Meridiana Resisteix: 548 dies de protestes

Va començar el 14 d’octubre del 2019 amb un tall a l’avinguda Meridiana, una acció més de les moltíssimes que es van fer arreu del país com a protesta per la dura sentència als líders independentistes. Un grup de veïns va tallar la Meridiana, una protesta que no va ser la més espectacular ni la més nombrosa, i va passar força desapercebuda. Fins que les protestes van començar a decaure i el tall de la Meridiana es va mantenir, persistent, tots els vespres, amb una capacitat de resistència que només es va veure doblegada per la pandèmia i el confinament. Però de manera temporal. “Vam deixar de fer els talls, obligats per les circumstàncies, però només ho vam cancel·lar els dies que va durar el confinament. La resta del temps els hem continuat fent, adaptant-nos sempre a les restriccions del moment. Si hi havia toc de queda, els acabàvem abans, i si calia mantenir distàncies i dur mascareta, ho complíem.” Així ho recordava ahir en Xavi, acompanyat del seu amic, també Xavi, durant la manifestació amb què els “meridians” van recordar a la ciutat que fa dos anys que protesten, contra la sentència del Suprem i contra la repressió posterior, i que la seva capacitat de resistència s’ha mostrat amb 548 dies al carrer. I els que queden.

En David –“el de la barba”, diu somrient a l’hora d’identificar-se– és un dels que van ser en el primer tall i dels que continuen, cada diumenge, a l’assemblea en què s’organitzen les protestes. Aquests dos anys s’han saldat amb almenys 40 sancions per part del Departament d’Interior per resistència a l’autoritat i una sentència de dos anys a un noi per atemptat a l’autoritat. Una sentència –contra la qual s’ha recorregut– i unes sancions que mostren que l’encaix de la protesta a la ciutat no ha estat fàcil. Alguns talls, sobretot al principi, es van fer sense notificar-los. Els primers dies van ser els més intensos i els veïns de Sant Andreu i Nou Barris van ser sempre els protagonistes. “No han vingut polítics als nostres talls. Alguna aparició de Laura Borràs i molt pocs represaliats”, afirmava ahir en David.

Dos anys donen per a molt, i més quan hi ha una pandèmia pel mig. La por de la Covid ha influït en el descens d’assistència, però també el desencís amb els polítics. “Hem patit el Glòria, i hem aguantat agressions, sobretot verbals, i intents d’atropellament”, explicava en David. Molts conductors estaven farts dels talls: “Ens esbroncaven.” Però el component ideològic contra l’independentisme ha estat el més present en els comportaments més agressius envers Mediana Resisteix.

En els últims temps, la bel·ligerància contra el moviment s’ha transformat en un boicot als talls. El grup Meridiana sin Cortes, que compara sense embuts l’independentisme amb el feixisme, presenta sistemàticament una notificació d’una marxa lenta de cotxes que Meridiana Resisteix lamenta que té com a únic objectiu fer-los fora i que rep el permís de les administracions. El col·lectiu ha quedat, des de fa un parell de mesos, sense el seu punt de tall habitual, a la cruïlla de la Meridiana amb Fabra i Puig, i ara fa el tall a Fabra i Puig amb Pardo. “Meridiana sin Cortes es vanagloria que ens han fet fora”, deia en David.

Meridiana Resisteix va commemorar els dos anys de protesta no pas amb un tall, sinó amb una manifestació que va transcórrer entre el Canòdrom i la Monumental, en recordança de la repressió que van patir els que van intentar tallar el carrer de la Marina. L’esperit ara és un recordatori: “Continuem tenint més de 4.000 represaliats per la defensa del procés, i molts som nosaltres.” Van ser pocs, uns 150, que van cridar consignes contra la monarquia, van reivindicar la república i van demanar l’absolució per als represaliats. Pocs, però mantenint l’esperit de resistència incansable dia rere dia des de l’octubre del 2019. El secret? “No hi ha cap partit polític al darrere. Som els veïns dels barris”, sentenciava en David.