Política

ERC fiscalitza l’abús militar i policial en territori català

Ofensiva de la diputada Bassa al Congrés perquè Defensa i Interior detallin efectius i expliquin la coacció a l’ANC a Sitges i Cadaqués per estelades i murals

Veu por a denunciar pel record de l’1-O

El Congrés ha sentit un tast de l’actuació a Catalunya de la policia patriòtica –“Em deuen 300.000 euros de l’Operació Catalunya”, va dir el comissari retirat José Manuel Villarejo el 20 d’octubre–, però en el subsol de les grans operacions hi ha casos de coacció policial de baixa intensitat contra l’independentisme sobre el territori. En són dos exemples l’acció de tres patrulles amb catorze guàrdies civils contra onze membres de l’ANC de Sitges i Sant Pere de Ribes per haver penjat legalment una estelada a la C-32 en el marc de la campanya Ponts per la independència o les identificacions sense base practicades a Cadaqués a un grup que refeia un mural independentista que havia estat esborrat per grups de signe feixista. En una ofensiva per fiscalitzar aquests abusos, el grup d’ERC al Congrés registra una bateria de preguntes escrites de la diputada Montse Bassa al govern espanyol perquè els ministeris de Defensa i de l’Interior responguin d’aquestes persecucions i detallin tots els efectius militars i policials sobre el terreny –i la funció de cada unitat– i responguin de les coaccions a simpatitzants independentistes que no es tradueixen en res més enllà de la intimidació.

Amb la força coercitiva que dona la vigència de la llei mordassa –al congrés del PSOE del 17 d’octubre a València, Pedro Sánchez va tornar a conjugar el verb derogar sense data–, ERC constata que accions d’intimidació com la que va desplegar la Guàrdia Civil al pont de la C-32 –amb un nombre d’uniformats, catorze, superior al dels activistes (onze) i alhora verbalitzant el rebuig al contingut de la pancarta independentista– després queden en res quan són els Mossos d’Esquadra els que actuen. “Els Mossos van certificar que les pancartes estaven ben fixades, que no infringien cap norma i que, en conseqüència, no tenien cap motiu per acovardir els activistes catalans, reclamar que s’identifiquessin, retenir-los i amenaçar-los amb multa administrativa”, recorda Bassa en l’escrit al govern espanyol.

En l’afany fiscalitzador, Bassa pregunta al govern quants efectius té cada cos però també si el govern té constància de cada conflicte sobre el terreny, si ha obert alguna investigació al respecte i si “vulnerar la llibertat d’expressió per part de la Guàrdia Civil forma part de la democràcia plena espanyola” i si guarda dades dels independentistes identificats. I una qüestió més: “Quantes denúncies contra forces i cossos de seguretat de l’Estat i de militars destinats a Catalunya té comptabilitzades el govern?”

Les seqüeles del judici

La sospita de Bassa és que “la majoria de les vegades la població no realitza denúncia davant els jutjats, tant per la consciència de les mentides dels policies davant el jutge (que tota la població catalana va poder observar en el judici contra l’independentisme català) com pel corporativisme policial i el seu compadreo judicial i ideològic amb bona part dels jutges, així com per la por a represàlies policials”. El recel a denunciar abusos seria, per la diputada d’ERC, una seqüela del judici al Tribunal Suprem, en què agents bregats en la lluita contra el terrorisme d’ETA i el gihadisme –i que han plorat assassinats de companys– van dir que no havien viscut res pitjor que les “mirades d’odi” de l’1-O del 2017.

LA FRASE

No es denuncia per la consciència de les mentides dels policies davant el jutge com es veia al judici de l’1-O
Montse Bassa
diputada d’erc al congrés


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Casado insta el govern espanyol a anar fins les “últimes circumstàncies” si Catalunya no compleix la sentència del 25%

MONTEVIDEO

Un grup independentista pinta insults a casa del rector de la UAB i en demana la dimissió

barcelona

El socialdemòcrata Olaf Scholz, escollit nou canceller d’Alemanya

berlín

Fil a l’agulla a les lleis contra el racisme i de la funció pública

barcelona

El TC s’ofega en recusacions

madrid

L’atac que va canviar la història

barcelona

L’art de nedar i guardar la roba

Tòquio

Aliats i ben avinguts

Saint Louis (Missouri)

Biden avisa Putin que els EUA i els aliats europeus respondran davant d’un atac a Ucraïna

Washington