Badalona, rumb cap a la superació de l’etapa Albiol
La moció de censura contra el popular cristal·litza i el socialista Rubén Guijarro ja pilota la ciutat
El nou període arrenca amb un govern en minoria i amb dependència de Guanyem, molest perquè n’ha estat exclòs
El caos que viu la ciutat justifica els pactes que trenquen els blocs
Badalona estrena alcalde, per tercer cop en aquest mandat. El balanç de tres batlles en dos anys i mig, i cinc plens d’investidura en només sis anys, ofereix una bona panoràmica del caos polític en què està submergida la ciutat des de fa una llarga temporada. La moció de censura promoguda ara contra el popular Xavier García Albiol és la que ha propiciat el darrer relleu. El socialista Rubén Guijarro ja pilota una ciutat on el terme estabilitat forma part d’un passat ben llunyà. El pacte del “tots contra Albiol”, que no va reeixir fa poc més d’un any, quan el socialista Àlex Pastor es va veure obligat a abandonar l’alcaldia després de protagonitzar un escàndol, ha vist la llum després de fer-se públic que el nom del líder del PP figura en els papers de Pandora com a apoderat d’una empresa amb seu a Belize.
Aquest va ser, de fet, el gran argument esgrimit ahir per la resta de partits polítics per justificar l’expulsió del PP, durant el ple que es va celebrar al Badalona Centre Internacional de Negocis (BCIN). Els vots dels setze regidors del PSC, Guanyem Badalona en Comú, ERC, En Comú Podem i JxCat van retornar l’alcaldia als socialistes. El nou govern, però, exclou Guanyem. Les intervencions d’ahir van servir per deixar alguns interrogants en l’aire. El partit que el 2015 va assaltar l’alcaldia amb Dolors Sabater al capdavant es compromet a fer una oposició “responsable” –ara tenen la clau de la governabilitat–, però no amaga que té una ferida oberta. Volia formar part d’aquest nou executiu, malgrat que va arribar a teatralitzar l’opció contrària, però ningú s’ha esquinçat les vestidures per incorporar-lo. La relació amb el PSC està marcada per les tibantors i les acusacions mútues de traïció. Guijarro se sent més còmode amb la CUP –integrada a Guanyem– fora del seu govern. ERC i Junts són conscients que enviar Guanyem a l’oposició, en un moment en què la confluència està òrfena de lideratge, podria reduir-la a la mínima expressió o fins i tot condemnar-la a la desaparició el 2023. I són un bon grapat de vots que estan en joc –el total no es pot saber, perquè en les darreres municipals va concórrer en coalició amb ERC–. Ahir, només el regidor de Junts, David Torrents, es va comprometre a lluitar per incorporar-hi aquesta força. ERC i En Comú Podem, i per descomptat el PSC, van ignorar la polèmica. El desenllaç d’aquesta història se sabrà a mesura que avancin els dies.
També és una incògnita, ara per ara, quines accions prioritzarà el nou govern i quines tindrà capacitat de tirar endavant. Conscients que només tenen divuit mesos per desplegar el seu programa i que ni tan sols disposen del nou pressupost ordinari, els discursos d’ahir van apuntalar més les qüestions emocionals que no pas les terrenals. Amb un discurs bilingüe, Guijarro va parlar de recuperar la dignitat, de recompondre’s del dur cop que ha rebut Badalona, de posar fi a les mentides, de superar la crisi heretada de la pandèmia..., però va evitar llistar compromisos concrets.
Darrer discurs d’alcalde
Xavier García Albiol, per la seva banda, va fer una única intervenció, de deu minuts, la darrera com a alcalde aquest mandat, que va permetre intuir que l’oposició que faran els populars tindrà poc a veure amb la que el PSC es va trobar el 2018, quan els vots de la bancada del PP van enviar Dolors Sabater a l’oposició i van permetre investir Àlex Pastor. El PP d’ara és un partit ferit, que ignora per complet l’episodi a Belize –Albiol anava negant amb el cap tota acusació d’il·legalitat– i que té un líder que aprofita l’afer per declarar-se víctima del sistema i per recollir suports al carrer. El missatge més repetit d’ahir serà, amb tota probabilitat, la cantarella del PP aquests divuit mesos, amb la clara finalitat de traslladar una imatge de caos a l’executiu local: “M’han fet fora setze regidors de nou partits polítics”, va reblar Albiol.
De moment, la gran derrota d’Albiol, la que el pot condemnar a l’oposició també el 2023, fins i tot si guanya les seves quartes eleccions consecutives, és la capacitat que han tingut uns quants partits per tancar un acord que aspira a ser de llarg recorregut. Albiol va explicant que el 2023 serà l’últim cop que es presentarà a les municipals. Si no reconquereix l’alcaldia, difícilment passarà quatre anys a l’oposició. El PP perdria el personalisme d’un projecte que va més enllà d’una sigla i que explica uns resultats que la formació no obté en cap altra ciutat del país.
A més, se li presenta una altra dificultat per recuperar la preuada alcaldia. La inestabilitat i la consegüent paràlisi en la gestió que ha viscut la ciutadania permeten justificar, ara per ara, qualsevol pacte que deixi al marge el conflicte català i tots els fronts oberts que l’acompanyen. L’acord entre el PSC, d’una banda, i ERC i Junts, de l’altra, no ha estat qüestionat per cap direcció nacional. Tampoc per la majoria de la ciutadania badalonina, que es conforma a observar una certa estabilitat a l’Ajuntament i un projecte d’una certa continuïtat. Caldrà veure si aquesta unió de les autoanomenades “forces progressistes” s’erosiona a mesura que s’acosti la campanya electoral o quan la fiscalia de l’Estat en faci alguna de les seves. Ahir, la regidora més jove de la sala, la socialista Andrea Zapata, va ser l’encarregada de justificar la moció de censura i va deixar clar que el nou govern “estarà centrat únicament en Badalona i serà garant de la neutralitat necessària de la institució”.
De moment, el nou govern s’ha esforçat a transmetre una imatge de bona sintonia i d’objectius comuns. Rubén Guijarro és el cinquè alcalde del PSC que té la ciutat des de la recuperació de la democràcia. El 2023 s’enfrontarà per primer cop a les urnes com a cap de llista. De tots els polítics que van liderar les formacions que van concórrer en les últimes municipals, ja n’hi ha tres que, per motius diversos, han abandonat la institució: Àlex Pastor, Dolors Sabater i Oriol Lladó. Xavier García Albiol ha guanyat les eleccions successivament des de l’any 2011 i aspira a repetir victòria d’aquí a divuit mesos. Ahir, el nou alcalde el va instar a “abandonar el victimisme i la crispació” i es va mostrar convençut que els populars “estaran a l’altura quan es tracti de donar resposta als problemes dels veïns”. A Badalona, es fa molt difícil predir quan venen temps de pau política. En aquesta ciutat, més aviat, acostuma a ploure sobre mullat.
