Política

MARTA MORETA

PSC

“No tinc cap problema per parlar amb Junqueras”

“M’apassiona la política, sobretot en la seva forma més pedagògica”

“Cal que l’esport estigui integrat en tothom, que sigui part de les nostres vides”

M de Manlleu o de Marta
A Marta Moreta li van fer aquesta fotografia, prop del passeig del Ter de Manlleu, quan s’hi va presentar per primera vegada com a cap de llista del PSC el 2019. Ho recorda com un moment especial perquè encapçalar la llista socialista en un municipi “amb gran pressió independentista”, assegura, “sempre és un repte”. Per a la campanya, el seu partit va jugar amb les inicials del seu nom i les de la seva ciutat, creant la firma MM: M de Manlleu o M de Marta
Estic contenta, tant a Manlleu com al Parlament; no tothom pot dir que treballa d’allò que li agrada
La gent no és ximple, i no se li pot vendre fum. Crec que aquí els independentistes han errat molt

La manlleuenca Marta Moreta fa una vintena d’anys que es dedica a la política. A cavall entre Manlleu i Barcelona, actualment compagina el càrrec de regidora del seu municipi amb el de diputada al Parlament, on ja suma tres legislatures.

Com es defineix Marta Moreta a si mateixa?
Soc una persona extravertida, afable, alegre i impetuosa. En la vida parlamentària de vegades em diuen que soc una mica esquerpa o dura, però crec que és precisament per l’ímpetu que tinc. Després, quan em coneixen, en les comissions, al bar... canvien d’opinió. Sobretot m’agrada gaudir d’allò que faig i viure la vida tant com puc, perquè només la vivim una vegada.
Com compagina la política local i el Parlament?
És més fàcil del que la gent pensa. És evident que tot porta molta feina, però si hi estàs compromès, trobes temps i espai per fer-ho. Totes les tardes que no soc al Parlament, les dedico a l’Ajuntament. Com que, a banda dels dies que hi ha ple, l’activitat parlamentària a les vuit del vespre ja s’ha acabat, es pot compaginar bé.
Què és el que més gaudeix, de fer política?
A mi la política m’apassiona, sobretot en aquesta forma més pedagògica de mostrar que és el tot de la nostra societat, explicar què es fa en política, veure que es poden arribar a solucions i acords per millorar la vida dels ciutadans. Estic contenta, tant en l’àmbit municipal com al Parlament; no tothom pot dir que treballa d’allò que li agrada.
A tots dos llocs és a l’oposició. Com ho viu?
A l’Ajuntament, ser a l’oposició em permet veure tot allò que jo faria diferent, i per tant em dona molta energia poder treballar en allò que penso que s’està fent malament i poder exposar a la població tot allò que es podria millorar. Que m’agradaria més governar? És evident, però ho porto bé. Quant a l’oposició al Parlament, hem viscut dues fases: la primera, en què érem 17 diputats, quan vaig entrar jo, i aquesta, que en som 33. Jo crec que aquesta ens dona una visió molt més important a l’oposició.
En quin sentit?
Ser un grup gran permet treballar molts temes... Jo crec que si seguim treballant així, els socialistes guanyarem les properes eleccions. N’estic convençudíssima, perquè estem fent les coses de forma correcta, coherent i sobretot ho estem explicant a la població perquè ho entengui. Si la gent ho entén, ens donarà confiança. El govern alternatiu és una bona iniciativa perquè no només diem què fa malament el govern, sinó que fem propostes del que creiem que es pot millorar.
L’abril passat escrivia en un article que “la gent està cansada de la política”. Ho continua creient?
A la Catalunya central, l’àmbit que jo visc de prop, hi ha hagut molta pressió independentista cap als que pensem que la independència no és una solució. També al Parlament, el discurs que s’ha fet no s’ha transformat en fets, i això decep la població. Crec que els independentistes han errat molt, perquè la gent no és ximple i no se li pot vendre fum. Per això dic que la gent està cansada, en molts aspectes: uns perquè estan farts de sentir el tema del procés i els altres perquè no se’ls han acomplert els objectius que els venien.
S’hi pot posar remei amb la taula de diàleg?
Cal fer un esforç tots plegats per explicar a la població que hi ha altres formes de fer política i que podem millorar la societat amb altres iniciatives.
La taula de diàleg pot ser tan criticada com es vulgui, però es una oportunitat per seure i dialogar que no s’hagués presentat mai amb el govern de Mariano Rajoy. Penso que la taula ha d’anar seguint al llarg del temps, sense presses ni pressió…
Fa un any, en un article de l’‘Ara’ titulat “Aguantar la mirada a Junqueras”, escrivia que abraçaria el líder d’ERC quan tinguessin l’oportunitat de seguir discutint sobre el millor per al país. Ha pogut fer-ho?
Durant la legislatura del 2017, amb Junqueras tenia una relació personal i hi havia parlat molts cops sobre el procés. Crec que les persones han de poder parlar entre elles; per això quan el van posar a la presó, com a persona, vaig escriure-li. Arran de les converses escrites que manteníem, em va demanar que l’anés a veure i ho vaig fer. Però no vaig coincidir amb ell quan va dir que no sabia com els socialistes li aguantarien la mirada; crec que van ser unes declaracions molt sobtades, sense reflexionar gaire, fins i tot injustes. Per això a l’article hi deia que evidentment aguantaria la mirada a Junqueras, perquè som persones, som amics, i seria capaç d’abraçar-lo, no hi tindria cap problema. No ho he pogut fer, però perquè no me l’he trobat cap dia pel Parlament; tampoc la Covid ho ha permès gaire. I la veritat és que potser teníem més relació dins la presó, quan ens escrivíem, que ara, però en tot cas jo no tinc problema a parlar amb ell i que reconegui en què es va equivocar, i jo també, si és el cas. Però com a persones. Altra cosa és el que jo penso respecte dels objectius polítics que tenien en aquell moment, que evidentment no comparteixo en absolut. L’havia advertit moltes vegades que s’estaven equivocant.
Al govern alternatiu vostè és consellera de món local, funció pública i esports. Aquest darrer àmbit li resulta proper, oi?
El món de l’esport, igual que l’educatiu, és un dels puntals del meu entorn. L’esport per a mi ha estat clau. Vaig començar a nedar quan era molt petita i vaig competir en natació gairebé durant 12 anys. Ara encara vaig a nedar sovint i sempre he intentat que la meva família fes esport d’alguna manera. El meu fill fa hoquei, va començar al Club Patí Voltregà i ara és a la masia del Barça. I la meva filla ha provat de tot, però té altres interessos, i cadascú ha de trobar el seu camí, nomes faltaria! Però sí que crec que és important l’educació en l’esport i la salut, que estigui integrat en tothom, que sigui part de les nostres vides.
Un dels debats més recents en aquest àmbit és la candidatura als Jocs Olímpics d’hivern 2030. Com la valora?
El PSC té una posició ben clara: és una oportunitat social, territorial, econòmica i esportiva per a Catalunya; la candidatura és importantíssima. No podem deixar-la perdre com hem fet amb altres oportunitats ni tenir dubtes, perquè si és així el Comitè Olímpic Espanyol, i l’internacional, també en tindran, i no podem entrar en aquest debat. El territori s’ha de preservar, només faltaria, però cal veure les oportunitats que poden portar els Jocs i apostar-hi pels esportistes, per l’economia d’alta muntanya, per les infraestructures i evidentment també per temes de sostenibilitat.

