Política

La defensa de Puigdemont torna a demanar al TC que suspengui cautelarment les euroordres

L’escrit de Boye diu que el TC es podria situar “en rebel·lia” davant del TJUE i li planteja una qüestió prejudicial

La defensa de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig ha presentat un recurs de súplica davant del Tribunal Constitucional (TC) contra la decisió d’avalar les ordres de detenció contra tots quatre.

L’escrit, a més, diu que si el TC no accepta el recurs, està obligat a presentar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE). Segons l’advocat dels quatre polítics exiliats, Gonzalo Boye, la denegació de la suspensió cautelar de les euroordres va contra la decisió del TJUE, és “arbitrària” i situa el TC en una posició “d’oberta i franca rebel·lia enfront del dret de la UE i desconeix la jurisdicció del TJUE”.

En el seu llarg escrit, l’advocat creu que el TC no pot prioritzar l’efectivitat de les ordres de detenció per sobre de la immunitat parlamentària que tenen com a eurodiputats o diputat al Parlament de Catalunya, en el cas de Puig. “Això situa el TC extramurs de l’ordenament jurídic de la UE” i, per tant, contra la pròpia Constitució espanyola.

Boye afegeix que si el TC manté la seva postura, hauria de plantejar una qüestió prejudicial per dilucidar si davant de la possible suspensió d’una mesura cautelar restrictiva hauria de prioritzar-se el criteri de la justícia europea per sobre dels tribunals estatals. El TC va dir en la seva interlocutòria del 5 d’octubre que suspendre cautelarment l’efectivitat de les euroordres suposaria prejutjar la decisió final. Això, creu Boye, dificulta l’efectivitat de les mesures cautelars, i per això demana que es pregunti al TJUE si es vulnera el dret de la Unió. Per últim, Boye demana que se celebri una vista oral per tramitar el recurs.

El 5 d’octubre passat, per unanimitat, el TC va desestimar el recurs de súplica i la sol·licitud de mesures cautelars contra les resolucions de 14 d’octubre i 4 de novembre de 2019, en què s’acordava emetre ordres de detenció contra els quatre polítics.

La sentència confirmava la decisió del tribunal, adoptada el 16 de març passat, de no suspendre preventivament les ordres de detenció ‘inaudita parte’. Els magistrats consideraven que aquella decisió va ser respectuosa amb el dret a la tutela judicial efectiva del recurrent, i no va vulnerar el seu dret a la tutela cautelar perquè el tribunal va obrir, simultàniament, una peça separada de mesures cautelars subjecta a un procediment contradictori.

Per la seva banda, la decisió de no suspendre la vigència de les ordres de detenció es basa, segons el TC, en una consolidada doctrina constitucional, que nega la suspensió cautelar en el procediment d’empara de les mesures provisionals privatives de llibertat o que puguin tenir un impacte en el dret a la llibertat personal. El TC sostenia que suspendre en la peça de cautelars del recurs d’empara una mesura cautelar adoptada per un òrgan de la jurisdicció ordinària i que conforma l’objecte principal d’aquest recurs d’empara, suposaria una resolució anticipada del fons del recurs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Govern i comuns ultimen l’acord final pel pressupost

barcelona
Escàndol d’assetjament sexual i laboral als comuns

Escàndol d’assetjament sexual i laboral als comuns

Barcelona
JAUME BOSCH
exdiputat ICV

“De confrontació sempre n’hi ha hagut al Parlament, però s’hi dialogava”

barcelona

L’SPD alemany dona un xec en blanc al tripartit de Scholz

Berlín

La Generalitat pateix el pitjor ciberatac del 2021

Barcelona

Macron rehabilita el príncep hereu saudita amb una polèmica visita

París

Illa surt en defensa del PP davant Cambray

Barcelona
EL RADAR

Pors que no se’n van

Una dona serà per primer cop candidata de la dreta a l’Elisi

PARÍS