Política

Xina

Els moviments del president

Replegat dins la frontera

Xi Jinping no surt del país des de fa gairebé dos anys, extraoficialment a causa de la pandèmia

La seva absència en els fòrums internacionals recents mina l’estratègia de Pequín d’esdevenir una alternativa a Washington

659 dies i sumant. El president xinès, Xi Jinping, continua tancat al seu país des de fa gairebé dos anys. Oficialment, ningú no s’hi ha pronunciat, però la raó que s’ha esgrimit extraoficialment des de l’entorn del mandatari ha estat la pandèmia. La darrera visita oficial la v a fer a mitjan gener del 2020 a Birmània, la primera d’un mandatari xinès en 70 anys, i va ser hores abans de decidir tancar la ciutat de Wuhan, suposat origen del coronavirus.

Tampoc ha rebut gaires líders estrangers: les setmanes posteriors al confinament, es va reunir amb el director de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, i els líders de Cambodja i Mongòlia, però la seva última reunió coneguda amb un cap d’estat o de govern estranger va tenir lloc a Pequín el març del 2020 i va ser amb el president del Pakistan, Arif Alvi.

Malgrat no haver viatjat, Xi no ha abandonat totalment la diplomàcia. Cal recordar que la Xina i Rússia van tenir un paper clau en el retorn al poder dels talibans, el mateix Xi ha tingut nombroses videoconferències amb els principals líders europeus i el ministre d’Afers Estrangers, Wang Yi, no s’ha cansat d’agafar avions continentals.

Abans de la pandèmia de la Covid-19, el president de la Xina havia visitat de mitjana 14 països per any i havia passat al voltant de 34 dies fora del país, unes xifres que superaven els viatges oficials dels presidents Trump (23 dies l’any de mitjana) i Obama (25). I no tan sols a l’estranger: cal recordar que Xi va trigar més de 7 setmanes a visitar Wuhan després de tancar la ciutat a causa del virus.

Tot i les costoses campanyes de la coneguda com a “diplomàcia de la vacuna” –destinada a molts països africans i de l’Amèrica Llatina–, la imatge pública del gegant asiàtic s’ha deteriorat ostensiblement al llarg d’aquests gairebé dos anys. Els motius d’aquesta degradació de la percepció col·lectiva han estat principalment l’origen de la pandèmia que ha afectat tot el planeta, però també cal considerar les creixents violacions de drets humans a Xinjiang en contra dels independentistes uigurs i a la regió de Mongòlia Interior i al Tibet; la repressió contra els prodemòcrates de Hong Kong, i la creixent campanya d’intimidació i assetjament a Taiwan. L’absència de Xi dels grans fòrums i trobades internacionals (com ara les que es va celebrar el cap de setmana passat a Roma amb els presidents i primers ministres del G-20 i la conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic, la Cop26, celebrada a la ciutat escocesa de Glasgow) no només dificulta l’estratègia de Pequín d’esdevenir una alternativa seriosa al lideratge nord-americà, sinó que també contribueix a un progressiu deteriorament de les relacions diplomàtiques entre la Xina i la resta de països del món.

Xi, i el poder de la Xina darrere seu, s’han tancat dins de les seves muralles amb els fidels més propers, obsessionats per protegir la salut física i política del líder amb la perspectiva d’uns mesos complicats: a principi de l’any vinent, el congrés del Partit Comunista proclamarà novament Xi president del país, després que el 2018 modifiqués la Constitució per continuar en el poder sense límit de temps, cosa que ni Mao Zedong va gosar proposar.

21
mesos
i 20 dies fa que el president xinès, Xi Jinping, no surt del país.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’exconsellera Àngels Chacón deixa la política per sorpresa

barcelona

L’FBI buscava documents sobre armes nuclears a casa de Trump

washington

Salvatella deixa Junts però no el govern de Palafrugell

PALAFRUGELL

Eleven els danys a la base aèria russa de Crimea

KÍIV / LONDRES
Estat francès
Primers compassos del nou mandat presidencial

Un Macron en minoria

París
estats units

La Fiscalia va demanar el registre a Trump per una possible violació de la Llei d’Espionatge

Washington
estats units

Pelosi acusa Trump d’instigar els atacs contra les forces de l’ordre

Washington
alemanya

Alemanya només escalfarà els edificis públics fins a 19 graus aquest hivern

Berlín
energia

El gasoducte Midcat recobra interès per l’escassetat energètica

Madrid