El TC suspèn la repetició del judici de Bateragune
El Constitucional estima les cautelars demanades per Otegi i la resta de condemnats
El Suprem havia ordenat que es tornés a celebrar després de la sentència del TEDH
El Tribunal Constitucional (TC) espanyol ha suspès la sentència del Tribunal Suprem (TS) que ordenava repetir el judici pel cas Bateragune. La decisió de suposa que no podrà celebrar-se un nou judici a l’Audiència Nacional fins que es resolgui el recurs presentat per Arnaldo Otegi i els altres condemnats.
Fonts jurídiques han informat a Efe que el ple del tribunal de garanties ha estimat per unanimitat la cautelar sol·licitada per Otegi i la resta de condemnats perquè se suspengui la sentència del Suprem fins que resolgui sobre el fons de la qüestió.
La ponència ha recaigut en el magistrat del bloc conservador Pedro González Trevijano, el qual es postula com a pròxim president del TC quan culmini en unes setmanes la renovació de quatre magistrats.
El Constitucional ja havia admès a tràmit el recurs d’empara del dirigent abertzale i la resta d’afectats –Arkaitz Rodríguez, Rafa Díez Usabiaga, Mirin Zabaleta i Sonia Jacinto– pel cas Bateragune contra la decisió del Suprem d’ordenar la repetició del judici després que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) anul·lés les seves condemnes.
Entre altres arguments, els recurrents van recordar que les penes imposades en el seu moment als demandants (presó i inhabilitació especial) ja han estat complertes.
En el cas Bateragune, l’intent de reconstruir Batasuna a través del grup que porta aquest nom, Otegi i l’exdirigent de LAB Rafael Díez Usabiaga van ser condemnats per l’Audiència Nacional a 10 anys de presó per pertinença o integració en organització terrorista i altres d’inhabilitació. A la resta de processats els va imposar 8 anys de presó.
En revisar la sentència, el Suprem va rebaixar les penes a entre 6 i 6 anys i mig, una decisió que més tard va avalar el Tribunal Constitucional.
El cas va arribar a Estrasburg i al novembre de 2018 el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va donar la raó als condemnats en considerar vulnerat el seu dret a un jutge imparcial, a causa d’un comentari que va fer en el judici la presidenta del tribunal.
Després de la sentència del TEDH, el Suprem va decidir ordenar celebrar un nou judici en entendre que les defenses i acusacions tenen dret a una resolució sobre el fons de l’assumpte, ja que la nul·litat de la primera vista ordenada per Estrasburg no és sinònim d’absolució. D’acord amb aquesta sentència, el tribunal ha d’estar format per magistrats diferents als que el van enjudiciar per primera vegada.
