Política

El fiscal no veu delicte en el decret llei dels avals de l’ICF

Sol·licita al TSJC que no admeti la querella de Vox, Cs i Convivència Cívica contra el president Aragonès i els consellers Giró i Vilagrà

L’aprovació d’una norma no implica prevaricació ni malversació, sosté

L’aprovació del decret llei 15/2021, el 6 de juliol passat, de creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat per part del govern, amb la concessió d’avals a funcionaris denunciats, a través de l’Institut Català de Finances (ICF), “no constitueix cap delicte”, ni de prevaricació administrativa ni de malversació de fons públics. Així ho afirma la Fiscalia Superior de Catalunya en un informe fet públic ahir, i per això sol·licita al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que no admeti a tràmit la querella que va presentar Vox contra el president Pere Aragonès; el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ni tampoc les denúncies presentades pel portaveu del grup de Cs, Carlos Carrizosa, ni de l’associació Convivència Cívica catalana per haver aprovat aquest decret llei.

En l’informe, el tinent fiscal Pedro Ariche fa una detallada exposició de la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre els requisits que han de complir els delictes de prevaricació i malversació, i el primer de tots és que es produeixi una resolució administrativa injusta, i l’aprovació d’una llei no ho és, ja que s’inscriu en “l’àmbit constitucional” que té una administració. És per això que fa uns dies Cs va reclamar al Tribunal Constitucional (TC) que declarés inconstitucional el decret.

El fiscal hi afegeix que malgrat que aquest decret llei –tal com s’hi exposa en el mateix preàmbul– s’ha creat per poder atendre amb avals els 5,4 milions d’euros que el Tribunal de Comptes reclama als excàrrecs del govern per l’acció exterior relacionada amb la promoció de la independència de Catalunya, tampoc seria delictiu, perquè la norma recull els requisits del decret legislatiu 1/2002 de la llei de patrimoni de la Generalitat amb mecanismes de protecció. Per exemple, hi exposa que el nou decret recull que si el funcionari avalat finalment és condemnat, l’administració té un sistema per recuperar els diners avançats. “L’administració autonòmica avaladora continua conservant el control sobre els recursos i disposa d’un procediment executiu que en garanteix el retorn”, sosté Ariche, que hi detalla que “només en el cas que s’hagués produït una aplicació inadequada o displicent de la norma per afavorir indegudament persones, es podria produir un il·lícit penal”.

Per ara, el decret llei no té cap acció administrativa perquè el Tribunal de Comptes el va refusar com a vàlid adduint que, tot i que el judici està pendent, els implicats havien actuat de manera no correcta. Paral·lelament a la causa del TSJC, la fiscalia de Barcelona manté oberta la investigació a treballadors de l’ICF no aforats i n’ha citat a declarar alguns com a testimonis.

LA FRASE

La mera articulació d’un mecanisme d’aval no implica en si mateixa un perjudici patrimonial públic
Pedro Ariche
tinent fiscal


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Junqueras veu “possibilitats d’acord” amb la llei de l’audiovisual

BARCELONA

Brussel·les veu “legítim” protegir la diversitat lingüística

BRUSEL·LES

ERC colla el PSOE pel 6% català

madrid

Aragonès insta a tornar als grans consensos pel català

barcelona

La desigualtat en la vacunació alenteix la recuperació global

París

El Suprem dels EUA examina un cas clau per al dret a avortar

washington

Suspès el judici pels aldarulls posteriors a la sentència a Girona

GIRONA

Pla europeu per contrarestar l’ascens de la Xina al món

BRUSSEL·LES

Borràs declina commemorar la Constitució

Barcelona