Homs recorre a Estrasburg contra la condemna pel 9-N
L’exconseller acusa l’Estat de vulnerar els seus drets fonamentals i al·lega “arbitrarietat” del Suprem
Va ser condemnat a any i mig d’inhabilitació i a 30.000 euros de multa per desobediència
L’exconseller Francesc Homs va anunciar ahir el seu recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans contra la condemna del Tribunal Suprem per la consulta del 9-N. Li va caure any i mig d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per un delicte de desobediència. El Suprem va considerar provat que el conseller de Presidència de la Generalitat durant la consulta del 2014 va desobeir reiteradament les ordres del Tribunal Constitucional, que s’hi oposava.
Després que aquest mateix tribunal desestimés al maig el recurs d’empara, Homs va decidir portar el cas a Estrasburg al setembre. En el recurs, el primer sobre el 9-N que arriba a Estrasburg, l’exconseller al·lega violació de drets fonamentals, així com “arbitrarietat” del Tribunal Suprem contra ell i “utilització política” del Tribunal Constitucional.
“Ha mantingut un bloqueig inexplicable jurídicament. Només es pot entendre per la utilització política del Tribunal Constitucional per als interessos de l’Estat espanyol”, va denunciar ahir Homs des del Parlament Europeu, on va anunciar el recurs acompanyat de l’expresident Carles Puigdemont, coincidint amb el setè aniversari del 9-N. Homs es queixa sobretot que el criteri a l’Estat per imposar una condemna per desobediència no s’aplica a tothom igual: “En aquell moment, el govern espanyol havia incomplert reiterades sentències del Tribunal Constitucional.” D’altra banda, Homs també argumenta que el dret penal no pot ser retroactiu. “No era previsible que em poguessin condemnar per desobediència”, va dir. A més, indica que la decisió del Tribunal Suprem sobre el 9-N ja va fixar “els fonaments” per a la sentència de l’1-O, quan es va apujar la pena a sedició.
“És l’inici d’entendre que certes posicions polítiques que no eren de satisfacció de l’Estat espanyol eren tipificades com a delicte. Aquella primera sentència del Tribunal Suprem posa les bases d’una narrativa jurídica absolutament creativa des del punt de vista del que s’havia interpretat fins aleshores sobre què era delicte”, va remarcar ahir, acusant la judicatura de vulnerar el seu dret a un judici just i d’utilitzar el Codi Penal amb fins polítics.
Confia en Estrasburg
Ara el cas del 9-N podria passar l’examen dels magistrats europeus. De moment, el TEDH no s’ha pronunciat sobre l’admissió o no a tràmit. Homs es mostra optimista de cara a una futura decisió: “Tinc la convicció que s’ho mirarà un àrbitre neutral, que algú impartirà justícia.” Així i tot, tampoc està segur que Estrasburg li doni la raó. Als jutges europeus se’ls gira feina per culpa de la carpeta catalana. Ja tenen entre mans els recursos del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i de l’exconseller Jordi Turull per la condemna de l’1-O. El president d’ERC, Oriol Junqueras, i el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, també han impugnat a Estrasburg la seva situació prèvia a la sentència pel referèndum, principalment la vulneració dels seus drets polítics.
