Política

La joventut (d’ERC) al poder

El Jovent Republicà, antiga JERC, compleix la setmana que ve 90 anys consolidat com un referent per on han passat un feix de líders socials i polítics

Molts dirigents actuals tant del govern com d’Esquerra, des del president Aragonès fins a la secretària general, Marta Rovira, s’hi han format

“Part del nivell de cohesió que avui hi ha a ERC s’explica també per haver compartit una militància”, diu Aragonès

La setmana que ve compliran 90 anys. El 26 d’octubre del 1931, tot just sis mesos després del triomf d’ERC en les municipals i la proclamació de la II República, naixien en una assemblea amb més de 600 persones a Barcelona les JEREC (Joventuts d’Esquerra Republicana - Estat Català), fruit de la suma de diverses organitzacions juvenils locals. En els anys següents, la branca organitzaria multitud d’actes a la ciutat i s’estendria arreu del país, si bé amb la Guerra Civil i el llarg franquisme posterior es veuria estroncada d’arrel, com la resta del catalanisme. Des de la clandestinitat o l’exili, això sí, mantindria la flama encesa a través de dirigents com ara Víctor Torres i Heribert Barrera, i el 1976, ja com a JERC –de fet des del maig del 1936–, se n’iniciaria la recomposició. La refundació real i el procés de creixement, també cap a tots els Països Catalans, vindria a partir del 1987, quan Joan Puigcercós n’assumia la secretaria general –anys abans que ho fes a ERC– en desembarcar-hi molts joves provinents de la Crida. Des de llavors, la JERC, a través de multitud de campanyes i d’iniciatives d’èxit com l’Acampada Jove, es va anar consolidant com a branca juvenil del partit –avui, ara rebatejada com a Jovent Republicà, té més de 1.200 militants i una setantena de càrrecs electes, com la diputada al Congrés Marta Rosique–, si bé manté personalitat jurídica pròpia, ja que totes dues es regeixen per un protocol de relacions.

“Estem representats en tots els òrgans d’ERC, però també tenim els nostres debats interns, i a vegades les posicions són diferents”, explica Kènia Domènech, actual portaveu nacional, que cita com a exemple l’ampliació de l’aeroport del Prat, a la qual s’han oposat des del principi. “Vam ser la primera organització de l’independentisme que va fer un debat amb el conjunt de la militància sobre com havíem d’abordar la nova etapa després de l’1-O, i d’allà va sortir el canvi de denominació a Jovent Republicà i una estratègia que la majoria d’actors han anat adoptant”, reivindica també el seu antecessor, i diputat al Parlament, Pau Morales. Domènech assegura que se senten “ben tractats” pel partit mare a l’hora de ser escoltats i de ser en espais de representació, una conclusió que indica també una altra exdirigent, l’ara secretària general adjunta i portaveu republicana, Marta Vilalta. “Destaco l’aposta d’ERC al llarg de la seva història més recent pel jovent que pujava, pel concepte de planter”, recalca. “Hi ha hagut sempre molt bona relació entre les dues organitzacions; el jovent és un col·lectiu importantíssim i cal donar-li veu”, reivindica.

De fet, aquest vessant de planter d’ERC –i, per extensió, de la política catalana– és avui més rellevant que mai si s’observa la quantitat de dirigents tant del govern com del partit que hi han passat: la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà; el conseller d’Empresa, i expresident del Parlament, Roger Torrent; la secretària general d’ERC, Marta Rovira; els diputats investigats per l’1-O Josep Maria Jové i Lluís Salvadó; l’exdiputat i president de la federació d’ERC a Barcelona, Gerard Gómez del Moral, que era el líder de la JERC en el 80è aniversari fa deu anys... La llista és llarga, tot i que si un nom en sobresurt és el del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que hi va entrar amb 16 anys, i en va ser portaveu nacional del 2003 al 2007. “Hi vaig començar a militar el 1998 perquè em volia comprometre en la lluita per la independència i la justícia social. Llavors no hi havia xarxes i internet estava molt poc desenvolupat; la manera d’implicar-se en el moviment independentista era a través de les organitzacions polítiques”, rememora. Aragonès destaca diversos elements del seu pas: des de sentir la responsabilitat de formar part d’una “cadena històrica” que venia de lluny, fins a entendre la importància del “treball en equip” i aspectes que no són pas anecdòtics, com l’oportunitat de “trepitjar tot el territori”. “Aragonès no necessita GPS per arribar a la immensa majoria de pobles dels Països Catalans”, il·lustra, ras i curt, Morales. “Conèixer la diversitat i la pluralitat del país també ajuda a saber en quina societat treballes, i a l’hora d’assumir responsabilitats institucionals evidentment marca”, vindica el president.

