L’exèrcit del Sudan pren el poder i deté el primer ministre

Abdelfattah al-Burhan va liderar ahir un cop d’estat al Sudan que no va ser una sorpresa per a ningú. El líder de l’exèrcit i membre de l’entramat civil i militar encarregat de pilotar el país cap a la democràcia havia aclucat l’ull a l’assalt fallit que uns soldats havien intentat trenta-quatre dies enrere. Si bé és d’hora per dictar sentència, el cop d’ahir hauria acostat l’exèrcit una mica més a l’assumpció absoluta del poder. Una victòria militar permetria a Al-Burhan escombrar la quota de govern dels representants civils i el projecte que havia de dur-los a dominar el país.

Les forces armades van envoltar de matinada la residència del primer ministre, Abdallah Hamdok. Negar-se a donar suport al cop militar va significar el seu arrest i el de la seva dona, juntament amb la de la majoria dels representants civils del govern de transició. Algunes fonts indicarien més tard que diverses detencions van practicar-se de manera violenta i, en el tancament d’aquesta edició, es desconeixia el parador i l’estat de les persones arrestades. L’absència de declaracions dels líders desapareguts no va impedir les crides a la resistència contra el que aleshores ja tenia aspecte de cop, amb les connexions d’internet tallades.

El Ministeri d’Informació, en possessió encara dels seguidors de Hamdok, va encoratjar la població a “aturar l’intent de l’exèrcit de bloquejar la transició democràtica”. Desenes de milers de ciutadans van unir-se a les concentracions. Sindicats com ara l’Associació de Professionals Sudanesos van secundar la crida, apujant l’aposta i convocant una vaga general: “Instem les masses a tallar totes les carreteres, unir-se a la vaga i no cooperar amb els colpistes.”

Quan Al-Burhan va adreçar-se a la nació, els carrers de Khartum ja estaven bloquejats per barricades. El líder militar va declarar l’estat d’emergència a tot el país, la dissolució del govern de transició i la del Consell Sobirà que controlava el camí cap a la democràcia i que ell mateix presidia des de la seva formació el 2019. Es preveia que la branca civil de les institucions agafés aviat el relleu al capdavant del Consell, cosa que Al-Burhan podria ara evitar.

Els opositors rebien el previsible discurs d’Al-Burhan cridant: “El poble és més fort, no hi ha marxa enrere”, en referència al règim d’Al-Bashir tombat dos anys abans. Els moments de més tensió van viure’s al davant de la seu de l’exèrcit, on els manifestants van ser atacats amb munició real, la qual cosa va provocar almenys tres morts i desenes de ferits. Els enfrontaments recordaven els fets viscuts en aquell mateix indret el 2019, quan van tenir lloc les protestes que suposarien la fi del règim i la repressió que mataria més de 100 manifestants. Ahir es temia que la falta de suport cap als colpistes es traduís en una violència afegida contra els seus opositors.

Les ONG mostraven la seva preocupació perquè les tensions suposin la interrupció de l’ajut humanitari: “Milions de persones al Sudan en depenen”, deia a El Punt Avui el cap de premsa de NRC, Karl Schembri: “Més de 400.000 persones han estat desplaçades pel conflicte durant el 2021. Després de dècades de conflicte, deixar de rebre suport seria desastrós per als més vulnerables”, concloïa.