Política

AURORA MADAULA

JUNTS PER CATALUNYA

“El Parlament no hi és per dir amén al govern”

“Vaig fer el pas de formar part de la llista perquè sabia que Espanya no faria res i que s’atreviria a tot”

“Jo, amb l’extrema dreta, no hi parlo. És una decisió personal”

A L’AIRE LLIURE
Anar a la muntanya, caminar-hi i fer escalada són les aficions de la diputada. Ha fet escalada en països com ara França, Alemanya i el Marroc, però reconeix que la possibilitat de caure i quedar penjada li produeix pànic.
L’independentisme mai havia tingut tants vots percentualment i no s’està notant
És una evidència que Borràs i Aragonès tenen tarannàs i estratègies molt diferents
Què volia ser Aurora Madaula quan era una adolescent?
Doncs jo volia ser actriu i anar a l’Institut del Teatre. Feia teatre a l’institut i, de fet, l’altre dia vaig trobar una regidora dels comuns de Mollet amb qui feia teatre i em va dir: “Mira, totes dues ho hem deixat per la política.” No, el que passa és que jo soc historiadora i hi vull tornar; ara ho tinc una mica deixat de banda.
La vocació no era la política.
No. Anava a manifestacions independentistes, però practicava un catalanisme popular, de base. En tot cas, el fet que ara hi sigui és circumstancial i per un temps limitat. No ha de ser una forma de vida, sinó temporal. Sempre he defensat que és una pràctica molt positiva, però que ha d’estar limitada a dues legislatures i mitja. Amb una, és impossible; dues, per consolidar, i l’altra mitja, perquè els diputats sortints tinguin contacte amb els que els substituiran a la llista.
I per què fa el pas?
Jo em doctoro el 18 de juliol del 2017, en ple conflicte polític. El tema que vaig triar era el nacionalisme basc, l’exili... I hi havia similituds amb el que passava aquí. Pensava que Espanya no faria res i que s’atreviria a tot. Si al País Basc van torturar gent, van matar, els perseguien a França i els van posar en calç viva! Perquè els posaven en joc. I l’independentisme va posar en qüestió l’Estat. Jo tenia relació amb gent que estava en política però no militava enlloc. Soc d’esquerres i votava les esquerres, però arriba un moment en què em demanen si aniria a la llista després que fracassés la llista unitària, de la qual vaig ser una de les impulsores a través de la Crida.
Sap greu que l’independentisme no sigui capaç d’anar a l’una?
Molt. Aquell era el moment, veníem de Junts pel Sí. Volíem integrar la CUP i la part dels comuns favorable al dret d’autodeterminació. Calia una candidatura unitària davant d’un 155 i la dissolució del Parlament sense cap argument legal. A escala internacional, s’hauria entès molt millor.
En la base de l’independentisme, aquesta negativa ha provocat frustració i la sensació que ha prevalgut el partidisme.
Totalment, i no és una sensació, és l’argument. Jo anava a la base, a la història. Al País Basc es va intentar el 1977 un front antifranquista als acords de Txiberta i tampoc va funcionar. El que em van dir per no tirar-ho endavant és que les enquestes els donaven 48 diputats per guanyar unes eleccions autonòmiques. I aquesta va ser la meva primera incursió en la política real. El president Puigdemont va aguantar l’oferta fins al final. I un dia em van trucar per formar part de la llista.
S’ho va haver de pensar?
No. Hi havia un govern a la presó i a l’exili i em van demanar anar en una llista transversal... Coneixia la Laura Borràs, en Toni Morral, en Francesc de Dalmases..., i em va semblar que no podia dir que no en una situació com la de Catalunya.
Tot i no voler entrar en política, ha acabat de secretària segona de la mesa. Ser-hi ha portat problemes a la mesa de Carme Forcadell i s’intenta que en porti a la de Roger Torrent. Té por?
Jo estic disposada a tot. El pànic l’haurien de tenir ells per haver revertit la democràcia com ho han fet. Persegueixen polítics per haver permès un debat i per haver tocat un botó per votar. És clar que si has perseguit i colpejat la gent pel fet de posar una papereta en una urna, és que estàs disposat a tot. Cal canviar la idea: nosaltres no estem fent res que sigui il·legal ni fora dels paràmetres democràtics. Estem defensant el dret d’autodeterminació i som tan transparents que ho portem en els nostres programes electorals. Els que han de tenir por són ells pel que estan creant i pel que estan defensant al seu país.
L’independentisme s’ha rendit?
Hi ha molta gent que ha normalitzat la repressió. No podem acceptar moltes coses, com la persecució que està vivint la presidenta del Parlament. Això és inaudit i ens haurem de plantar. I si ens inhabiliten, doncs que ho facin. Darrere en vindrà un altre, però aquesta és una estratègia que també hauríem de treballar. Perquè el que no es pot fer és anar-nos fotent cops de cap contra la paret. Potser que parem, que els tres partits polítics independentistes al Parlament fem un plantejament i que finalment bastim una estratègia conjunta.
Es veu poca sintonia entre el Parlament i el govern.
És una sensació que crec que és real. Els presidents demostren estratègies i tarannàs molt diferents, és evident. Tampoc passa res. Ens hem viciat d’una tradició parlamentària totalment supeditada al govern, i això no és democràcia. És el que passa a Espanya. Això també s’ha de renovar, perquè les institucions catalanes han caigut molt en el drama del sistema parlamentari espanyol. Que Laura Borràs decideixi anar al Parlament i no al govern n’és un exemple. Veníem de cicles on al Parlament i a la mesa hi anaven els dinosaures, i el Parlament no hi és per dir amén al govern. S’ha de millorar el parlamentarisme i Borràs ho pot fer, pot brillar.
Però si volem unitat, govern i Parlament no haurien d’anar en sintonia?
La unitat ara només es dona com a reacció a la sentència, a la repressió... I és dolent. Quan et mou la reacció, vas a remolc. El que s’ha de fer és una estratègia conjunta i arribar a un acord de mínims. Potser és que a les reunions estratègiques hi van les persones que no hi haurien d’anar, perquè crec que la presidenta i el president no hi van, per exemple.
Quina ha de ser l’estratègia?
La confrontació i la defensa de la democràcia i dels resultats electorals. Tenim majoria absoluta independentista. Mai havíem tingut tants vots percentualment i no s’està notant. Si vam fer un govern, era perquè es notés el 52% i perquè s’ha d’anar a les costures de l’Estat. S’ha d’anar a dir-los: “Nosaltres ho farem. O negocieu o tirarem endavant.” No podem fer una autonomia més gran, hem de fer una altra cosa. No s’ha de negociar una ampliació de l’aeroport. S’ha d’aconseguir el traspàs de les competències de ports i aeroports i de Rodalies.
Parla amb els diputats de Vox?
No. És una decisió personal. Amb l’extrema dreta, no hi parlo. Hi parlo per temes de feina, però fora d’això... No, perquè em voldrien a la presó. Ja no ho feia amb Cs, que també és extrema dreta. De fet, el discurs que hem de parlar en castellà, que s’ha de tancar TV3 i que s’ha de tancar el Parlament ja l’havien fet ells. Vox és més descarat, però si agafes un manual de populisme d’extrema dreta, veus com hi figura la perversió del sistema i la deslegitimació de les institucions a través del teatre per convertir-ho en un circ. I ho va començar a fer Cs. No es pot normalitzar l’extrema dreta.