Vilagrà hi va ingressar en la mateixa època, si bé ella ho va fer arran d’entrar en política municipal a Santpedor –amb 26 anys va ser l’alcaldessa més jove de Catalunya–, i es van conèixer a l’executiva de la JERC, on ella portava política institucional, i ell, internacional. Torrent també n’era llavors el cap a les comarques gironines. “Era el moment en què començàvem a parlar de com ho faríem per fer créixer la base de l’independentisme entre el jovent; vam picar molta pedra”, rememora l’ara consellera, que es felicita que l’organització és ara “una de les principals” del país, i l’independentisme “ha fet un salt espectacular”. “Alguna cosa devíem fer bé”, reflexiona. Com que la majoria eren de generacions similars, molts van compartir hores d’activisme a la JERC, i això també té efectes positius ara. “Bona part del nivell de cohesió que avui hi ha a ERC també s’explica perquè n’hi ha molts que hem compartit una militància durant molts anys, i això ens fa compartir uns valors i una manera de funcionar”, lloa Aragonès, que destaca també que el president del partit, Oriol Junqueras, tot i que no hi va militar mai, va participar sovint en xerrades i ponències que organitzava la JERC. “Anàvem junts amunt i avall del país, i el fet d’haver compartit tot això també genera molta cohesió ara”, afirma el president, que creu que l’experiència també és vàlida, per exemple, a l’hora de configurar equips “amb gent amb qui comparteixes valors i una manera de fer”.

“Militar en una organització política juvenil et fa ser disciplinat i adoptar uns valors compartits, i això facilita les coses avui... Es nota en un partit com ERC, ben travat, i això ens diferencia d’altres que no tenen aquesta història”, reflexiona també Vilagrà. Vilalta fins i tot va un pas més enllà, ja que considera les JERC no tan sols “una gran escola de formació” per fer campanyes o tirar endavant reivindicacions polítiques a partir del treball en grup, sinó també un àmbit de creixement personal. “Allà es genera un sentiment de pertinença i en sortim molts que tenim unes confiances i connexions que són molt útils per compartir responsabilitats”, resumeix. “La coneixença entre els actuals dirigents segur que hi fa molt, però a més coincideix amb un moment en què ERC és més gran, àmplia, diversa i oberta que mai”, puntualitza al seu torn Morales, que forma part de l’última fornada. I és que el nucli que ve de les joventuts, destaca, avui es complementa amb persones que venen d’altres espais, com Ernest Maragall i Elisenda Alamany, o que directament no havien militat mai en política, com Gabriel Rufián, Jenn Díaz i Ruben Wagensberg. “Els primers eren independentistes quan gairebé es coneixien tots entre ells, i tenen tantes ganes de guanyar que al final han fet el fonament d’un projecte polític obert i amb voluntat de victòria”, reflexiona Morales.“També treballem amb molta gent amb qui no ho havíem fet, però t’hi entens perquè comparteixes idees i projecte”, recalca igualment Vilalta.

En la llarga llista d’exdirigents de la JERC, també hi ha perfils coneguts però que no han fet carrera al partit ni al govern, com el de Camil Ros –actual secretari general d’UGT a Catalunya–, David Minoves –president del Ciemen– i Uriel Bertran, que deixaria ERC per fundar Solidaritat Catalana, d’on va ser també diputat. Fins i tot n’hi ha de gairebé anònims, com el periodista reusenc Gerard Coca. I és que no tots els exdirigents són avui en la primera línia. Molts han fet camí en el sector privat, però també en col·lectius més modestos. “El Jovent Republicà és sobretot un planter de gent amb consciència, que ha nodrit l’associacionisme i ha dinamitzat el teixit social i econòmic del país”, subratlla en aquest sentit Morales. “El que trobo bàsic no és que la gent es quedi molts anys a les joventuts, que per definició són molt dinàmiques, sinó sobretot els valors i la consciència que genera aquest col·lectiu de joves”, conclou. “La JERC és un espai de mobilització, però també de formació: no per la política institucional, sinó pels valors polítics que hi ha al darrere”, destaca Aragonès. “És un orgull per a tots tenir referents institucionals a dalt, però també d’altres que estan en l’activitat social”, subratlla Domènech. I és que la política es pot exercir des de molts àmbits. I el partit, o el govern, n’és tot just un més.

De celebració
Encara sense concrecions, Kènia Domènech explica que estan preparant diverses accions per celebrar els 90 anys de l’actual Jovent Republicà. “Hem començat a agitar-ho”, destaca. De fet, ja van començar a escalfar motors amb una campanya a partir del 90è aniversari de la fundació d’ERC al març i de la proclamació de la República el 14 d’abril. Entre les activitats que preparen ara, destaca una exposició gràfica sobre la seva història, que complementaran amb una publicació per donar a conèixer la columna Macià-Companys. També preparen un acte en les properes setmanes al qual volen convidar els principals dirigents que hi han passat, inclòs, és clar, Pere Aragonès.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC i PSOE acorden continuar negociant la Llei de l’audiovisual

Barcelona

ERC veu marge legal per obligar totes les plataformes a respectar la quota en català

Madrid
EN DIRECTE

El Parlament debat el decret sobre el desplegament de les energies renovables

Barcelona

La Moncloa espera que la reunió d’aquesta tarda entre Bolaños i Rufián obri el camí per redreçar les relacions amb ERC

Madrid

El govern espanyol i ERC es reuneixen després del xoc per la Llei Audiovisual i l’amenaça sobre els pressupostos

Madrid

Els comuns s’ofereixen com a “agent de desbloqueig” de la llei audiovisual

Madrid

Illa demana que Aragonès “cessi” el responsable de retirar l’acusació pels fets de la investidura fallida de Puigdemont

Barcelona

Suspès el judici pels aldarulls postsentència a Girona

Girona

Aragonès, “convençut” que els partits catalans a Madrid defensaran que la llei de l’audiovisual blindi el català “arreu”

Barcelona