Política

Xile vota per la ultradreta en les eleccions presidencials

El candidat José Antonio Kast guanya la primera volta per la presidència davant l’aspirant de l’esquerra, Gabriel Boric

Els representants del Partit Republicà i d’Aprovo Dignitat s’enfrontaran en el segon torn el 19 de desembre

L’extrema dreta va triomfat diumenge en la primera volta de les eleccions presidencials a Xile. José Antonio Kast, candidat del Partit Republicà que no ha renegat del pinochetisme, s’ha imposat amb un 28% dels vots al representant de l’esquerra, Gabriel Boric, amb un 25,5% dels sufragis.

Kast ha aconseguit imposar un discurs d’ordre i seguretat, contrari a les promeses de canvis profunds que va enarborar Boric. Ha estat un moviment a favor de restaurar l’ordre perdut amb les revoltes del 2019, quan va saltar pels aires el model econòmic i social que regeix des del retorn a la democràcia, el 1990.

Tots dos candidats hauran d’enfrontar-se en una segona volta, prevista per al 19 de desembre. Les coalicions tindran ara 27 dies per forjar aliances amb els que van quedar fora de la pugna.

Kast ha estat una gran sorpresa a Xile. Va iniciar la campanya sense cap possibilitat i va començar a poc a poc a escalar posicions davant els candidats de la dreta tradicional. Kast va saber llegir el cansament dels xilens amb les conseqüències de l’esclat social de fa dos anys, que va tenir altes dosis de violència, les conseqüències materials de la qual encara es poden veure als carrers de Santiago.

“L’única candidatura que recuperarà la pau, que és l’alternativa per enfrontar-se als delinqüents i al narcotràfic i que posarà fi al terrorisme és la nostra”, va dir Kast durant la nit electoral després que es confirmés el seu triomf en els comicis.

Boric, el candidat de la coalició Aprovo Dignitat, en canvi, es considera el fill polític de les demandes del carrer, amb una agenda que promet més presència de l’Estat en l’economia, salut i educació gratuïtes i una agenda de gènere i a favor de l’avortament legal. Amb només 35 anys, va ser un important dirigent estudiantil durant les protestes del 2011, i des d’allà va saltar al Congrés. La seva aliança amb el Partit Comunista ha estat el principal llast de la seva candidatura. Durant la nit electoral es va proclamar el portaveu de “l’esperança, el diàleg i la unitat”. “La nostra croada és la croada que l’esperança guanya la por”, va dir, en referència a la campanya del seu rival.

Negociacions

Comencen ara 27 dies de negociacions frenètiques. Boric podrà sumar vots de la democratacristiana Yasna Provoste, que va obtenir gairebé un 11,6% dels vots i una petita part del 12% que va aplegar Sebastián Sichel, candidat de la dreta moderada. Però totes les mirades apunten a Franco Parisi, que amb gairebé un 13% dels suports s’ha convertit en la presa més preuada dels candidats a la Moneda.

Parisi ha obtingut gairebé 900.000 vots sense trepitjar Xile. Avui viu als Estats Units i no pot tornar al seu país perquè té un judici pendent de la seva exdona per les quotes alimentàries dels seus fills. El votant de Parisi és el de l’antipolítica, i tot indica que anirà a parar en la seva major part a Kast.

El 19 de desembre se sabrà, finalment, si el gir xilè ha estat definitiu cap a la ultradreta o si decideix donar una altra oportunitat a l’esquerra.

LA XIFRA

28
per cent
dels vots ha obtingut José Antonio Kast en la primera volta i un 25,5% Gabriel Boric.

L’abstenció s’imposa a Veneçuela

Les eleccions regionals de diumenge a Veneçuela van estar marcades per una abstenció d’un 60%. La baixa participació ha estat un mal senyal per a l’oposició al president Nicolas Maduro, que havia decidit participar en els comicis per primera vegada en cinc anys.

El president veneçolà, mentrestant, ha obtingut un baló d’oxigen: les eleccions van ser observades per l’ONU i la Unió Europea. Els resultats no van sorprendre. El chavisme va guanyar en 20 dels 23 estats en disputa i a Caracas. La base oficialista es va mobilitzar en massa davant una oposició que hi va participar dividida. A l’oposició que va presentar candidats s’hi oposava una de més radical, que va decidir absentar-se en considerar que la jornada donava a Maduro un caire democràtic que no té.

El govern es va mostrar eufòric amb els resultats. Així que es va difondre l’escrutini de l’autoritat electoral –que per primera vegada va incloure dos vocals opositors– la televisió pública va titular: “Victòria històrica de la revolució.” “Gràcies, veneçolans, gràcies, poble”, va dir més tard Maduro. El president va recordar que aquestes eren les novenes eleccions que afronta durant el seu mandat, tot i que en les últimes dues, l’oposició no hi va participar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern assegura que ja ha complert un terç del programa

barcelona

Lambán insta Sánchez a intercedir en la candidatura

barcelona

L’acord pel català, salvat

barcelona
MARTA MADRENAS
ALCALDESSA DE GIRONA (JXCAT)

“No estic feliç, però és el que creia que havia de fer”

GIRONA

Assumpció Puig aspira a ser la candidata de Junts a Girona

GIRONA

Sánchez comença a desclassificar pel seu telèfon

madrid

Rússia obté un pobre resultat militar en tres mesos de guerra

kíiv

Cs abraça Fraga contra les “nacionalitats”

madrid

Intervenció va advertir Borràs d’un abús en contractes menors

barcelona