Política

Estocada a les finances locals

El TC anul·la la fórmula per calcular la plusvàlua, la segona font d’ingressos per als ajuntaments

Lamenten la deixadesa de l’Estat tot i estar avisat

Suma uns 700 milions en els pressupostos del 2022

La decisió del Tribunal Constitucional (TC) d’anul·lar part de la llei sobre l’impost de la plusvàlua va fer saltar ahir totes les alarmes en el món municipal per les repercussions econòmiques que pot tenir en els comptes locals. Es tracta del segon impost en importància que recapten els ajuntaments, i que el 2019 va representar prop de 600 milions a Catalunya. La sentència, que es donarà a conèixer en detall en els propers dies, considera inconstitucionals diversos apartats de l’article 107 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals del 2004, que determina la base imposable d’aquest impost. És a dir, que el mètode que s’utilitza per calcular la base imposable de l’impost dona per fet que el valor dels terrenys sempre puja, “amb independència que hagi existit aquest increment i de la xifra real d’aquest increment”.

Increment real

Els magistrats consideren que no és pot obligar a pagar la plusvàlua si no hi ha hagut un increment real del terreny. Tot i que la sentència deixa clar que la resolució no es podrà aplicar amb efectes retroactius, el nou escenari posa entre l’espasa i la paret els ajuntaments perquè no saben si podran disposar o no dels diners previstos en la recaptació d’aquest impost. L’any passat va representar uns ingressos de prop de 600 milions d’euros a Catalunya, i en aquest exercici s’enfilava cap als 700.

Les crítiques des del món municipalista no s’han fet esperar, igual que la reclamació d’una solució ràpida a la indefensió que representa per als ens locals. Des de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) el seu president i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha exigit al govern de l’Estat “una mesura compensatòria urgent”. “Demanem també una mesura legislativa que acabi donant solidesa a l’estructura financera dels ajuntaments i de les hisendes municipals”, assenyala. Soler recorda que la decisió judicial arriba, a més, en el pitjor moment, quan els consistoris ja han començat a aprovar les ordenances fiscals i estan en la recta final de portar a ple els pressupostos per a l’exercici de l’any vinent. Per la seva banda, la presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, lamenta la inoperabilitat del govern central a l’hora de donar una resposta amb temps “a una sentència que era de preveure perquè ja hi havia dos pronunciaments en aquest sentit dels anys 2017 i 2019“. “Hi havia marge suficient per treballar-ho i no s’ha fet”, critica, i considera que l’anul·lació dels articles que fa el TC “pràcticament suposa una supressió de l’impost de la plusvàlua”. Arnau calcula en uns 700 milions d’euros la previsió de recaptació de cara al 2022. “El greuge és doble per a les finances municipals, perquè d’una banda desmunta les previsions d’ingressos dels consistoris i de l’altra també desmunta l’elaboració dels pressupostos del 2022”, comenta, i s’afegeix al seu homòleg de l’ACM a l’hora de demanar mesures compensatòries. “Podria ser un fons extraordinari que cobrís els 700 milions a Catalunya, i paral·lelament s’ha de posar en marxa la nova norma que ens garanteixi un cobrament just”, va dir. Per la presidenta de la FMC, l’anunci del TC arriba en un moment difícil per als ajuntaments, “històricament infrafinançats, immersos en una nova crisi derivada de la pandèmia i obligats a assumir competències i serveis que no els són propis”.

Per l’economista Carme Jover, la situació per als ajuntaments, segons el que es coneix fins ara de la sentència, és clara. “L’apartat del pressupost destinat a la plusvàlua avui ja la poden treure dels ingressos i per molt que el govern s’inventi una nova base imposable de l’impost, la quantitat que en resultarà no serà la mateixa”, explica. Jover aventura que alguns consistoris puguin recórrer a la creació de noves taxes per equilibrar les seves finances, però reconeix que és una mesura que necessita temps. L’economista confia que Madrid respondrà aviat amb la modificació de la plusvàlua. “Em consta que hi ha un informe amb la nova proposta de càlcul, però no sé en quin estat d’elaboració es troba”, afirma.

LES FRASES

Demanem una mesura legislativa que doni solidesa a l’estructura financera dels ajuntaments
Lluís Soler
PRESIDENT ACM
El greuge és doble perquè desmunta les previsions d’ingressos i l’elaboració del pressupost del 2022
Olga Arnau
PRESIDENTA FMC

Un impost en el punt de mira

La plusvàlua és un impost que el contribuent paga quan ven, hereta o rep en donació un habitatge. La darrera reforma de la llei reguladora d’hisendes locals, on s’inclou l’impost, va ser aprovada durant el govern de l PP de José María Aznar. el 2004. No és la primera vegada que el TC es pronuncia sobre l’aplicació de les plusvàlues. El 2017 va declarar nul l’impost si no hi havia hagut guanys per al venedor i dos anys després va emetre una nova sentència on també afegia que la plusvàlua no es podia fer efectiva en aquells casos en què la quota que tocava pagar fos més alta que l’increment aconseguit pel venedor. Prèviament, el 2018 es va reformar la llei a partir d’un pacte entre el govern central i la federació de municipis i províncies perquè la venda amb pèrdues dels habitatges no comportés haver de pagar aquest impost. La sentència respon a un recurs interposat pel Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, Ceuta i Melilla, i té els vots discrepants de dos magistrats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
En directe

Ple del Parlament

Barcelona

El govern espanyol aprova el projecte de llei audiovisual amb la quota del 6% per a català, basc o gallec

MADRID

El Govern treballarà per tenir partides que normalitzin el català en el sector audiovisual

Barcelona

La CUP diu que la qüestió de confiança no és una prioritat però que Aragonès ha de complir el seu compromís

BARCELONA

Els comuns avalaran el decret de renovables i rebutjaran que es tramiti com a projecte de llei

Barcelona

El Codi Civil català prohibirà als progenitors amb indicis fonamentats de violència de gènere comunicar-se amb els fills

Barcelona

La Mesa expressa el malestar al TSJC per no permetre l’accés de Borràs a l’edifici després de la detenció de Josep Costa

Barcelona

Junts presenta un veto als pressupostos generals de l’Estat al Senat

Madrid

Barbados es converteix en una república

Castries