La pedagogia, un pilar bàsic

Tot i que actualment es dedica a la política, els inicis de Marta Moreta van anar lligats a l’àmbit de l’educació, un món, diu, que li ha agradat i al qual ha estat vinculada sempre. Després de diplomar-se en magisteri a la Universitat de Vic, Moreta va continuar estudiant fins a llicenciar-se en pedagogia per la Universitat de Girona. “En aquell moment jo estava embarassada. Va ser una etapa cansada i dura, però molt interessant”, recorda. Va ser després d’exercir uns anys de mestra quan li va sorgir l’oportunitat de treballar a l’Ajuntament de les Masies de Voltregà, on va començar la seva carrera política. L’actual diputada al Parlament, però, no ha deixat mai d’estar vinculada al vessant pedagògic. Aquesta legislatura, de fet, ocupa el càrrec de presidenta de mesa de la comissió d’Educació. Moreta afirma que van ser alguns professors “fantàstics” qui li van ensenyar que la pedagogia no només cal en l’àmbit educatiu, sinó que es pot donar en molts altres, com el polític. “Sempre dic que als polítics els falta una mica de pedagogia. És el que cal al Parlament, més pedagogia i menys hipocresia, perquè sovint tenim més en comú que en desacord”, diu Moreta.

Marta Moreta Rovira

Va néixer a Vic el 1969 i resideix a Manlleu des de fa més de vint anys. Militant del PSC des del 2008, ara compagina la regidoria a l’Ajuntament de Manlleu amb el càrrec de parlamentària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
EN DIRECTE

El Parlament debat el decret sobre el desplegament de les energies renovables

Barcelona

La Moncloa espera que la reunió d’aquesta tarda entre Bolaños i Rufián obri el camí per redreçar les relacions amb ERC

Madrid

El govern espanyol i ERC es reuneixen després del xoc per la Llei Audiovisual i l’amenaça sobre els pressupostos

Madrid

Els comuns s’ofereixen com a “agent de desbloqueig” de la llei audiovisual

Madrid

Illa demana que Aragonès “cessi” el responsable de retirar l’acusació pels fets de la investidura fallida de Puigdemont

Barcelona

Suspès el judici pels aldarulls postsentència a Girona

Girona

Aragonès, “convençut” que els partits catalans a Madrid defensaran que la llei de l’audiovisual blindi el català “arreu”

Barcelona

Puigdemont recusa Llarena per haver acceptat el premi de la fundació ultra Villacisneros

Madrid

Lastra diu que el govern espanyol complirà els acords amb ERC

Madrid