De família de ciclistes

Aurora Madaula té diverses passions. El català n’és una, i és molt crítica amb els grups que utilitzen l’hemicicle per parlar en castellà. Especialment per qüestions polítiques, com va fer el PSC en la presa de possessió de Pere Aragonès. “Al Parlament, s’hi ha de parlar en català, que és la llengua a protegir”, afirma. Una altra de les seves passions és la seva professió. Reconeix que la feina d’arxiu, d’investigació i de comparació és un dels seus leitmotiv. Va ser “mig” criada a Berga, on el seu pare va conèixer la seva mare, extremenya d’origen i que vivia allà. Del seu pare, Ramon Madaula, explica que va ser seleccionador català de ciclisme i que li va inculcar l’amor per la bicicleta, i també per la muntanya. No obstant això, tot i que el seu pare i els seus germans competien, a ella no la deixaven, perquè en aquells temps no hi havia “fèmines”, com s’anomenaven aleshores en el sector les noies que anaven en bicicleta. Ara s’ha tret el ventre de pena i en té tres. La falta de temps no li permet disfrutar-ne gaire, però sempre que pot aprofita. És el que va fer aquest estiu, quan durant les vacances va ser convidada pel Parlament danès a unes jornades. S’hi va quedar més dies, va llogar una bicicleta i va estar una setmana de ruta, en què va fer més de 300 quilòmetres.

Aurora Madaula

Va néixer el 1978 i és historiadora. Va ser diputada en l’anterior legislatura i en aquesta és secretària segona de la mesa. Va formar part dels impulsors de la Crida Nacional per la República.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La nova variant de la Covid-19 torna a activar les alarmes

GINEBRA/BRUSSEL·LES

Les euroordres contra Puigdemont estan suspeses

barcelona
Pacífic Sud
Tensions polítiques

Un referèndum en fals

París
L’SNP obre el congrés amb vista a la independència

L’SNP obre el congrés amb vista a la independència

EDIMBURG

Rodalies abans de l’estiu de 2022 i deute de 3.500 milions

madrid
ITÀLIA

Draghi i Macron s’alien per guanyar influència a la UE

Els miners morts en l’accident de Sibèria són ja 52
RÚSSIA

Els miners morts en l’accident de Sibèria són ja 52

Zelenski denuncia un pla per a un cop d’estat imminent
UCRAÏNA

Zelenski denuncia un pla per a un cop d’estat imminent

L’Iran i els EUA reprenen el diàleg nuclear dilluns
ÀUSTRIA

L’Iran i els EUA reprenen el diàleg nuclear dilluns