tocar el sistema d’elecció del CGPJ.
LA FRASE
La nova llei de memòria, sense reconèixer víctimes
El projecte de llei de memòria democràtica, que substituirà la de memòria històrica del 2007, va començar amb retard ahir la tramitació al Congrés i es preveu que s’aprovi el 2022. El ple va rebutjar les esmenes a la totalitat presentades per ERC, el PP i Vox.
El text alternatiu dels republicans va rebre el suport dels partits independentistes (EH-Bildu, la CUP, JxCat i BNG). El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, va preguntar als “antifeixistes de la cambra” per què eren “tan covards” que no impulsaven mesures més enllà del “postureig”. Els republicans consideren el projecte del govern clarament insuficient: exigeixen el reconeixement de les víctimes de la Transició i la dictadura, ja que el text no preveu indemnitzar-les; ben al contrari, hi tanca la porta. Tampoc reconeix la Segona República com a “estat democràtic i de dret” derrotat per l’aixecament militar. Ni la nul·litat dels judicis dels tribunals militars com el del president Companys. Ahir el PSOE, amb els pressupostos en negociació, es va mostrar “flexible” amb vista a negociar-ne alguns aspectes.