Política

El socialdemòcrata Gualtieri es converteix en el nou alcalde de Roma

El centreesquerra s’imposa en la segona volta al candidat dels postfeixistes a la capital italiana

Les agressions de caire feixista han marcat la campanya

Roma té nou alcalde: el socialdemòcrata Roberto Gualtieri, fins aquest febrer ministre d’Economia de Giuseppe Conte, substituirà la grillina Virginia Raggi. La segona volta de les municipals romanes d’ahir no va dur sorpreses i el candidat del centreesquerra es va imposar de manera folgada, amb el 60,2% dels vots, al de l’extrema dreta, Enrico Michetti. La dada més significativa és l’abstenció rècord: van votar només un 40,7% dels romans amb dret a vot. I, com a la primera volta, a les perifèries més empobrides és on s’ha votat menys.

Gualtieri volia pescar els electors que, tot i no ser d’esquerres, se sentissin espantats pel candidat de la coalició dretana, aposta personal de la postfeixista Giorgia Meloni. I ho ha tingut fàcil: Michetti era un pèssim candidat, escollit després de mesos de discussions entre la Lliga de Matteo Salvini i Germans d’Itàlia. Com que no es posaven d’acord van optar per un independent, desconegut i gens preparat. Ha fet una campanya tan dolenta que els de Gualtieri han basat la seva a compartir els errors del rival. Com ara quan al debat televisiu, per esquivar respondre què pensava dels drets civils, va explicar que els seus amics de Barcelona, quan visitaven Roma, no pagaven mai l’autobús perquè creien que era gratis. En aquell context tenia tan poc sentit com el que sembla.

Gualtieri és un polític de carrera clàssic. Reservat, aquest professor d’història contemporània va ser un dels fundadors del Partit Demòcrata i del 2009 al 2019, eurodiputat. El pas per Brussel·les li ha proporcionat contactes i bona imatge a fora.

Cap dels dos candidats era gaire carismàtic i han fet una campanya tèbia amb ganes d’agradar tothom; però mentre això a Gualtieri li ha jugat a favor –molts l’han votat com a mal menor–, a Michetti li ha anat en contra: no ha convençut ni tan sols els seus, que no s’han mobilitzat en la segona volta.

Que el tema de la campanya fos el feixisme l’ha polaritzada. L’assalt del partit neofeixista Forza Nuova al sindicat CGIL no ha ajudat a la imatge de moderat que buscava el candidat de la formació hereva del partit feixista italià. Germans d’Itàlia i la Lliga han fet equilibris per condemnar la violència i al mateix temps defensar que a les seves llistes hi hagués candidats dels grups neofeixistes CasaPound i Forza Nuova. O que els que van atacar amb violència la seu sindical haguessin fet de servei d’ordre dels actes de Germans d’Itàlia. Michetti, advocat conegut només per haver fet de presentador a Radio Radio, emissora que ha difós el negacionisme, tant de l’Holocaust com de la Covid, s’ha hagut d’excusar per haver dit en un article que els jueus víctimes de l’Holocaust van gaudir de “més pietat” perquè “posseïen bancs i lobbies”.

Amb tot, i malgrat que el centreesquerra ha obtingut l’alcaldia de les grans ciutats –Roma, Bolonya, Nàpols, Torí i Milà–, l’extrema dreta continua liderant els sondejos a nivell nacional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La fiscalia demana 1 any i 8 mesos d’inhabilitació per a Torrent per desobediència

BArcelona

Justícia i sindicats acorden la prejubilació dels funcionaris de presons als 60 anys

Barcelona

Loppacher creu que l’Estat fa una interpretació “restrictiva” de l’obligatorietat d’exigir el 6% en llengües cooficials

BARCELONA

Ribera reclama als països del nord “respecte” a les propostes d’Espanya i França contra l’augment del preu de l’energia

Brussel·les

Lastra afirma que els PGE “no estan en risc”

Madrid

Asens avisa el PSOE que “després de negociar amb ERC” la llei audiovisual “haurà d’asseure’s amb Unides Podem”

ACN / Madrid

Ple al Parlament

Barcelona

Junqueras veu “possibilitats d’acord” amb la llei de l’audiovisual

BARCELONA

Brussel·les veu “legítim” protegir la diversitat lingüística

BRUSEL·LES