Política

Justícia intervindrà en cinc fosses més fins a final d’any

Els arqueòlegs començaran a excavar als glacis del castell de Montclar d’Agramunt el mes vinent a la recerca de dinou soldats

A Gurb es buscaran les restes mortals de dos bombers de Barcelona

La Generalitat obrirà una fossa de grans dimensions de la Guerra Civil i intervindrà en quatre emplaçaments més de petites dimensions abans que acabi l’any. Segons ha pogut saber aquest diari, la més gran es començarà a excavar al desembre i correspon al castell de Montclar, a Agramunt (Urgell). La direcció general de Memòria Democràtica disposa d’un informe documental complet, relatiu a una fossa d’hospital situada fora de cementiri, als glacis del castell. L’Ajuntament va fer una sol·licitud formal d’actuació l’abril del 2013 i es té constància dels noms de dinou soldats morts. La dificultat rau en la localització exacta de les restes.

Les altres quatre intervencions són a Valldepins, a Ulldecona (Montsià); la Creu de Ferro, a Bellprat (Anoia); a la masia la Griera de Gurb (Osona), i a Querol (Alt Camp).

A la Creu de Ferro, la fossa està associada als combats a l’entorn de Santa Coloma de Queralt del 14 al 18 de gener de 1939 i s’hi espera trobar un soldat republicà identificat per una creu col·locada aleshores per la família, però caldrà localitzar els familiars en l’actualitat.

A la masia la Griera s’iniciarà la localització i una prospecció visual per a una possible excavació d’una fossa amb dos bombers de Barcelona inhumats. En el cas de Valldepins, es recolliran restes comunicades a final d’octubre. Aquest any s’han efectuat fins a dinou intervencions de recollides de restes òssies trobades en superfície, com en el cas de la Pobla de Massaluca (Terra Alta), on un pagès va trobar despulles que podrien pertànyer a quatre o cinc individus. Des del 2008 s’han comptabilitzat 150 avisos de troballes en superfície.

D’altra banda, a Querol es recolliran restes localitzades en una cova, per la qual cosa caldrà efectuar una prospecció arqueològica. No està clar, però, que es tracti de despulles del període de la Guerra Civil i de moment no es disposa del contacte de cap persona que hi busqui familiars desapareguts.

“El nostre deure com a departament és anar posant noms i cognoms a aquelles dones i homes que van patir la repressió del feixisme. La recuperació de la memòria democràtica és un antídot contra l’odi i la intolerància. Ho devem als nostres avantpassats, però també a la nostra consciència democràtica”, defensa la consellera, Lourdes Ciuró.

L’excavació més gran

Justícia tancarà el 2022 el pla de fosses actual i elaborarà el següent amb vista al 2023. Des del gener fins ara s’han fet actuacions arqueològiques en cinc fosses. La del Mas de Santa Magdalena, de Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), la de més magnitud i nombre de restes oberta fins ara per la Generalitat, ha permès la recuperació de 177 individus. Els treballs van començar el desembre del 2020 i es van allargar fins al juliol passat. Actualment s’estan duent a terme les anàlisis antropològica i genètica que han de permetre fer encreuaments amb les mostres d’ADN censades. Al cementiri dels Reguers, a Tortosa (Baix Ebre), es van recuperar les restes del maqui Francisco Serrano Iranzo. Pel que fa a l’excavació del cementiri de Montjuïc per cercar la localització de les restes del poeta cubà Pablo de la Torriente, no hi va haver sort i no es van trobar restes òssies.

Alhora, encara s’està treballant en la identificació i retorn de les persones recuperades arran l’excavació de la fossa de Prat del Fuster, a Sorpe (Alt Àneu), que va permetre recuperar vuit individus que estan en procés d’identificació amb les mostres de les famílies. I també es treballa en les anàlisis antropològiques, genètiques i els encreuaments per poder identificar els 22 individus de la fossa de Salomó (Tarragonès) oberta l’any passat.

“Fem una crida a les famílies que tinguin desapareguts perquè se sumin al cens de persones desaparegudes, la primera passa per posar-nos en marxa”, reclama Ciuró. Actualment, es disposa d’uns 6.000 casos inscrits, uns 1.500 dels quals corresponen a persones naturals de la resta de l’Estat que van morir o desaparèixer a Catalunya. “Tots ells van ser dones i homes que només volien poder viure les seves vides en pau però que no van poder. Recuperar les restes dels qui van perdre la vida per la llibertat i la democràcia és cabdal perquè les famílies puguin tancar definitivament el dol, perquè no només van patir la pèrdua sobtada sinó que, a més, mai van tenir un cos per plorar-lo i per enterrar-lo”, continua.

Enguany s’han identificat i retornat a les famílies per a una sepultura digna les restes de quatre individus de la fossa de Soleràs (retornats al maig, juliol i novembre), d’una persona identificada a la fossa del cementiri de Reguers (març), una altra del parc eòlic Bon Vent de Corbera d’Ebre (novembre) i un darrer individu a qui s’ha pogut posar nom i cognom de la fossa de Pernafeites, a Miravet (novembre).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Ernest Maragall és escollit alcaldable d’ERC a Barcelona amb el 90% dels vots

Barcelona
estat espanyol
andalusia

Andalusos Aixequeu-vos recorre l’empadronament de Macarena Olona

granada
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

L’exèrcit rus trenca les línies ucraïneses per a l’assalt final al Donbass

Moscou

Santi Baone es retira de la cursa a les primàries de Junts a Girona

girona

PP i Cs recorreran la llei del català acordada per PSC, ERC, JxCat i comuns

MADRID
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

El canceller Scholz afirma que Putin vol imposar la “llei del més fort”

Berlín

ERC vol ser “la primera força municipalista” a les comarques gironines

girona
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

El ministeri rus d’Economia adverteix que una crisi de la demanda al país pot portar una deflació

Moscou

L’edil denunciant del cas del Consell Esportiu de l’Hospitalet abandona el PSC